dilluns, 27 de juliol del 2015

Un nou criteri per a BCN World? Estaria bé...

Aquest matí he assistit a la sessió de la Comissió de Política Territorial i Urbanisme de Catalunya. Un dels acords adoptats ha estat impulsar la formulació d’un Pla director urbanístic d’extinció de sectors no sostenibles.

La justificació de l’acord rau en el fet que, actualment, a Catalunya, hi ha un parc d’habitatges existent de 3.683.381, entre ocupats, buits i secundaris. És a dir, gairebé un habitatge per cada dues persones censades a Catalunya (allò de les cases sense gent i la gent sense cases...) i, a més, el sòl urbanitzable i el sòl urbà lliure preveuen 628.045 habitatges més.

Clar, això no hi ha qui ho aguanti, i encara menys en termes qualitatius, si pensem en les previsions mal localitzades o en formats dispersos, o, com diu literalment, quan una localització “que no sigui contigua a l’assentament urbà existent incrementa la fragmentació dels espais oberts, incrementa la mobilitat i la necessitat d’infraestructures i dificulta la prestació de serveis”. I més endavant afegeix:

“Una localització inadequada en relació al sistema d’espais oberts pot comportar un impacte inadmissible sobre determinats actius territorials, serveis ecosistèmics o l’activitat productiva agrària. Una baixa densitat dels nous sectors de creixement comporta un consum ineficient de sòl i, sovint, la insostenibilitat econòmica del manteniment i la gestió posteriors.

Resulta clar que no tot el sòl que en algun moment ha estat classificat pel planejament urbanístic per a l’extensió urbana presenta el mateix grau d’eficiència, idoneïtat i sostenibilitat ambiental, econòmica i social. En el marc d’una anàlisi de conjunt –i encara més si la plantegem en el context del cicle socioeconòmic actual– es constata l’existència de sectors que incompleixen fortament les determinacions del desenvolupament urbanístic sostenible i els criteris de l’ordenació territorial vigent.”

No cal dir que comparteixo plenament aquesta anàlisi, i l’aplaudeixo i tot. Em sembla una mesura sensata, valenta, i que, de ser realment aplicada, pot suposar un pas important en l’endreça territorial. Recordem que el planejament territorial –que sempre he defensat con un avenç importantíssim a Catalunya- va assumir el planejament vigent com a punt de partida, en un exercici de pragmatisme que considero encertat. I ara es pot fer una passa endavant: no només impedir noves destrosses en el futur, sinó desactivar potencials destrosses. Perquè ja no es tracta de protegir actuals sòls no urbanitzables, sinó de desclassificar sòls urbanitzables i que no han estat ocupats.

Espero que, en coherència amb tan nobles objectius, el PDU del Centre recreatiu i turístic de Vila-seca i Salou –l’antic BCN World- no prevegi més habitatges sinó que proposi la transformació de l’actual potencial d’habitatges –que, al meu parer, compleixen sobradament la condició d’insostenibles d’acord amb aquest nou Pla que ara es proposa- en els nous usos turístics. Fer al contrari seria despullar un sant per vestir-ne un altre; desclassificar per una banda (bé!) i classificar, per una altra banda, sòl en una zona que ja ara té una oferta saturada i sense sortida (malament!).

A veure què passa.


1 comentari:

  1. Molt encertada la reflexió pel que fa al PDU però la millor notícia és la replanificació o reversió de sol urbanitzable, doncs en molts casos la planificació actual vigent és fruit de l'especulació urbanística que només buscava la maximització de beneficis, els guanys a curt termini sense tenir en compte ni la sostenibilitat, ni l'equilibri territorial. A veure si és veritat i aconseguim poc a poc posar racionalitat i equilbri vetllant per la cura del bé comú.

    ResponElimina