Sóc tintinaire. M’agrada tot el món del Tintin, més que no pas el personatge estricte –de fet, sóc més fan del capità Haddock i del Tornassol, que és una mica dur d’una orella, com jo-. M’agrada l’estètica del món on es mouen els personatges, molt europea. M’agrada el subtil compromís antifeixista del Ceptre d’Ottokkar, l’antiestalinisme de l’Afer Tornassol, la deliciosa comèdia de Les joies de la Castafiore, l’escepticisme crepuscular de Tintin i els Pícaros. Sóc soci de 1001 –abans Tintincat- i odio cordialment la gasiveria de la Fundació Moulinsart. Recullo totes les notícies que trobo sobre Tintin, em sé els àlbums gairebé de memòria, tinc la casa plena d’objectes tintinaires i porto pins del Tintin a la jaqueta.
Amb tots aquests antecedents, no és estrany que molta gent em comenti que deuré comptar els minuts que falten per l’estrena de la pel·lícula del Secret de l’Unicorn. Tintin al cinema, després de molts anys (i ja sé que hi va haver una prova, amb personatges reals: Tintin i el misteri de les taronges blaves. Dolenteta).
Però he de dir que no penso anar a veure-la. N’he vist el tràiler, i ja en tinc prou. Persecucions, acció, acrobàcies inversemblants.. . tot això no és el meu Tintin. Sembla més un Indiana jones amb tupé, i el ritme trepidant supera –em temo- el clima europeu que m’agrada trobar als àlbums.
Potser m’equivoco, és clar. I potser acabo caient –no diguis mai...- tot i que difícilment en català, a Tarragona –tenim els cinemes que tenim!-. Continuaré llegint els àlbums que ja em sé de memòria, els personatges tindran les veus que jo els posaré, i ompliré amb la meva imaginació l’espai entre vinyeta i vinyeta, allò que passa i no es veu.
Tenint en compte que en la majoria de tràilers s'hi concentra la major part d'acció de les pel·licules, haurem de veure-la per saber si realment te massa persecució o no, recordo els llibres amb forces persecucions, però es clar, a un ritme més lent (el de la meva lectura). Jo l'aniria a veure al cinema, si el preu d'aquest no fos tant abusiu.
ResponElimina