Més notes ràpides, ara sobre la Budellera

Ahir la Comissió territorial d'urbanisme de la Generalitat va emetre el seu informe preceptiu sobre el pla parcial de la Budellera. Un informe que proposa modificacions importants del pla que fins ara coneixíem, i que han estat rebudes, en general, de manera favorable.

Per ara no conec l'informe més enllà del que en diu la premsa. A l'espera de poder-lo llegir detingudament -sobretot la lletra petita- això només són unes primeres impressions, que potser caldrà matisar o completar quan pugui llegir l'informe.

Primer. Amb totes les modificacions que vulgui, la Comissió avala el pla. En el dilema urbanitzar sí o no -que també s'ha plantejat, i força, en aquestes darreres setmanes, la Comissió no té dubtes. Les modificacions, doncs, són sobre com se fa, com es concreta aquesta urbanització, però no sobre el fet. Em permeto el luxe de l'autocita: ara fa dos mesos, en aquest blog i també al Fet a Tarragona, escrivia:

“Vol dir, doncs, que si el projecte compleix aquestes determinacions -i ho hauria de fer, per imperatiu legal- podem discutir el com, però no el què. Això és poc o és molt? En tot cas, és el marge que tenim, en el benentès que una ordenació diferent no pot anar en detriment de l'edificabilitat reconeguda; podem posar-la d'una altra manera, però no podem reduir-la per imperatiu legal.”

I això ha fet la Comissió, canviar el com. En quin sentit?. D'entrada, imposant que la urbanització es faci en dues fases, començant per la part més propera al Nàstic. Espero llegir l'informe per saber si parla de dos polígons o de dues etapes -no és el mateix- però torno a l'autocita:

“Podem preveure i planificar la urbanització, però ningú obliga a materialitzar aquesta urbanització i edificació d'un sol cop. Això, que estic segur que la Junta de compensació té molt clar, podem establir-ho millor al Pla per a tranquil·litat de tothom, i fins i tot per a condicionar el ritme de l'ocupació, de tal manera que s'assenyalin les prioritats, que sens dubte han d'anar per a les zones més properes a la ciutat existent. Insisteixo que estic segur que això ja es pensa des de la Junta, però no seria sobrer evidenciar-ho al Pla i fer-ho més explícit, si això ha de tranquil·litzar.

Una possibilitat -complicada, això sí- seria establir una divisió poligonal. Enlloc no està establert que forçosament s'hagi de desenvolupar com un únic polígon. Sempre que siguem capaços de refer l'ordenació i establir els polígons independents que, segons la llei, han de ser equilibrats en càrregues i beneficis dins d'un mateix sector. Això no és fàcil, però podria ser possible amb un ús imaginatiu de la possibilitat de definir polígons discontinus. És qüestió de fer números i un pla d'etapes que condicioni el desenvolupament de les noves a una efectiva execució -no completa, però sí significativa- de les anteriors. Posteriors revisions, per canvis significatius de la realitat, serien més assequibles.”

Segon, rebaixar les alçades. He llegit informacions no coincidents -nou plantes, set plantes- i fins i tot una opinió de l'Alcalde dient que “Per mi, si es pot limitar a cinc pisos millor”. Sobre això, cal dir que una cosa és baixar l'alçada màxima de les construccions, i una altra és rebaixar l'edificabilitat. Això darrer no ho he vist enlloc, i seria complicat de fer. L'edificabilitat és un paràmetre de planejament general, i ni la Comissió ni l'Ajuntament no el poden modificar sense formular, tramitar i aprovar una modificació del POUM. I si no es rebaixa el sostre però sí les alçades vol dir -llevat que la promoció hi renunciï voluntàriament, cosa que dubto- que aquest sostre s'ha de distribuir d'una altra manera. Tornem a l'autocita:

“En tot cas, una nova ordenació que respecti els paràmetres bàsics, si es vol que alliberi més espai, només pot ser, o bé més densa, o bé més alta, i no sembla que les alçades agradin gaire. Ens queda, és clar, la possibilitat de disposar l'edificació de forma més compacta, i fer carrers més estrets. Certament hi ha marge, però siguem conscients que això va en detriment de la qualitat de vida -per exemple, de garantir un bon assolellament- o de la mobilitat (per exemple, fer conviure vianants, circulació rodada, carril bici i aparcament demana uns carrers relativament amples).”

De manera que fem-nos a la idea que tot el que traguem de dalt, ho hem de posar en superfície.

I una nota: sembla que edificis de nou plantes (i tres de dotze plantes) no són admissibles. Però al pla parcial 10 -el d'IKEA, per entendre'ns- hi ha torres de quinze plantes, i ningú diu res. Es veu que l'estètica va per barris, i mai més ben dit.

Més coses. Desapareix la possibilitat d'ús d'aparcament a part de l'espai més proper a la Platja Llarga. Hi estic absolutament d'acord, però per ser justos cal dir que la fitxa del POUM -la que mana com s'ha de fer el pla parcial- diu que aquesta zona es destinarà “a zones lliures d’edificació, equipaments, aparcaments i instal·lacions al servei de la platja llarga, sens perjudici que es puguin atorgar concessions administratives de les referides instal·lacions”. Si la Generalitat no vol que hi hagi aparcament, em sembla molt bé, però que no ho hagués posat al POUM.

També hi ha una sèrie de canvis en la disposició de la xarxa viària i en l'ordenació de la mobilitat. Especialment en la relació amb Cala Romana. Espero veure què diu l'informe, i espero que el nou pla permeti replantejar el vial que partia la gran zona verda a llevant. Un vial, però, que també ve donat pel mateix POUM, i sobre el qual també vaig fer diverses apreciacions en aquest blog. 

Finalment, un altre aspecte del pla, que no va de l'informe. Ara la promoció parla de menys habitatges, per una simple operació aritmètica (el sostre total dividit per les superfícies dels habitatges, de 90 i de 120 metres). Això dóna una mica més d'uns 4.000 habitatges. Lamento dir que no hi estic d'acord. Ja vaig dir que crec que hem de generar una oferta d'habitatges més flexible, i estic convençut que hi ha mercat -que hi ha gent que ho demana- per habitatges més petits (tampoc micropisos de 20 m2, eh?). Especialment la gent jove que no es pot emancipar hauria de poder accedir a habitatges més reduïts i més econòmics. I si això vol dir cent o doc-cents habitatges més, no em sembla malament. 

En fi, esperarem a veure l'informe. En tot cas, celebro que algunes veus que fins fa quatre dies s'apuntaven a exigir la retirada del pla i que no es volien moure del tot o res, ara s'apuntin a la reconducció del pla que alguns proposàvem ja fa dos mesos. Benvinguts siguin. En continuarem parlant