Un apunt sobre la proposició de llei electoral de Catalunya

El PSC ha presentat una proposició de llei electoral, una altra de les grans mancances que tenim. La llei (la podeu veure AQUÍ) és força completa, i em sembla -no ho he comprovat- que inclou bona part del que ja s'havia acordat, en la legislatura passada, sobre administració electoral, control de les despeses, incompatibilitats, etc. Com és sabut, la llei, tramitada per ponència conjunta, no va reeixir perquè no hi havia acord en un aspecte fonamental, que és el sistema de repartiment dels escons i de les circumscripcions electorals, un tema clau.

Com que seria un despropòsit presentar una proposició de llei amb les mateixes mancances, aquesta es mulla en una proposta. O es remulla una mica, com veurem.

La proposta es decanta pel sistema alemany, de doble vot: a candidatures personals en districtes uninominals, i a llista. Els llocs obtinguts pel districte uninominal es resten de la llista, i, si hi ha més candidatures personals que llocs per llista, s'hi afegeixen, amb un nombre d'escons que serveix de coixí per a no superar els 135, si no ho he interpretat malament.

D'entrada, el sistema és interessant -sempre m'ho ha semblat- perquè te altes dosis de proporcionalitat, a la vegada que permet votar per una persona que té tota la legitimitat per a dir que representa el districte (i, per tant, l'electorat té tot el dret -i jo diria que el deure- de demanar-li que reti comptes).

Ara bé, em sembla que la proposta té alguns punts dubtosos, especialment en la implementació d'aquest aspecte. I no pel que diu, sinó, sobretot, pel que no diu. Perquè, és clar, la mare dels ous, en aquest sistema, és el mapa dels districtes. I d'això, no en sabem res.

L’única referència és, quan parla de la Sindicatura Electoral, que li atribueix la competència de:

“c) Proposar al Parlament la revisió del nombre de diputats i la revisió de la delimitació o el nombre dels districtes electorals, si el compliment dels principis de proporcionalitat i de representativitat ho fa recomanable.

d) Fer el prorrateig d’escons, per a cada convocatòria d’eleccions, entre les demarcacions electorals, garantint que la distribució respecti els criteris de proporcionalitat.”

Se’n desprèn, doncs, que la delimitació la fa el Parlament, i que hi ha d’haver uns principis de proporcionalitat i representativitat, però estaria bé que la llei explicités una mica més aquests criteris. Sobretot tenint en compte que l’Estatut diu que el sistema electoral “és de representació proporcional i ha d'assegurar la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya”. Això ja ho tenim, doncs, i la llei hauria d’anar més enllà.

No indica qui estableix quins són els districtes electorals (a la Gran Bretanya, que també tenen districtes -però no doble vot- hi ha una comissió independent; a Alemanya també, tot i que qui té la darrera paraula és el Parlament, i no sempre fa cas de la Comissió). A Catalunya, no ho sabem. No consta entre les atribucions de la Sindicatura electoral, ni s'hi fa cap referència.

Per a posar un exemple, la llei alemanya preveu que cap districte tindrà una diferencia, en més o en menys, del 25% de la població de la mitjana dels districtes, i una cosa similar, però amb el 15%, es diu a la llei francesa.

De fet, si examinem la llista de districtes, ens trobem que, a França, la mitjana és de 114.217 habitants, i, dels 577 districtes, el més poblat és el 1r districte exterior, amb 157.363, i el menys el de Saint-Pierre et Miquelon, amb 6.079, una de les  restes de l'imperi colonial francès; si anem als districtes metropolitans, ho és el 2n d’Hautes-Alpes, amb 62.082. Agafant aquest llindar de +/- 15%, voldria dir que els districtes amb una població entre 131.350 i 97.084 estarien dins el marge, i això són 469 districtes, amb 42 per sobre del +15% i 56 per sota del -15%. Una diferència acceptable.

A la Gran Bretanya, dels 650 districtes, el menor és el de Na h-Eileanan an lar, amb 21.769 electors (les dades disponibles són d’electors, no de població) i el major el de Isle of Wight, amb 110.924 electors. Tant l'un com l'altre -de fet, els dos menors- són illes, i el fet insular fa que siguin casos especials. La mitjana seria de 71.314 electors, i aplicant un cop més les diferències de +/- 15%, 542 dels 650 districtes es mantenen dins d’aquests marges.

(un apunt: els districtes escocesos i gal·lesos, a la Gran Bretanya, tenen el seu nom oficial en gaèlic i en gal·lès; que ho tinguin en compte aquells que troben ridícul o “aldeano” parlar de Lleida i Girona)

I què passa a Catalunya, segons aquesta proposició del PSC? Doncs que 57 escons es distribuiran en districtes uninominals, delimitats no sabem amb quin criteri.

Si tinguéssim en compte els criteris que hem vist a Alemanya, França i Gran Bretanya  -tot i que, com veiem, no són estrictes- tindríem que, d'acord amb la població, la mitjana dels 57 districtes hauria de ser de 132.558 habitants, i amb les oscil·lacions de +/- 15% serien d'un mínim de 112.674 i un màxim de 152.442 (també podríem fer-ho amb electors, que em semblaria més just, encara que no canviaria massa, però sí seria un biaix favorable a les circumscripcions més envellides). 

Com es pot traduir això, al mapa de Catalunya? D'entrada, ja queda clar que no pot correspondre al mapa administratiu. És a dir, les circumscripcions no poden ser, per exemple, les comarques i els districtes de Barcelona (que tampoc no sumarien 57) perquè hi ha una diferència abismal entre els 3.827 habitants de l'Alta Ribagorça i els 910.031 del Vallès Occidental.

Com que la llei també proposa set circumscripcions per a les llistes, que suposo que surten de les set vegueries i/o àmbits de planificació territorial, que ara -bé, ja fa uns anys, almenys sobre el paper- són vuit (haurien d'haver-ho actualitzat. Han treballat amb papers vells?) aplicant un criteri proporcional tindríem, a una mitjana de 132.000 habitants per escó (7.555.830 habitants per a 57 escons) el següent:

	Població	Escons a 132.558 habitants per escó	Escons
Regió metropolitana	4.823.361	36,39	36
Girona	741.452	5,59	6
Camp de Tarragona	511.335	3,86	4
Terres de l'Ebre	179.508	1,35	1
Ponent	361.138	2,72	3
Comarques centrals	398.767	3,01	3
Alt Pirineu i Aran	71.958	,54	1
Penedès	468.311	3,53	3
total	7.555.830	57,00	57

És a dir, que tornarem a tenir districtes on el vot val el doble -l'Alt Pirineu i Aran- que a Barcelona. I districtes amb un sol escó -Alt Pirineu i Aran, i Terres de l'Ebre- que no sé si hi estarien gaire d'acord.

Clar, una solució parcial és prescindir de la divisió comarcal (també fer-ne una altra, però això ja s’escapa del motiu d’aquest apunt, encara que caldria) en la divisió de districtes electorals. Així, per exemple –i per no moure’m massa d’un territori que conec- els 4 districtes del Camp de Tarragona podrien ser:

Població mitjana	132.558
+ 15%	152.441
- 15%	112.674
Tarragona + la Canonja	131.765
Reus + Almoster + Castellvell del Camp + la Selva del Camp	112.879
Resta Tarragonès + Alt Camp	157.172
Resta Baix Camp + Priorat + Conca de Barberà	109.519

Com veiem, cal fer equilibris per ajustar les poblacions, i tot i així el districte Tarragonès – Alt Camp està lleugerament per sobre del màxim, i el Baix Camp – Priorat – Conca de Barberà, per sota.

Però aquests equilibris són molt difícils en regions amb un o dos escons, com ara a l’Alt Pirineu i Aran i a les Terres de l’Ebre. I, a més, suposen unes agregacions i segregacions artificioses, que conviden al gerrymandering de mala manera. La temptació seria molt forta!

(Per a fer-ho més difícil, es podria pensar en la reserva d’un escó per a l’Aran, de la mateixa manera que la minoria danesa d’Schleswig-Holstein està exempta del mínim del 5%)

El que em sembla que està clar és que la principal complicació del sistema –que ja no és fàcil- és establir el mapa electoral. Necessàriament hauria de ser diferent del mapa administratiu, que ara com ara és el mapa més assumit per la gent. Tothom sap de quina comarca és, però dubto que molta gent sàpiga de quin partit judicial és –la circumscripció electoral de les diputacions, i encara no del tot, perquè no són els vigents sinó els del 1960!-.

D’això ja en vaig parlar fa temps, quan algú proposava el sistema alemany amb comarques i districtes de Barcelona (ho podeu veure AQUÍ). 

La proposició de llei, doncs, tot i que és positiva (obliga a parlar del tema, i això està bé) és una mica tramposa, perquè es mulla en un sistema, però no del tot. Entenc que dibuixar un mapa electoral no és matèria de llei, però sí que ho hauria de ser dir quins són els principis bàsics i, sobretot, qui ho haurà de fer.

I aleshores caldrà explicar a la gent de l’Alt Pirineu i Aran que només poden escollir una persona directament –de fet, els en toca mitja, però això encara seria més complicat- i a les Terres de l’Ebre una persona i un terç. A veure si volent arreglar –que cal- un sistema no prou equitatiu en farem un que encara en serà menys.