BCN World, acte final

Divendres 30 de desembre de 2016, el Diari oficial de la Generalitat publicava l'aprovació definitiva del Pla director urbanístic de reordenació de l'àmbit del centre recreatiu turístic de Vila-seca i Salou, discretament anunciat com un “Edicte de 29 de desembre de 2016, sobre una resolució referent als municipis de Vila-seca i Salou”.

Han passat, doncs, prop de tres anys i mig des que el projecte de llei de modificació de la llei 2/1989, de centres recreatius i turístics, va entrar al Parlament. En aquest temps, hem passat d'un projecte gasós, que semblava que abastava tot el CRT, a un projecte que incrusta una peça de cent hectàrees dins del CRT. Hem passat de sis casinos i no se sap quantes coses més -perquè mai no ho vam saber- a un, dos, tres o quatre casinos, hotels, zona comercial, i lleure. I, a la vegada, es mantenen els 2.477 habitatges, en baixa densitat, que ja es preveien l'any 1989, que es poden començar a fer des de l'aprovació del corresponent pla parcial, al 2006, i dels quals, al cap de deu anys, encara no se n'ha fet cap.

I ja està.

Tres anys i mig de discussions, no tant de debat, i menys de dades i d'anàlisis serioses. D'aguantar demagògies, intoxicacions i mitges veritats.

I ara què?

Doncs ara ve l'hora la veritat. L'hora de comprovar si tot el que s'anunciava, bo o dolent, s'acaba complint. Des de la inversió, la real urbanització, els llocs de treball, i la captació de milers de turistes nous, fins als perills de ludopatia, de màfia, de precarietat, de danys ecològics, i tot el que s'ha anunciat. M'atreveixo a dir que hi haurà de tot, en graus diversos. Però la realitat, sigui la que sigui, acabarà posant tothom al seu lloc.

Divendres 30, doncs, culminava una tramitació que, els darrers dies, va ser exprés. Dimarts 27, la Comissió territorial d'urbanisme de Tarragona en feia l'aprovació provisional. Dimecres 28, el Consorci del CRT,emetia informe favorable. Dijous 29, era el torn de la Comissió de política territorial i urbanisme de Catalunya, que emetia el seu informe favorable. El mateix dia, el Conseller de Territori i sostenibilitat en signava l'aprovació definitiva, i divendres 30, se'n publicava l'acord al Diari oficial. Finis coronat opus.

De tot això, només vaig participar en la sessió de la Comissió de política territorial i urbanisme de Catalunya, de la qual sóc membre en representació del Col·legi de Geògrafs de Catalunya. En faré cinc cèntims en el benentès que la meva intervenció allí corresponia al criteri acordat al Col·legi -que comparteixo plenament, no caldria sinó- i que les opinions que expresso en aquest blog són personal i no atribuïbles, de cap manera, al Col·legi. 

El Col·legi, al seu dia, va formular una al·legació al PDU per tres temes bàsics:

1. La necessitat de recuperar el Pla de millora urbana previst per a la definitiva ordenació de la parcel·la o parcel·les on s'han de situar els ressorts. Per una qüestió de legalitat, lligada a la necessària transparència i possibilitat de participació amb garanties i empara jurisdiccional, i també perquè difícilment es pot avaluar l'impacte paisatgístic d'una ordenació que no es coneix.

2. La preocupació per la no resolució de problemes de mobilitat en una xarxa viària molt complexa, que recull trànsits d'orígens i característiques molt diferents, i que es podia veure col·lapsada.

3. Un possible impacte paisatgístic considerable, atès el volum i alçada dels cossos d'edificació, difícilment compatible amb el que disposa i proposa el Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona.

A més d'això, i com a fil conductor d'anteriors al·legacions i de posicionament, la preocupació per com el planejament passa de ser una prèvia a les decisions, a ser només el revestiment tècnic i jurídic que possibilita decisions preses al marge. I, en paral·lel, la limitació d'un planejament que només abasta l'estricte espai de l'actuació i no té en compte els efectes -bons i dolents- sobre el territori.

En la meva intervenció davant la Comissió, vaig reconèixer les millores del Pla. És cert que el PDU aprovat definitivament és millor que el de fa sis mesos. I aquest era millor que el d'un any abans. També que alguns aspectes de l'al·legació del Col·legi havien estat recollits (el tema del Pla de millora urbana, recuperat; un replantejament de la mobilitat; la necessitat que el futur PMU sigui objecte d'avaluació paisatgística).

Tanmateix, mantenim la discrepància de fons sobre la manera de fer. L'abast de l'actuació, la forçada superposició sobre un àmbit singular que ja havia estat objecte d'una ordenació específica, suposa una perversió del planejament. No s'han anat a cercar les activitats idònies per al lloc, sinó que s'ha forçat que el planejament admetés aquestes activitats, i s'ha fet mirant exclusivament l'àmbit que necessiten aquestes activitats, sense entrar en el context territorial. Això es veu especialment en el tema de la mobilitat -després en parlarem- i en altres actuacions paral·leles al PDU, que van per lliure. Projectes autònoms en paral·lel en un mateix territori no constitueixen un tot ordenat i coherent.

Per sorpresa meva, el Pla va rebre més crítiques. La del representant del Col·legi d'arquitectes, que va considerar-lo poc treballat, quan hauria hagut de ser un pla exemplar, excel·lent. I la magnífica, ajustada i elegant intervenció de Joan Busquets, catedràtic d'urbanisme a la UPC i a Harvard -poca broma- alertant sobre la incapacitat de l'ordenació proposada per a fer ciutat, que hauria de ser l'objectiu del planejament. Magistral.

Finalment, el resultat conegut: vint-i-quatre vots a favor i quatre (o tres, he vist de tot) abstencions: la del Col·legi d'arquitectes i la meva, i una (o dues) més que no vaig veure de qui eren.

Fins aquí, la crònica. Ara, uns quants comentaris sobre el nou PDU. Si més no, sobre alguns aspectes nous que no m'acaben de convèncer.

1. El Consorci del CRT passa a ser l'administració actuant, en lloc de l'INCASOL. Això té dues conseqüències, una bona -almenys jo crec que no és dolenta- i una altra més preocupant. La bona: es garanteix -llevat d'algun pacte ocult- que el 15% de l'aprofitament mitjà, de cessió obligatòria i gratuïta, es queda a Vila-seca i a Salou. En serà el titular el Consorci -els dos ajuntaments i la Generalitat- i ja veurem com es repartirà. Amb la situació anterior, no sabíem si l'INCASOL optaria per patrimonialitzar aquest aprofitament (que era en metàl·lic, 73M€) arreu de Catalunya.

La dolenta (o no tan bona): la gestió -la urbanització, en definitiva- queda en mans del Consorci, i tinc els meus dubtes que tingui la capacitat i els mitjans humans i tècnics per a fer-ho, cosa que l'INCASOL sí que crec que garantia. Haurem d'estar a l'expectativa, o esperar tractes que potser estan fets i que no coneixem.

2. L'aprofitament mitjà, ja ho he dit, passa de ser una compensació en metàl·lic a ser una parcel·la més de l'àmbit del CT1 -el dels casinos- on es materialitza aquest aprofitament, amb tots els usos possibles al CT1 llevat del joc.

Què farà, el CRT, amb aquesta parcel·la? La podrà posar a la venda? Tindrà comprador? En podrà obtenir l'equivalent als 73M€ que esperava tenir abans? Potser és un regal enverinat, un sòl amb un mercat molt reduït -per l'edificabilitat, la tipologia, els usos- que pot facilitar que els (pocs) compradors possibles imposin un preu a la baixa. En la situació anterior, l'administració actuant cobrava, i s'acabava la història. Ara, ja ho veurem.

3. La mobilitat ha millorat -nous vials, més treballats, alguns a doble alçada per evitar barreges de trànsit- però no del tot. En aquest sentit, resulta molt significativa l'explicació que la proposta d'aprovació provisional del PDU feia sobre la mobilitat exterior al CRT:

“S’aprofundeix en l’anàlisi de les alternatives i infraestructures de mobilitat per a les connexions viàries prioritzant les alternatives mallades i vetllant per minimitzar l’impacte paisatgístic. En aquest sentit, s’introdueix l’alternativa d’ampliació o millora de les actuals infraestructures d’accés a l’entorn de Port Aventura, així com la possibilitat d’una accessibilitat complementària a través dels nous creixements previstos dins del marc que estableixi el planejament general de Salou. En qualsevol cas, el PDU possibilita altres alternatives d’accessibilitat que puguin sorgir en fases posteriors que es concretaran en els estudis informatius, plans especials o documents que corresponguin.”

És a dir, que s'accepta que caldran mes actuacions, però no es defineixen, i es deixen per més endavant. Penso ara si un pla especial d'una actuació singular, de promoció privada, que generés una afectació important en la mobilitat, s'hagués presentat a la Comissió reconeixent que sí, que cal resoldre coses, però que ja ho faran més endavant. La suspensió seria fulminant, i amb tota la raó. No es pot donar llum verda a un projecte complex, del qual se sap que generarà afectacions a la mobilitat més enllà del seu àmbit, i que no prevegi com resoldrà aquestes afectacions. I que consti que el nou PDU adopta força mesures que milloren aquest aspecte, però no em sembla seriós dir “que ja ho resoldrem més endavant”.

4. El nou PDU incorpora un estudi sobre l'impacte econòmic de l'actuació. Inversió, llocs de treball, efecte multiplicador,etc. A bona hora!. Voleu dir que no hagués estat més oportú al principi, a l'hora de decidir si es tirava endavant una actuació d'aquest tipus, i no al final? Ja entenc que hi ha anàlisis que no poden ser fetes si no se sap la magnitud de l'actuació, però també es poden fer diversos escenaris -de fet, l'estudi els fa- i això hagués estat una bona aportació per avaluar la idoneïtat de la proposta.

L'estudi l'ha fet un equip encapçalat per José Antonio Duro, de la URV -company, doncs- i no tinc cap raó per pensar que estigui mal fet (a més, que conegut també aquesta darrera setmana, no l'he estudiat a fons; de fet, no el vaig poder veure fins divendres al matí que, diligentment -com havia promès el director general d'urbanisme- va ser penjat al Registre de planejament, amb la resta del PDU). Això no obsta per dir que sóc més aviat escèptic sobre aquests estudis ad hoc. Posaria la mà al foc que Marina d'Or tenia un estudi que assegurava la viabilitat del projecte i els milers de llocs de treball, i mira ara com està.

Hi ha una dada que reflecteix el que deia de la necessitat d'aixecar el zoom i tenir una visió més àmplia de tot plegat (i així mateix ho vaig expressar a la Comissió). L'estudi parla d'un augment esperable de les places hoteleres, al CRT, d'entre 3.167 i 3.958, segons les dimensions teòriques de les habitacions sobre el total del sostre hoteler. Suposa uns ratis d'entre 120 i 150 m2 de sostre per habitació. Uns ratis que em semblen molt generosos. Perquè ens fem una idea, l'Hotel Arts de Barcelona -que no té una categoria de pensió de tercera precisament- té 34.000 m2 de sostre, i 340 habitacions: una ratio de 100 m2. El pla parcial de Barenys calculava una repercussió de 57 m2 per habitació -aquests em semblen pocs-. Però el que és realment significatiu és que, als 475.000 m2 de sostre hoteler del CTI, cal afegir els més de 150.000 m2 també hotelers a la resta del CRT, i els prop de 200.000 al pla parcial substitutiu de Barenys que prepara l'Ajuntament de Salou, i les 12 hectàrees d'ús hoteler a la Pineda que l'Ajuntament de Vila-seca vol treure al mercat. Podem absorbir tot això? Hem pensat i preparat el territori -aigua, energia, mobilitat, residus- per a tot això?. Les visions parcials, aïllades, no serveixen. Necessitem veure-ho tot. I no ho hem vist.

I ara?

Doncs ara, com he dit abans, esperar i veure. M'agradaria pensar que algú preveu -o ho demana, i es fa- uns indicadors, un seguiment, de tot això. De la tramitació de tot el que falta, de l'execució, de la inversió. De la implementació de les mesures ambientals i paisatgístiques. De la creació i característiques reals dels llocs de treball. Dels costos indirectes per a les administracions -és a dir, per als contribuents- i del destí del 15% de l'aprofitament mitjà (que, legalment, hauria de ser per al patrimoni municipal de sòl i habitatge de Vila-seca i de Salou, per a operacions d'habitatges protegit). Espero que això passi.

M'agradaria també que comencés a haver-hi una mica més de serietat. He sentit afirmacions que les obres “començaran aquest estiu”. De veritat? Quan el termini per al concurs s'ha allargat tres mesos, i el termini per a presentar el projecte bàsic s'amplia a 120 dies hàbils des de l'aprovació del pla de millora urbana. Un pla que també necessita uns mesos per a ser tramitat. Quan caldrà tramitar els projectes d'urbanització per a ser adjudicats (i, per cert, si qui adjudica és el Consorci del CRT, que és públic, haurà de ser per concurs, oi?). En fi, que dubto molt que a l'estiu hi hagi grues treballant. I dir el contrari és enganyar la gent.

Però també he sentit declaracions sobre el perill de l'opció de compra per part de lINCASOL. Perill? Perill zero. Ni que sigui perquè l'INCASOL no té els 110M€ de l'opció de compra, ni pot endeutar-se. No fem alarmisme.

I no puc consignar les múltiples errades a molts mitjans de comunicació, la més freqüent de les quals, confondre superfície i sostre edificable. Ja sé que l'urbanisme de vegades és complicat, però una mica més de serietat em sembla exigible. Si parlessin d'unes altres coses -de futbol?- amb aquesta alegria, tothom se'ls tiraria a sobre.

I aquí acaba -per ara?- aquesta sèrie titulada BCN World -un nom que ha passat a millor vida- que vaig iniciar fa tres anys i mig. A veure què passa, moltes gràcies per la paciència, i disculpeu la tabarra.