Ara
fa unes setmanes, l’AMB va donar el tret de sortida al procés de
revisió del Pla general metropolità de Barcelona (PGM). Ho va fer
en una trobada de tècnics –arquitectes, economistes, juristes,
enginyers- per a reflexionar sobre com ha de ser el Pla director
urbanístic (PDU) que ha de substituir el vigent PGM.
Cal
aquesta revisió/substitució del PGM? Hi ha molts motius objectius
per a dir que sí.
En
primer lloc, el PGM data de 1976, i ha plogut molt des d’aleshores.
El PGM s’ha anat desenvolupant, ha estat modificat dotzenes de
vegades –majoritàriament modificacions puntuals, però
modificacions- i hi ha noves exigències en matèria de mobilitat,
de noves tecnologies, de tipologies d’equipaments, d’exigències
ambientals- que, tot i que sovint hi han estat incorporades en
aquelles modificacions puntuals, cal veure també en un sentit
global.
També
hi ha un planejament territorial –el Pla territorial metropolità
de Barcelona- inexistent al moment de redacció del PGM i al qual cal
adaptar-se, i que preveu la formulació d’un PDU en substitució
del PGM. I això es veu reforçat per la llei de creació de l’AMB,
que encomana a aquest organisme la formulació d’aquest
planejament. Una AMB, a més, ampliada a 36 municipis en lloc dels 27
de l’antiga Corporació Metropolitana de Barcelona i del PGM
vigent.
Tots
els arguments, doncs, aconsellen aquesta substitució del PGM per un
PDU. I, no obstant això, crec que cal ser molt prudents abans de
tocar res.
Al
capdavall, després de quaranta anys, i de dotzenes i dotzenes de
modificacions, el PGM és perfectament reconeixible, i s'ha demostrat
-es demostra, encara- molt útil per a interpretar i endreçar el
territori que regeix. No confonguem canvis en la qualificació
concreta d'un solar, absolutament menors, i assumibles, amb canvis
estructurals -el paper de Collserola, les zones de renovació, els
centres direccionals- i, sobretot, amb canvis de conceptes
absolutament assumits com les zones i sistemes. Els conceptes i
metodologies del PGM són prou vàlids i tenen encara molt de
recorregut, i seria una irresponsabilitat menystenir-los només pel
simple pas del temps, sense estar segurs que els podem substituir
-podem?- per noves eines igualment útils. Es diu molt sovint “si
funciona no ho toquis”. Abans de desmuntar el PGM, em sembla que
caldria una reflexió sobre quins són els aspectes que realment no
funcionen, i potser tindríem alguna sorpresa. El PGM pot tenir molta
corda, encara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada