Santa Tecla i la Mercè

No he estat mai militant d'aquest antibarcelonisme provincià i amb complex d'inferioritat que es pot trobar en determinats ambients de Tarragona. Crec que molt sovint serveix per amagar les pròpies mancances, entre les quals, sobretot, la de resolució i ambició que és massa freqüent a Tarragona. És des d'aquí, i també des d'una posició poc militant pel que fa a la festa major de la ciutat, que em rebenta la desatenció -per ser suaus- dels mitjans de comunicació nacionals -ni que sigui teòrics, com la vanguardia, que ja sabem quina és la seva nació- cap a Santa Tecla. Ens mengem cada any pàgines i pàgines, i imatges i imatges, de la Mercè i de les festes de Gràcia, però amb prou feines quatre ratlles de Sant Magí o de Santa Tecla. 

Unes festes que són molt més viscudes i molt més populars que la Mercè, però que han tingut la mala sort de coincidir en el calendari amb festes barcelonines. I no ho dic per desqualificar la Mercè ni Gràcia -ni Sants o la Patum, que tenen una mica més de sort que naltros, però no massa més-. Però em rebenta que aquesta ignorància persistent permeti alimentar els discursos casposos dels provincians tarragonins -que n'hi ha- i que mai no s'han queixat dels menysteniment -per no dir l'atac- persistent dels media espanyols. Clar que tenen molt assumit que la capital és allà, i que naltros som “provincias”. Potser ha arribat el moment de fer un toc col·lectiu -una pàgina facebook “jo també vull que Santa Tecla surti a tv3”?- a veure si se n'assabenten, i, sobretot, a veure si fan callar aquestes relíquies ràncies que tan bona salut tenen.  

Si no vols caldo, dues tasses. O tres, o quatre...

Ni fet a propòsit -o potser sí?- el mateix dia que els partits nacionalistes espanyols aproven la reforma de la constitució en un procediment opac, l'anomenat Tribunal Superior de Justícia de Catalunya -tres mentides en quatre conceptes- caragola una mica més contra el català. Res de nou, tot forma part d'un mateix procés implacable, amb alts i baixos, des de fa segles. Res de bo es pot esperar.

Que no ens hagi de sorprendre, però, no vol dir que no calgui reaccionar. I com diu en Joan Manuel Tresserres, amb el cap i no amb les vísceres, com malauradament fem massa sovint. Pertoca al Govern la responsabilitat de liderar una resposta, però això no vol dir que li descarreguem tota la feina. A veure si perdem de vista una mica aquesta actitud de “piove, porco governo” que, en el fons, respon a treure's les puces de sobre i a no assumir res de res. La societat civil també té un lloc, en això, i ni com a suplència de les institucions, ni com a competència. Potser és el moment d'una nova Crida, que aprofiti l'experiència de l'anterior.

En tot cas, el que tinc molt clar és que si la principal responsabilitat la té el Govern és a partir de la consideració que, per febles i migrades que siguin, són les nostres institucions, i que cal defugir els perills de la manipulació electoral i el tacticisme constant que tant de mal ha fet. Govern i oposició han d'estar a l'alçada, i això facilitarà que la societat civil també pugui fer la seva feina. Serà així? M'agradaria molt, però no sé perquè no n'acabo d'estar convençut...