El Diari de Tarragona i l’estadística creativa

Fa uns anys –com passa el temps!- vaig comentar un extens reportatge del Diari de Tarragona sobre els impostos municipals (ho podeu veure  AQUÍ)  ple de trampes i de manipulacions, tot i que no sé quant hi havia de manipulació i quant d’incompetència.

Dimarts passat, el tema estrella –portada i pàgines 2 i 3- era un altre cop sobre impostos, i el titular, que ja ens dona una idea del to del reportatge i de la idea que es vol transmetre, el següent:

“Cada tarraconense paga al año 500 euros más en impuestos que antes de la crisis”

Podeu veure tot el reportatge AQUÍ  Com arriba el DdT (sigles que, quan jo era molt jove, corresponien a un tebeo) a aquesta conclusió? Doncs molt senzill: com que la recaptació total –impostos estatals, de la Generalitat, i locals- va ser de 2.984 milions d’euros, això dividit pels gairebé 800.000 habitants de la província de Tarragona dona 3.600 euros per cap, que són 500 més que l'any 2008 .

I es queden tan amples.

Bé, tan amples no, perquè, com que la dada és tan esbiaixada que fins i tot al DdT li fa vergonya (cosa rara) ho intenten suavitzar dient que això és “sin tener en cuenta que no todos los contribuyentes aportan por igual y obviando el decisivo peso del turismo”.

De veritat només cal ometre això? Els sembla poc?. De fet, el reportatge en qüestió presenta moltes més llacunes i insuficiències que, al meu entendre, l’invaliden del tot. 

D’entrada, no cita cap font. Ni una. L’Agència Tributària –les dues, l’espanyola i la catalana-? BASE, per als tributs locals?. No ho sabem. Tampoc no queda clar si parla d’impostos, o parla també de taxes –hi ha una frase del reportatge que diu “O lo que es lo mismo: una familia tipo de cuatro miembros paga 14.400 euros, ya sea de forma directa a través de IRPF, la contribución, la plusvalía o el impuesto de circulación, o de forma más diaria a través del IVA o los tributos que gravan la gasolina, el alcohol o las tasas que se abonan de los servicios públicos.” (les negretes són meves).

Dubto que l’autor del reportatge tingui clara la diferència entre un impost i una taxa, i per això és encara més de doldre que no citi les fonts de les dades, per a poder contrastar. A més que aquesta família hipotètica pagarà plusvàlua si ven una propietat, però això no passa a tothom cada any.

Més coses.

“Cada tarraconense paga 500 euros más al año”. No, l’impost de societats -190 milions d’euros l’any 2017-el paguen les empreses.

L’IVA -777 milions d’euros l’any 2017- va pujar del 18% al 21% (això sí que ho diu el reportatge, que consti). Però, sobretot, el turisme hi té un fort impacte (i això també ho diu). Un impacte que també és notable en els impostos especials (benzina, tabac, alcohol) que no venen desglossats com els altres, però que se suposa que també deuen ser al còmput total.

Quan parla de la recaptació de l’IRPF, l’autor diu que l’augment  “viene dado fundamentalmente por el aumento del número de afiliados a la Seguridad Social y, en definitiva, por la recuperación de un empleo que se había hundido a partir de 2009.”

De veritat? Potser una mirada a les dades que ens ofereix l’IDESCAT (AQUÍ) ens ajudarà a entendre-ho millor. Com podem veure, al 2008 –l’any base del reportatge- la base imposable mitjana era de 19.443€, i la quota de 4.396€. Al 2015 –darrera dada disponible- la base imposable mitjana era de 19.631€, i la quota, de 5.194€. O sigui, que la base ha pujat un 0,9%, però la quota ho ha fet un 17,1%. Clar, l’augment és perquè hi ha més ocupació, segur. No deixis que la realitat t’espatlli una bona noticia, oi?.

Però allí on l’autor del reportatge posa més èmfasi és en l’IBI, habitual bèstia negra del DdT, juntament amb successions (que, curiosament, no surt desglossat). I què diu de l’IBI?. Doncs això:

“Las sucesivas revisiones catastrales a las que se han acogido los ayuntamientos –además de la subida del tipo– han sido claves en ese incremento, así como la regularización catastral emprendida por el Gobierno, algo que también ha hecho incrementar el recibo medio del IBI en Tarragona.”

El reportatge sembla no tenir en compte que, per llei, el cadastre s’ha de revisar cada deu anys, que és justament el període examinat. O que l’any 2011, el govern de l’estat va aplicar una pujada del 10%. No és una decisió discrecional dels ajuntaments.

Però, sobretot, la comparació té una greu errada metodològica, molt elemental. No es poden comparar magnituds diferents. La recaptació de l’IBI del 2008 i la del 2017 són diferents, no només perquè s’hagin apujat els valors cadastrals –que ho han fet- i perquè alguns ajuntaments –possiblement la majoria- hagin apujat els tipus. Ho és, també –i això, com hem vist, no es té en compte- perquè ha augmentat la base imposable.

L’IBI grava la propietat immobiliària. Si augmenta el nombre d’unitats cadastrals, augmenta la base imposable, fins i tot si no es toquen els valors ni el tipus, això és fàcil d’entendre. Si hi havia deu cases i ara n’hi ha dotze, encara que els valors siguin els mateixos i el tipus el mateix, es recaptarà més.

Què ha passat en aquests deu anys? Doncs dues coses. Per una banda, que molts ajuntaments han fet –amb l’impuls del mateix Cadastre- revisions exhaustives per a donar d’alta elements existents i no declarats. El mateix DdT se’n va fer ressò, ho podeu veure  AQUÍ (per cert, signa la notícia el mateix que ara). I, per altra banda, que malgrat la crisi, entre el 2008 i el 2017, a la província de Tarragona, es van acabar 35.648 habitatges, que és de suposar que s’han donat d’alta al cadastre. No tots paguen –els no venuts i en mans d’immobiliàries no ho fan, si no vaig errat- però és de creure que una bona part sí. Sumeu-hi aparcaments, locals comercials, naus, etc. La base imposable, doncs ha canviat, i la recaptació de l'IBI s'ha de repartir entre molts més (per cert, que paguen els immobles, també els que són propietats de gent de fora de la província). Un fet a tenir en compte.

Deia Mark Twain –o Churchill, o Pla, o qualsevol autor polivalent per a les cites que convenen- que hi ha veritats, mentides, i estadístiques. Quan les estadístiques cauen en mans de manipuladors o d’incompetents – o de manipuladors incompetents, encara pitjor, i no cal anar a Cipolla per a fer-se'n càrrec- pot passar de tot, excepte que tinguem una informació veraç. Clar que si no és això el que es busca...