L’acte de presa de possessió del nou President
de la Generalitat va ser meticulosament preparat per a ser retransmès
televisivament, una necessitat en temps de pandèmia que limita els actes
multitudinaris, però també –de la necessitat, virtut- en temps de democràcia
televisada.
Pel que fa a la dimensió televisiva, em remeto al que en diu Mònica Planas a l’Ara, que en sap molt més que jo. Ho podeu veure AQUÍ.
En la cerimònia, hi vaig trobar alguns tocs
francesos, un dels quals, a més, d’una altra presa de possessió presidencial.
El maig de 1981, ara ha fet quaranta anys,
François Mitterrand arribava a la presidència de la república, i, amb ell, l’esquerra,
després de 23 anys de gaullisme i post-gaullisme. Mitterrand venia de la quarta
república, i del món radical-socialista (més radical que socialista) i tenia un
gust per la teatralitat i pel sentit quasi monàrquic de la presidència
francesa. La seva presa de possessió –no l’oficial, sinó la més popular- va incloure
una teatral passejada pel Panteó, i dipositar sengles roses a les tombes de
Jean Jaurès, Jean Moulin, i Victor Schoelcher (Jean Jaurès, històric del socialisme
francès no dogmàtic, assassinat per la ultradreta als inicis de la guerra de
1914, quan clamava per l’oposició obrera a la guerra; Jean Moulin, líder
resistent a l’interior, capturat, torturat i mort pels nazis; Víctor
Schoelcher, responsable de l’abolició de l’esclavitud a França –no diu res de
les colònies- al segle XIX).
Ara compareu la imatge –preciosa- de la flor a
stolpersteine que recorda el President Companys, i no em digueu que no s’hi
assembla.
Però encara hi ha més. El President va saludar
un grup de treballadors públics, del món de la sanitat, de la seguretat, de l’educació,
i també de la neteja –cosa que ja era hora: un col·lectiu essencialíssim massa
invisibilitzat-. Doncs bé, el predecessor de Mitterrand, Valery Giscard d’Estaing,
va fer el gest –aleshores insòlit- de convidar a esmorzar, a l’Elisi, a un grup
de brossaires parisenc. Un fet, aquell, més propagandístic que res, però que va
fer el seu efecte.
No és el primer cop que, des de la presidència
de la Generalitat, s’imiten formes protocol·làries i cerimonials, sobretot per
a donar cos –ni que sigui d’aparença- a les institucions. Recordo algun acte –lliurament
de la medalla d’or, potser- amb el President Pujol en què els uixers de Palau
anaven amb frac, com els uixers del palau de l’Elisi. Home, entre poc i
massa... però una mica de serietat en les formes no està malament.
Per la resta, restem a l’espera.
(a la imatge, l’stolpersteine dedicada al
President Companys)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada