divendres, 25 de maig del 2018

Notes urgents (i provisionals) sobre la moció de censura al PP

Ja tenim la sentència del cas Gürtel, que -oh sorpresa!- diu que el PP és un partit corrupte fins la moll de l'os. de resultes d'això -de la sentència, no de la corrupció, que ja se sabia- el PSOE ha recordat que és un partit política (o això diuen) i que existeix una cosa que es diu moció de censura. I sembla que la presentarà. 

Però em temo que a possible moció de censura al PP és un regal enverinat per al PSOE, i per a uns quants més.

Per començar, fem números. La composició  actual del Congrés és:

PP
137
PSOE
85
Podemos – IU + aliats
71
C’s
32
ERC
9
CDC
8
PNB
5
Bildu
2
CC
1

Per a guanyar la moció de censura calen 176 vots, que són exactament el resultat de sumar PSOE + Podem i amics + ERC + CDC + Bildu + CC. No en pot perdre cap, llevat que es guanyi els 5 del PNB, cosa poc probable després d’haver votat els pressupostos (encara que tot podria ser, és clar, que el PNB ha demostrat –sempre, no només aquesta setmana- que fa sempre el que li convé).

Tenen, tots aquests grups, els mateixos interessos per a votar que sí? O la mateixa possibilitat de triar entre el sí, el no i l’abstenció? Té el PSOE capacitat de negociació? Em temo que, en tots els casos, és limitada, i el gran guanyador de la moció, en tots els casos –si es presenta, si no es presenta, si es presenta i es guanya, o si es perd- és C’s. I el PNB, que sempre –sempre- guanya.

El PSOE necessita tots els vots. Vol dir això que hauria d’acceptar els vots d’ERC i de CDC. Vaja, dels independentistes, dels supremacistes, i tot això que ha dit. Difícil d’empassar per a part del seu electorat, i ho posa molt fàcil a la caverna –a la més caverna, vull dir- per atacar-lo. Que, a més, demostri la volatilitat del PSOE, i més exactament la de Pedro Sánchez, ja és sobrer. Pedro Sánchez està fent de Zapatero un gegant de la política, que ja és dir.

Podem no té problemes: vota la moció, i ja està. Si es guanya, també és gràcies a ells, i si es perd, no serà per culpa seva. Es treuen de sobre la murga de no haver facilitat, al seu dia, un govern PSOE-C’s, desvien l’atenció sobre la polèmica cutre del xalet, i es redimeixen davant de part de l’electorat dubtós entre PSOE i Podem. Costos zero.

Però  no serà fàcil per a ERC i CDC, que tenen una ocasió d’or per a condicionar els seus vots, sempre que no es passin de frenada. Exigir determinats compromisos al PSOE per a votar a favor de la moció facilitaria que aquest s’hi negués i perdés amb dignitat: ha complert amb la moció, però ha preferit perdre-la per no “cedir als nacionalistes”. La caverna el farà un home, i quedarà en bona posició per a les properes eleccions, sobretot per a pactar amb C’s.

En aquest escenari, la temptació de donar els vots gratis per a fer-lo vulnerable és gran. Fins i tot des d’una posició de generositat: no demanem res per a treure el PP del Govern.  Però aleshores el PSOE, per a fer-se perdonar el fet de rebre els vots indepes, pot tenir la temptació d’endurir –sí, això és possible- el discurs nacional espanyol, i fer-ne un gripau difícil d’empassar, malgrat que, a curt termini, li faci perdre la moció de censura. I, a més, desperta la ira d’hiperventilats indepes capaços de dir que s’hauria de condicionar el vot al reconeixement de la independència o alguna cosa així.

Això no passarà amb Bildu, que votarà a favor i es quedarà tan ample, sense que ningú li discuteixi res, i segurament amb l’admiració acrítica d’aquests mateixos hiperventilats, per variar.

I el PNB? Doncs dirà que ni li va ni li ve. Que ja té el que volia –els pressupostos- i que no s’hi fica. Si la moció guanya, negociarà amb el PSOE (que és el seu soci de govern a Euzkadi, per cert) i si no guanya, continua el govern del PP i s’allunya l’escenari d’eleccions anticipades, que és el que volen.

I C’s? Dubto que se sumi a la moció de censura, perquè sap que el seu electorat –sobretot el futur- és molt de dretes, i fins ara votant del PP. I a més deixaria el PSOE –competidor en part de l’electorat- en una situació privilegiada, i hauria d’explicar com és que fa coincidir els seus vots amb Podem. Es pot abstindré tranquil·lament, i amb això s’estalvia el cost de donar suport a la moció, i es desmarca del suport al PP, que ja li va bé. I a veure-les venir. I, si no es presenta, no és culpa seva: no té els vots per a presentar-la per si sol (en calen 35) i no és responsabilitat seva.

El PSOE, ara, no pot deixar de presentar-la, encara que deixi molts pèls a la gatera. és potser l'única oportunitat que té de demostrar que existeix i que serveix per alguna cosa. Però per a reeixir en la maniobra, caldria un lideratge i un discurs intel·ligent i capacitat de maniobra, i em temo que, per ara, no té res de tot això. Parafrasejant  una maledicència de Churchill, es podria dir: “S’atura un taxi buit a la Moncloa, i en surt Pedro Sánchez”.


Serà divertit. 

(imatge pispada del tuitaire @unmundolibre via www.publico.es/tremending)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada