Com era previsible, la proposta d’àrea metropolitana que han fet els adjudicataris de l’estratègia metropolitana és la més àmplia de les possibles, amb 30 municipis. Ens ho explica avui AQUÍ el Més Tarragona (parèntesi: aquesta publicació està fent un magnífic seguiment d’aquest tema, s’ha de reconèixer i agrair).
Estava cantat, des del moment que, com es notori, hi ha la decisió
prèvia que Valls hi ha de ser, i això implica un àmbit continu determinat. De fet,
el mateix concurs de l’estratègia ja ho deixava ben clar quan donava el màxim
de punts a qui proposés això. Per arribar aquí, no calia dissimular; si la decisió
ja era presa, no calia fer-la passar per una consultoria, i tot això ens
haguéssim estalviat.
Clar, també ens diuen que una cosa és l’àmbit proposat i una
altra l’associació de municipis, que és voluntària. També haurien de dir que
una associació de municipis és menys que una mancomunitat, i no té res de metropolità,
però això, en aquesta llarga cerimònia de la confusió que és aquest procés metropolità,
és peccata minuta.
De manera que, com ja vaig escriure fa mes de tres mesos (em perdonareu la vanitat de l’autocita; AQUÍ) tindrem -potser- una àrea metropolitana gairebé tan gran com la de Barcelona (556 km2 al Camp; 636 l’AMB) i amb gairebé tants municipis (30 al Camp; 36 a l’AMB) però, és clar, molt menys densa (827 habitants/km2 al Camp; 5.093 habitants/km2 a l’AMB). També, sembla, amb molt menys sentit del ridícul.
