La comarca del Baix Gaià

El nou govern d'Altafulla ha posat sobre la taula la comarca del Baix Gaià. Per ser exactes, l'acord de govern diu literalment:

“Des del Govern de l’Ajuntament es treballarà, conjuntament amb els municipis del Baix Gaià, en la constitució d’una Taula de Càrrecs Electes del Baix Gaià, per estudiar la possibilitat de la creació d’una comarca pròpia que vetlli pels interessos del nostre territori.“

Queda clar, doncs, que per ara es tracta només d'estudiar-ho, i de fer-ho a partir dels càrrecs electes, és a dir, dels qui han obtingut la confiança de l'electorat. No estem, doncs, davant de cap diktat, ni de cap fet consumat, ni tan sols d'una proposta concreta. Només el compromís d'estudiar-ho.

Lamentablement, la urgència mediàtica i la simplicitat ho han traduït en una mena d'alarma com si la comarca s'hagués de constituir demà passat. I el principal mitjà de comunicació escrit diari que tenim per aquí ja ha fet una mena de sondeig a alcaldes -aquests càrrecs electes- i forces vives (que no sap quina força tenen, ni si són gaire vives) a veure què els sembla. I, majoritàriament, la resposta és negativa.

Això no ens ha de sorprendre en l'actual clima de crítica indiscriminada a tota política, on tot el que és institucional es veu com una cova de lladres. Però seria una llàstima tancar el tema d'aquesta manera, en fals, i sense parlar-ne una mica més.

La discrepància amb la nova comarca -a banda que, com hem vist, de moment només es proposa estudiar-ho- es basa en dues qüestions. Per una banda, que no cal augmentar el nombre d'ens amb una nova entitat local. Per l'altra, la inexistència de raons històriques.

És cert que històricament no hi ha cap entitat local o cap institució pública singular del Baix Gaià. El mateix podem dir, és clar, del Tarragonès, que se'l van inventar a la Ponència de la divisió territorial del 32, i que ara sembla que sigui de tota la vida. O l'Alt Camp, tres quarts del mateix. O el Gironès. I més que en podríem trobar.

Ara bé, ha de ser determinant un antecedent històric per a crear o no una nova comarca? En tinc els meus dubtes. Crec que l'existència d'antecedents -que no poden ser comarcals, perquè mai no hi havia hagut una institucionalització comarcal- és un element a tenir en compte. Per exemple, en el cas del Moianès -Moià va ser sots-vegueria i alcaldia major- que surt proposat en nombroses divisions comarcals (vegeu l'exhaustiu estudi de Jesús Burgueño “Història de la divisió comarcal”, ed. Rafael Dalmau, 2003). o en altres casos, generalment més amplis, com el Penedès, Osona o la Cerdanya. O el Camp de Tarragona, per cert.

D'acord, doncs, amb tenir en compte la història, però no a deixar que ens determini inexorablement. I menys en l'organització territorial, que ha de ser un element viu, al servei de la gent, i no una estructura momificada. El país, la societat, la gent, la manera de viure, de treballar, de relacionar-se, és canviant. El país no és el mateix ara que al 1932, quan es va fer la divisió comarcal que, llevat de petits canvis, encara tenim (i això sol ja seria prou per a replantejar-se moltes coses). Si els canvis haguts han fet que tinguem una entitat metropolitana a 36 municipis barcelonins, inexistent a la divisió del 32, podria ben bé aconsellar -o no- que hi hagués una comarca del Baix Gaià. No ens hi neguem, doncs, d'entrada.

I això em porta a l'altre motiu de discrepància, que és la crítica -raonada, que consti- a l'excés de nivells administratius i d'aparells institucionals. Crec que, ara per ara, el Baix Gaià no té lloc en l'actual sistema d'organització territorial, en l'actual disseny -institucional, competencial- de les comarques. Però potser que penséssim si aquest disseny és el que ens convé.

Recordo haver sentit dir, a l'Alcalde de Moià Dionís Guiteras, que un alt responsable del món local li deia que l'antecedent del consell comarcal del Moianès -el Consorci- era el que haurien de ser les comarques, fent referència a l'alt grau d'integració i de servei que havia assolit el Consorci. Penso que un dels factors d'èxit, que valdria la pena estudiar i intentar estendre, era el també alt grau d'integració i d'homogeneïtat del Moianès. Es tracta d'una comarca mes petita, més cohesionada, amb necessitats molt semblants entre tots els seus municipis, i que -almenys fins ara- s'havia centrat en la prestació de serveis i no en fer del consell comarcal una mena de parlament local.

Aquest model de comarca, adequat per a bona part del territori de Catalunya, és el model que podria tenir sentir per al Baix Gaià: un territori més cohesionat, més uniforme, i que ja ara té algun servei comú (l'ABS Baix Gaià, el consorci turístic, etc). Una comarca que no es veuria desnaturalitzada per l'enorme pes de la ciutat de Tarragona que, per altra banda, no necessita per res el Consell comarcal.

Per tant, potser no és el Baix Gaià el que falla, sinó el model d'organització comarcal vigent, i amb un altre model no generalitzat, no uniforme, amb comarques -on n'hi hagi d'haver- més reduïdes, més homogènies, tindria tot el sentit.

I, posats a treure nivells, que cal, pensem que també se'n poden treure per dalt.

(la imatge: mapa possible del Baix Gaià, d'elaboració pròpia)