M’he dedicat força al tema de l’organització territorial i per això segueixo amb interès tots els debats –millor, pseudo-debats- sobre el tema, mai resolt i que apareix i desapareix com el monstre del llac Ness. La darrera aportació ha estat de la Vicepresidenta Joan Ortega, que s’ha pronunciat per mancomunar municipis, i reduir competències “als que no tenen prou preparació per desenvolupar-les”.
Entenc el pànic a qualsevol proposta de fusió municipals, i crec que es poden trobar vies menys traumàtiques per a racionalitzar l’administració local (vegeu, en aquest mateix blog, http://atlasenconstruccio.blogspot.com/2011/10/fusionar-municipis.html) però seria d’agrair que la consellera del ram tingués més cura en les expressions (llevat que vulgui jugar a la cerimònia de la confusió, pròpia del qui no sap on va, és clar!).
Amb quins criteris avaluarà “els qui no tenen preparació”? Amb el nombre d’habitants? Hi ha municipis petits que són un exemple de gestió, i municipis grans que són un desastre. I pel que fa a la manera de prestar els serveis, i als serveis que es necessiten, cal un esforç important per a destriar. El poblament, l’estructura demogràfica, les necessitats de serveis, el territori del terme municipal, i més variables, configuren una realitat molt diversa que no es pot resoldre de manera uniforme.
I deixi estar això de fer-los mancomunar. A veure si s’assabenta que les mancomunitats, per definició, són voluntàries. Si el que vol dir és que impulsarà una estructura supramunicipal de serveis, d’adscripció obligatòria, això ja existeix i es diu Consell comarcal, i la llei vigent dóna prou instruments per avançar en aquesta direcció, si hi ha voluntat política, i si hi ha ganes de fer-los funcionar pel que haurien de ser i no com a miniparlaments i cementiri de favors. A veure si inventarem el que ja està inventat, ara!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada