una addenda sobre les superilles

Ni fet a posta. El mateix dia que penjava un apunt sobre les superilles , vaig tenir ocasió de conèixer amb una mica de detall el pla parcial de la Budellera, a Tarragona. Un pla de gran extensió –més de 130ha- amb una previsió de prop de 6.000 habitatges. Un pla complex, doncs.

Sense entrar ara a fer una valoració del pla –ja tocarà fer-ho- sí que volia parlar d’un aspecte.

L’ordenació viària del pla descansa, internament, sobre un gran passeig central, dos vials paral·lels a aquest, situats a les vores del pla, i un conjunt de carrers perpendiculars a aquests tres. Tot plegat, configura una malla ortogonal força regular, com es pot veure:

Ara bé, cada quatre illes d’aquesta malla es configuren en una mena de superilla, com podeu veure a la il·lustració.

La diferència amb la superilla ara en funcionament a Barcelona –almenys pel que jo sé- és que, en aquest cas, l’ordenació de la mobilitat del sector ja incorpora d’entrada aquesta segregació de trànsits. Les característiques dels carrers, la previsió dels carrils bici, de les voravies, dels cossos d’edificació, s’ha fet d’acord amb aquest objectiu (no únic, no subordinada a, però sí també amb). A la vegada que es deixen lliures un trams de carrer, a disposició absoluta del vianant, també es preveuen les vies necessàries per al tràfic rodat, i tot plegat amb una distribució que cobreix tot el sector.

No sé, ara, si funcionarà tot i si funcionarà tot bé. El pla, com hem vist, és de grans dimensions, i passarà molt de temps abans no estigui tot plenament en marxa (per a tenir una idea: el GATPCPAC va proposar les superilles, l’any 1932, a les parts de l’eixample de Barcelona encara per construir... és a dir, setanta anys després d’haver-el aprovat el Pla Cerdà!).

Sí que crec, però, que és important que aquest disseny de circulació no se superposi a l’ordenació, sinó que en formi part. La mobilitat, en un sentit ampli, és un component de l’ordenació, no un element extern. No podem pretendre aplicar mobilitats radicalment diferents si no adaptem l’ordenació, física i d’usos. Tocar només una de les parts, sense adaptar la resta, o encara pitjor, pensant que la resta funcionarà igual, no és solució, és un pedaç. I els pedaços no funcionen. 

(imatges: extretes del Pla parcial 24, la Budellera, a informació pública a www.tarragona.cat, i imatge extreta del Pla de mobilitat urbana de Barcelona)