dimarts, 29 de novembre de 2011

la imatge no és casualitat

Ahir hi va haver eleccions generals a Egipte. Tot i el desori, i les dubtoses garanties democràtiques –si més no amb els paràmetres occidentals- segur que un escenari molt millor que l’anterior a les revoltes. Però no és d’això del que vull parlar. La notícia la recullen molts diaris, i, en portada, podem trobar coses molt significatives. Dos diaris –Ara i El País- recullen una foto molt similar: una dona ensenya el seu dit tacat amb tinta blava com a senyal d’haver votat. La diferència? La dona de l’Ara  (http://www.ara.cat/comunicacio/Pacte-fiscal-consulta-portada-lARA_0_599340236.html) va a cara descoberta, i amb mocador. La dona del País (www.elpais.com; la portada del dia -29 de novembre de 2011- és de pagament, i jo no el pago)  va amb burca. Les dues fotos, a més, porten el mateix peu: Mahmud Hams/AFP.
No sé quin és el grau de penetració del burca a Egipte, però, per les imatges vistes, i per la tradició més o menys laica –fins i tot dins les satrapies successives de Nasser, Arafat i Mubarak- intueixo que no massa. Però, és clar, sempre queda més exòtica –més “mora”, o més islàmica- una foto amb burca, sobretot si es vol explotar la imatge de contrast entre unes eleccions –com a signe de modernitat i de progrés- i una indumentària senyal de sotmetiment de la dona.
Després, alguns es queixen quan, a Le Monde o al New York Herald il·lustren les eleccions espanyoles amb un guàrdia civil amb tricorni.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada