Més sobre la Budellera

El debat obert amb motiu de la tramitació del Pla parcial de la Budellera ens va deixant una sèrie de senyals preocupants. No tant pel que diuen -les opinions són lliures, quan són opinions- com pel que deixen de manifest, que molt sovint és una enorme manca de perspectiva. Aquesta manca de perspectiva es veu almenys en dos aspectes. Un, en centrar-se en el present, sense tenir en compte d'on ve aquest Pla parcial -del 1995, i d'un POUM molt accidentat- i sense tenir en compte els ritmes de l'urbanisme, que són molt més lents, i que no podem condicionar per la conjuntura més immediata. Un segon, per mantenir discursos essencialistes, quan no contrafactuals, que no permeten abordar el problema en els termes reals en què està plantejat.

Segons quines raons -que és legítim que siguin plantejades- es poden entendre en el pla més teòric, més acadèmic. Les entenc, i segurament en comparteixo moltes més que no sembla. Però hi ha un altre pla més immediat que ha de funcionar d'una altra manera, i que hauria de ser més present, si més no en aquelles opcions polítiques que aspiren a governar. Un pla en el qual del que es tracta és d'afrontar, ara i aquí, una proposta d'ordenació urbanística, en uns termes legals concrets, que no deixen gaire marge de maniobra. Aquests dos discursos no s'oposen, els necessitem tots dos. 

Ignoro si algú que en sàpiga més té alguna carta amagada, però tal com ho veig jo, i d'acord amb el marc legal, ara com ara hi ha poques alternatives. O es pacta alguna cosa -i pactar vol dir fer-ho amb els promotors del Pla, amb les renúncies que voluntàriament assumeixin- o no es pot aturar, si no es vol caure en la prevaricació (allò d'adoptar resolucions injustes sabent-ho). Cal estar a l'espera de l'informe de la Comissió territorial d'urbanisme de la Generalitat, però no em fa l'efecte que canviï massa les coses. Ja ho veurem. Escil·la i Caribdis. No es poden anar fent reclamacions de retirada quan se sap que això és un carreró sense sortida. I si no se sap, encara pitjor, perquè demostra una ignorància que no ens podem permetre. Una retirada només està en mans de la promoció, i benvinguda seria si així es podien refer moltes coses, però no ho veig gaire probable, i menys encara a canvi de res. 

Aquest debat, a més, ha posat de manifest més coses, com ara la lleugeresa amb què es fan anar les dades, i la migradesa del coneixement de la pròpia ciutat. Per exemple, i ha estat molt citat, el nombre d'habitatges buits a Tarragona, en el qual s'han usat xifres inversemblants, agafant parcialment dades del Pla local d'habitatge, sense analitzar-les, i sense contextualitzar-les. Ens mereixem més serietat, si volem fer les coses ben fetes.

Ens mereixem també més propostes concretes d'actuació sobre el projecte de Pla parcial, i que siguin propostes viables. Valentes i agosarades, si cal, però viables més enllà de la bona voluntat. Pierre Mendès-France deia allò que “gouverner, c'est choisir”. Instal·lar-se al regne de la perfecció -que no existeix- és renunciar a la realitat, i governar només es pot fer des de la realitat, que és com és i no com ens agradaria que fos. Cal rellegir Max Weber i recordar allò de l'ètica de la convicció i l'ètica de la responsabilitat. 

Però també ens mereixem propostes concretes més enllà d'aquest Pla parcial. Comparteixo plenament -de fet, ja ho vaig dir aquí - la constatació que el POUM, i més exactament les seves bases demogràfiques i econòmiques, està desfasat, i que cal afrontar-ho. Algú proposa alguna cosa? Alguna cosa que no sigui “fem un POUM nou” que és totalment inviable ara mateix?

I encara més enllà, algú té propostes -viables, serioses, no generalitats voluntaristes- sobre una política pública d'habitatge a Tarragona? Propostes que tinguin en compte que habitatge vol dir sòl urbanitzat, i això té uns costos. Que cal dir a on, com, i qui ho paga. Que cal pensar la ciutat a mig i llarg termini, també en ens mitjans. Que no s'hi val a fixar objectius, per benintencionats que siguin, i fins i tot compartits, si no es diuen també els mitjans i els costos. 

De tot això és del que crec que cal parlar. Del que esperaria resposta dels qui pretenen governar la ciutat (dels qui no, no cal). Per part meva, ja en vaig apuntar algunes (ho podeu veure a l'enllaç d'abans) i n'hi hauria més, però no em pertoca a mi, o només a mi. Al capdavall, sóc un ciutadà interessat per la seva ciutat, preocupat pel seu present i el seu futur, però no tinc plaça al Saló de plens de l'Ajuntament. Només em represento a mi mateix, pel bo i pel dolent. En continuarem parlant.