Energia metropolitana

Llegeixo al Més Tarragona d’avui l’anunci que l’Ajuntament de Tarragona estudia fer una empresa municipal per a generar energia. Aquest és el titular, però el text parla més concretament d’una empresa comercialitzadora, que no és ben bé el mateix, si bé diu que no descarta fer inversions per a generar energia alternativa.

Tot i que comparteixo l’objectiu, i em sembla una bona idea que el món local prengui la iniciativa en aquest tema, sóc bastant escèptic, sobretot perquè la meva confiança en les propostes que es fan pocs mesos abans de les eleccions és escassa, per no dir nul·la.

Deixo de banda, ara, qüestions com la necessitat de separar els papers de comercialitzadora i de productora –tot i que crec que fer-los tots dos- i més coses. Em centro en el mercat potencial que pot tenir

La iniciativa és municipal. I això vol dir a partir de la ciutat de Tarragona i, suposo, per a la ciutat de Tarragona. No crec que vulgui –i pugui-  oferir el servei més enllà, sobretot perquè això desvirtuaria el caràcter municipal de la iniciativa i l’equipararia a una comercialitzadora més, cosa que suposo que toparia amb impediments legals.

Aquest abast municipal vol dir també treballar amb les pròpies forces, amb els recursos tècnics, humans, financers, de l’Ajuntament de Tarragona, i amb un mercat limitat als 132.000 habitants de la ciutat. Em pregunto si no seria més raonable i eficient fer un plantejament metropolità de la iniciativa (que, per altra banda, també fa el model barceloní de la proposta). Després d’omplir-nos la boca dient que som la segona àrea metropolitana de Catalunya, potser que ens ho creguéssim i actuéssim en conseqüència.

Ampliar l’abast de la proposta al nucli dur metropolità (que, per mi, és Tarragona, Reus, la Canonja, Vila-seca, Salou i Cambrils) suposa abastar una població de més de 323.000 persones, una massa crítica important per a un projecte d’aquestes característiques. I, sobretot, generar una dinàmica metropolitana sobre fets concrets, pràctics.

Sempre que n’he tingut ocasió, en aquest blog, en articles, en xerrades... he sostingut que abans de plantejar-se formalment un ens metropolità, cal engegar i aprofundir dinàmiques metropolitanes, si pot ser a partir d’instruments existents. L’ATM o el Pla director urbanístic de l’àrea central del Camp de Tarragona, per exemple, però també una empresa energètica comuna. A més, això suposaria, per a Tarragona, un exercici de la capitalitat intel·ligent i generós, dos adjectius no gaire posats ens pràctica en aquest sentit.

Ens ho pensem?