dimarts, 24 de maig de 2022

Adeu a la Capona

 


Si fa quatre anys rebíem la mala notícia del tancament de la llibreria de la Rambla, ara hi tornem amb el mateix futur per a la Capona. Aquest no és pels desmesurats augments de lloguer, sinó per la més humana i comprensible jubilació del tres fundadors i puntals de l’establiment.

Com bé diuen, han estat vint-i-cinc anys de Capona, però molts més d’ofici. Recordo perfectament la primera llibreria VYP, al carrer Lleida; si no m’erro, de finals dels setanta, ja amb en Ricard Espinosa al timó, i amb l’entrenament previ a la copisteria del mateix nom, a la plaça Ponent, que deuen ser els (pocs) anys per a fer els cinquanta. Després, el local molt més espaiós del carrer Gasòmetre, però encara amb la marca VYP, i finalment aquests darrers vint-i-cinc anys a la Capona, amb en Pau Espinosa i en Pito Rovira, i una sèrie de gent més joves que ja no he conegut tant (jo també em faig gran!).

A totes tres llibreries hi he anat molt, i per a tot: a tafanejar, a comprar, a encarregar, a recollir, a presentacions de llibres...  i és que les llibreries són més que una botiga de llibres, quan són llibreries de debò. És el que no tindrà mai un amazon o similar. És el consell, el comentari personal, la recerca –a mi m’han trobat coses impossibles, en l’era pre-internet- i és la possibilitat de la trobada amb coneguts més o menys igual de lletraferits. I, no cal dir, la tasca de divulgació en presentacions de llibres.

Hi he comprat molt, tot i que darrerament no tant –el lloc, ai! però també algunes decepcions feta la despesa  m’han encarrilat més a la biblioteca pública-  però encara vaig fer un esforç quan, amb la pandèmia, es va llençar la iniciativa de les llibreries obertes: fer comandes i pagar-les, per assegurar la supervivència de la llibreria, i ja ho trobarem quan puguin obrir. Aleshores vaig fer un parell de comandes de tres xifres, perquè no em podia imaginar un món sense llibreries.

I, no el món, però gairebé la ciutat. He vist tancar la Guàrdies –aquesta fa molt de temps- la VYP, la Rambla, i segurament alguna més, no tan “llibreria” que no recordo. Ens queda, només, l’Adserà i l’Abacus, que ja no és ben bé el mateix, encara que tinguin un bon assortiment.

És curiós que, d’uns anys ençà, han sorgit noves llibreries, més tradicionals, més de barri, i no només a Barcelona, a la vegada que també sorgien noves editorials, de format reduït. Entre el 2019 i el 2020, prop d’una trentena de llibreries, entre les quals a Canet, a Vilanova i la Geltrú, a Tortosa, a la Pobla de Segur, a Palafrugell, a Amposta, a Lleida, a Calella, a la Seu d’Urgell... Semblava que el món editorial, producció i distribució, s’adaptaven i especialitzaven per a sobreviure. I, en canvi, a Tarragona ens quedem sota mínims. És signe, això, de manca d’interès lector? Recordo que, quan va tancat la Rambla, vaig pensar que si tothom que se’n lamentava hi hagués comprat llibres amb una certa continuïtat, potser no hagués tancat. No sé si és el cas de la Capona, perquè la jubilació és inexorable (i merescuda!) però potser hagués facilitat un traspàs. Hi hauríem de pensar, en el context de l’estat de la cultura a la ciutat.

En tot cas, però, moltes gràcies, a la Capona, per tants i tants llibres. Perdoneu, si no us hem cuidat prou, i gaudiu d’una jubilació més que merescuda.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada