Els darrers canvis a BCN World (2)

Continuem amb l’anàlisi dels canvis a la llei, però abans, un parell de notes a l'apunt anterior. A la llista de plans que ara, per manament de la llei, s'hauran de respectar (i abans, sense que ho digués la llei, també) sobta l'absència d'un altre Pla director que afecta la zona, el Pla director de les activitats industrials i turístiques del Camp de Tarragona. Aquest pla intenta posar ordre a la implantació d'activitats industrials -bàsicament del sector químic-i, per qüestions de seguretat, fixa una franja de 500 metres en la qual l'ús residencial queda limitat a 15 habitatges per hectàrea (article 9.1 de la normativa del Pla). No tinc cap dubte que aquest pla també serà respectat, però això ens demostra un cop més que no calia que fossin citats a la llei, i que la cita és totalment gratuïta.

Un segon afegit encara no comentat és aquell segons el qual “El pla director urbanístic ha d’establir, pels increments d’aprofitament, les reserves de sòl per a sistemes i de sòl amb aprofitament de cessió obligatòria i gratuïta que corresponguin, d’acord amb la legislació urbanística.”

Això és la simple aplicació de l'article 94.2 de la llei d'urbanisme de Catalunya, i m'atreviria a dir que del sentit comú. Si la cessió és un percentatge de l'aprofitament mitjà, a major aprofitament, major cessió. Si els sistemes -viari, d'espais lliures, d'equipaments- són en proporció a l'ús, a major ús, més sistemes. Faves comptades. El que s'aplica a totes les modificacions de planejament a Catalunya que suposin un major aprofitament. Això tampoc no ho pensaven complir si no ho digués la llei?

En fi, més del mateix. Anem ara a veure què suposa el compliment d'aquests plans.

1. Pla territorial parcial del Camp de Tarragona

El primer que cal tenir en compte és que el PTP no és un pla general més gran. La diferència d'escala -de municipi a territori, vegueria, conjunt de comarques...- no és només quantitativa, sinó que sobretot és de concepte. El PTP té un contingut diferent al planejament urbanístic perquè és una altra mena de pla, amb un objectiu diferent. Així,  el PTP no classifica sòl -llevat del sòl de protecció especial- sinó que marca pautes i criteris que s'han de concretar en el corresponent planejament urbanístic.

I què diu el PTP del Camp de Tarragona en relació a BCN World? Doncs no gran cosa. En els plànols normatius, aquest àmbit apareix etiquetat com d'usos comercials i altres terciaris, amb zones de d'espais lliures interns, i sòl de protecció preventiva, a més de l'espai de protecció especial corresponent al PEIN de la Sèquia Major. I no diu res més.

La premissa del PTP és assumir el que ja té planejament urbanístic aprovat, sens perjudici -quan escaigui- de fer recomanacions en punts concrets -d'extinció, de reducció, etc-.  És una premissa pragmàtica, per evitar fer foc nou i generar inseguretat jurídica. En el cas del CRT, doncs, es tractava d'assumir l'ordenació generada pels instruments legals -la llei de centres recreatius i turístics, i el Decret 152/1989, que atorga la concessió del que avui és Port Aventura- i els instruments urbanístics -el Plans parcials dels subsectors 1 i 2 del CRT-.

És a dir, el PTP admetia el que ja estava planejat i no ho qüestionava, i basava tota la seva proposta d'ordenació en aquest punt de partida. Per posar un exemple, el PTP també admet com a punt de partida el sector de la Budellera de Tarragona -un sector gran, amb molt de sostre edificable en termes absoluts- i no en diu res d'especial. El mateix, doncs, amb l'àmbit del CRT. Seria diferent el PTP si hagués sabut que ara, al CRT, l'edificabilitat es multiplicaria per quatre o per cinc? Tinc la sensació que sí, i tinc també la certesa que amb això que es proposa ara es devalua el concepte de planejament, a través de modificacions que són legals però que no deixen de fer-se per la porta del darrere.

2. Pla director urbanístic del sistema costaner

En aquest cas, hi ha poca cosa a dir. Quan es va fer el PDUSC, l'àmbit del CRT ja es va contemplar com el que era, és a dir, sòl urbanitzable delimitat. Això vol dir que li són d'aplicació els articles 18 i 19 de la normativa, que diuen:

“Article 19. Règim d’ús del sòl urbà i del sòl urbanitzable delimitat amb pla parcial vigent abastats pel pla director

El sòl urbà i el sòl urbanitzable delimitat amb Pla parcial vigent abastats pel Pla  director dins la franja de 500 metres definida a l’article 4 d’aquestes normes tenen el règim d’ús establert pels articles 41 i 44 respectivament, i els concordants de la Llei d’urbanisme, amb les condicions establertes per l’article 20 d’aquestes normes.

  

Article 20. Condicions per al règim d’ús del sòl urbà i del sòl urbanitzable delimitat amb pla parcial vigent abastats pel pla director.

1. L’autorització d’edificacions no permeses amb caràcter ordinari en sòl urbà comprés dintre de la servitud de protecció, de 20 metres d’amplada prevista per la legislació aplicable en matèria de costes, exigeix la prèvia justificació, per part del planejament urbanístic, general o derivat, del compliment de tots i cadascun dels requisits exigits per la legislació aplicable en matèria de costes i, en especial, els establerts a la Disposició Transitòria Tercera, apartat 3, de la Llei de Costes, modificada per l’article 120.7 de la Llei53/2002, de 30 de desembre.

2. Les edificacions admissibles, destinades a qualsevol ús, s’han d’ajustar a una tipologia adequada al paisatge natural i urbà on s’insereixin. Aquest ajust haurà de justificar-se a través de l’oportú estudi paisatgístic el qual haurà de ser informat per l’òrgan competent en matèria de paisatge.

3. S’han de preveure reserves suficients de terrenys per a l’accés al mar i per a aparcaments.”

I tot això què vol dir? Doncs que el PDUSC actuava sobretot sobre els sòls no urbanitzables, per a impedir que fossin classificats d'urbanitzables, però que no podia actuar tant sobre els sòl urbanitzables delimitats amb planejament aprovat. En aquest cas,  és d'aplicació la protecció de la llei de Costes, la franja de 20 metres a partir del domini públic. La resta, el que digui el planejament específic del sector. De manera que ja veurem què passarà a la platja llarga.

3. Pla d'espais d'interès natural

Aquest és encara més acotat que els altres. El PEIN preveu, a la zona del CRT, la protecció de l'àmbit de la Sèquia Major. Això s'ha traduït en el pla especial de delimitació aprovat el 28 de desembre de 2004 -juro que la data no és una broma- i publicat al DOG de 21.01.2005. Un pla que només és de delimitació, d'establiment de l'àrea objecte de la protecció del PEIN, però no és un pla especial amb normes proactives de cara a la protecció i regeneració de l'espai. De manera que el futur PDU del CRT el que ha de fer és respectar la protecció d'aquestes 17 ha protegides, i ja ha complert. Queda el dubte de la possible afectació de la urbanització de la zona en els valors de l’espai. En tractar-se d’una zona humida, molt fràgil –així ho recull la memòria del Pla especial de delimitació- garantir la renovació dels aqüífers és essencial, i l’aportació d’aigües té a veure –entre d’altres- amb la permeabilitat o no de l’entorn, més enllà de l’estricte espai PEIN. Però això, si de cas, és una mancança del PEIN, no del futur Pla director, i caldrà tenir-ho en compte en la corresponent avaluació ambiental del PDU.

4. Pla director de les activitats industrials i turístiques del Camp de Tarragona

Com ja he comentat abans, el Pla estableix una franja de 500 metres al voltant de les zones industrials de Vila-seca. Concretament, l'article 9 de la normativa del Pla diu:

“Article 9

Activitats turístiques i residencials a l'entorn dels àmbits químics

1. Els sòls previstos en el planejament per a activitats residencials i turístiques, urbans no consolidats i els urbanitzables no desenvolupats ubicats a menys de 500 metres dels límits dels sectors químics, limitaran la densitat de les propostes d'emplaçaments residencials a un màxim de 15 habitatges per hectàrea.

En el terme municipal de Vila-seca, aquesta distància es mesurarà a comptar de les parcel·les previstes pel Pla director com a aptes per acollir activitat industrial química tipus B.

2. Els sòls urbanitzables residencials incrementaran les reserves de sòl destinades a serveis tècnics, ambientals i/o dotacions per satisfer les necessitats que genera la fluctuació estacional de població.

3. Els sòls urbanitzables residencials de l'àmbit del CRT que actualment afecten l'espai del PEIN de la Sèquia Major, al terme municipal de Vila-seca, s'hauran de reubicar de manera que es preservi tot aquest espai i resti com a sòl no urbanitzable.”

Això vol dir que, a la franja entre els ressorts i el terme de Vila-seca, cal deixar 500 metres d’amplada amb una ocupació residencial restringida. Com que no sembla que hi hagi d’haver –almenys en aquella zona- gaire ocupació residencial (o sí?) serà de fàcil compliment. En tot cas, però, posa de manifest la necessitat de tenir en compte el risc associat a l’activitat química, sense fer alarmismes gratuïts i truculents.

I això és tot pel que fa al planejament. Com veiem, no gran cosa.

Pel que fa al catàleg del paisatge del Camp de Tarragona, el primer que cal aclarir és que, com hem dit abans del PTP, no es tracta d'un pla urbanístic. No hi trobarem determinacions precises sobre l'alçada màxima dels edificis, el volum que han de tenir, la forma, materials i tractament de les cobertes, etc. Hi ha -i en això l'esmena a la llei no enganya, i ho diu bé- valors i reflexions. Hi ha, doncs,  la possibilitat de fer coses, si hi ha la voluntat de fer-les.

En el cas del CRT, parlem de la unitat de paisatge del Litoral del Camp. Per aquesta unitat, els objectius de qualitat paisatgística més aplicables són:

“Objectiu de qualitat del paisatge 5

Un complex de Port Aventura, equipament turístic de primer ordre, que respecti els valors del paisatge i s’hi integri. Port Aventura, amb algunes instal·lacions visibles des d’una gran extensió del  territori, constitueix un element identitari de la Costa Daurada. A  l’interior de les instal·lacions conté un paisatge artificial creat per  simular altres realitats geogràfiques que presenten, en conjunt, un  elevat interès productiu, social i estètic, tot i no ser el paisatge propi del lloc.

Objectiu de qualitat del paisatge 6

Un paisatge que conservi elements identitaris propis de la Costa Daurada en les tipologies  edificatòries dels nous complexos turístics, residencials i d'oci i en les obres d'urbanització  i enjardinament dels espais públics.”

Això es por traduir en un vet a gratacels de vint i trenta plantes com s'han insinuat en algunes ocasions? Depèn molt de la interpretació que se'n vulgui fer i del valor que es vulgui donar a aquests “valors i reflexions”. En tot cas, cal valorar positivament la inclusió del paisatge en els condicionants a tenir en compte, i la utilització d’un instruments com el catàleg de paisatge. Precisament perquè cal donar més presència a aquest valor i als instruments que tenim per a integrar-lo, com un element més, en l’ordenació del territori, per tot això, seria encara més preocupant que tot plegat quedés en una frase bonica, en una bona intenció, i en quatre elements purament cosmètics. Caldrà estar amatents al futur PDU.

Conclusions de tot això? Doncs a més de reiterar que la menció de tots aquests plans –llevat del Catàleg de paisatge- i de l’obligació d’ajustar les cessions als nous aprofitament és una menció gratuïta i supèrflua, veiem com no hi ha massa material per a condicionar significativament el futur Pla director en termes de control de l’edificabilitat i de limitació de l’impacte de les transformacions territorials. La simple aplicació de tots aquests plans no garanteix una correcta anàlisi prèvia –no a posteriori- de la transformació de 200 hectàrees amb no sabem quina edificabilitat, i, de retop, no podem preveure les necessitats en infraestructures, en recursos –aigua, energia- o els efectes ambientals i territorials. No sabem si el PDU preveurà de manera específica que els costos en l’adequació de les infraestructures exteriors al CRT –per exemple, per a garantir la mobilitat des de l’aeroport de Reus o des dels enllaços amb l’A-7 i amb l’AP-7- aniran a càrrec de BCN World o els acabarem pagant els contribuents. En definitiva, la llei no exerceix –no prou, amb no prou garanties- l’acció pública en ordenació del territori.

Continuarà, segur. I demano disculpes per un apunt tan llarg.

Els darrers canvis a BCN World (1)

He estat uns quants dies donant la tabarra per a obtenir els acords signats diumenge passat a Tarragona entre el Govern i el PSC (per cert, una relació desconcertant, que hauria de ser entre partits i no entre institució i partit) en relació al BCN World. Més que res perquè m’agrada comptar amb la font original i no parlar sobre el que diuen que han dit, segons un diari...

Ara ja tinc aquests acords –gràcies Xavier- i també la seva traducció parlamentària en forma d’esmena a la llei que ha de fer possible BCN World –gràcies Hortènsia i Pere-  de manera que puc anar més enllà de l’apunt d’urgència i parlar sobre els compromisos reals.

Els documents són quatre:

-       Acord entre Govern i PSC relatiu al contingut de la llei sobre el Centre recreatiu i turístic i normes sobre tributació, comerç i joc.

-       Acord entre Govern i PSC per a constituir un grup de treball per a resoldre aspectes no concretats a la llei.

-       Proposta de compromisos generals entre Govern i PSC per a la reactivació econòmica i la creació d’ocupació.

-       Esmenes transaccionades entre els grups parlamentaris de CiU i de PSC al projecte de llei.

Centrant-me en el tema urbanístic, que és el que conec més, el primer dels documents diu:

“Urbanisme

·         Atesa la voluntat de potenciar l’oferta turística d’aquest àmbit, facilitant la implantació d’activitat econòmica amb nous usos hotelers, centres de convencions, restauració, comercials i oci, que inclou teatres i casinos, es reordenarà l’àmbit mitjançant un Pla director urbanístic, que es cenyirà als límits que marquen el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, al Pla del Sistema Costaner, al PEIN i al Catàleg del Paisatge.

·         Així mateix, aquest PDU garantirà les corresponents cessions de sistemes i d’aprofitament mig.”

El segon document diu, a l’acord segon:

“2. Pel que fa al desenvolupament urbanístic del CRT, el Grup de treball determinarà la fórmula que permeti la participació del Grup parlamentari del PSC en els treballs de redacció del Pla director urbanístic que ha de reordenar l’àmbit del CRT, classificant i qualificant el sòl i fixant els paràmetres urbanístics que permetin el desenvolupament del (sic) projectes d’inversió turística objecte de la Llei, així com  un mecanisme de consulta prèvia a qualsevol de les seves aprovacions.”

El tercer document no fa referències explícites en aquest camp.

Finalment, el quart document és la concreció legislativa dels compromisos adquirits al primer document, i proposen que la Llei inclogui el text següent:

“2. El pla director urbanístic pot classificar i qualificar el sòl i establir la resta de determinacions a què fa referència l’article 56.6 del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, de manera compatible amb les determinacions del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona i d’acord amb el Pla director urbanístic del sistema costaner i el règim normatiu del Pla d’espais d’interès natural.

3. El pla director urbanístic ha d’establir, pels increments d’aprofitament, les reserves de sòl per a sistemes i de sòl amb aprofitament de cessió obligatòria i gratuïta que corresponguin, d’acord amb la legislació urbanística.

4. L’aprovació inicial i l’aprovació definitiva del pla director urbanístic requereixen l’informe previ favorable del Consorci del Centre Recreatiu Turístic de Vila-seca i Salou.

5. Fora de l’àrea del parc temàtic d’atraccions del centre recreatiu turístic de Vila-seca i Salou no es poden instal·lar parcs temàtics d’atraccions, atraccions recreatives mecàniques, parcs aquàtics ni serveis complementaris propis dels parcs temàtics d’atraccions equivalents als existents en el moment de l’entrada en vigor de la Llei de modificació de la Llei 2/1989, del 16 de febrer, sobre centres recreatius turístics, i d’establiment de normes en matèria de tributació, comerç i joc.

6. Amb independència dels canvis que es puguin produir com a conseqüència de les modificacions del planejament de l’àmbit del centre recreatiu turístic de Vila-seca i Salou, s’han de tenir en compte els valors i les reflexions del Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona pel que fa a la configuració d’espais i edificacions.”

Vegem doncs les diferències al projecte de llei abans i després d’aquests acords. Són dues:

1. Una referència explícita a diversos instruments de planejament: el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, el Pla director urbanístic del sistema costaner, el Pla d’espais d’interès natural i el Catàleg del paisatge del Camp de Tarragona.

2. Una referència explícita a les reserves de sòl per a sistemes i cessions referides a l’increment de l’aprofitament.

Què suposa això respecte al que preveia el projecte de llei original?. Doncs pràcticament res, i el pràcticament irrellevant. Vegem perquè.

En primer lloc, perquè els plans citats –el PTP, el PDUSC i el PEIN- ja necessàriament havien de ser tinguts en compte pel futur pla director. Pel principi de jerarquia normativa, en tractar-se de plans de caràcter general, el pla director no els pot contradir ni vulnerar. La referència és supèrflua, doncs, perquè no podien no tenir-los en compte. Que figuri de manera explícita a la llei no és cap problema, però no afegeix res. És com si digués que les empreses que operin al Centre recreatiu compliran el codi mercantil o la llei d’accessibilitat. Si la llei hagués de citar una per una totes les normatives que hauran de complir no acabaríem mai. Qualsevol pla urbanístic a Catalunya ha de respectar el Pla territorial corresponent, el Pla director del sistema costaner –si toca la costa, és clar- o el PEIN, si afecta un espai PEIN, sense que calgui dir-ho expressament. Per aquesta regla de tres, hi podrien haver afegit que es respectaran les àrees incloses a la Xarxa Natura 2000 (que no sé si n’hi ha cap, la veritat, i no tinc ganes de comprovar-ho).

El cas del Catàleg de paisatge és lleugerament diferent per la naturalesa del Catàleg, que no és ben bé un instrument de planejament com els altres. La seva posició dins el sistema d’ordenació territorial a Catalunya no és tan clara i, sobretot, el seu contingut no és determinant. Per això la llei parla dels valors i les reflexions, que és el que toca al Catàleg, que no arriba a més.

Per tant, d’entrada ja tenim que si la llei no digués tot això, els efectes legals serien exactament els mateixos. És una referència supèrflua, gratuïta, que no afegeix res, i que no modifica absolutament res.

I demà parlarem del contingut concret de cada un d’aquests plans per a saber en quin sentit afecta l’àmbit del CRT. Per avui, ja n’hi ha prou.

Continuant amb BCN World. Un pacte secret?

El pacte CiU-PSC sobre BCN World deu ser una mena de secret d’estat. No l’he trobat en cap web governamental, ni en la de CiU, ni en la del PSC ni en cap dels mitjans de comunicació. M’estranya –de fet, no gaire- que els mitjans de comunicació de Tarragona no hagin tingut interès en obtenir i publicar el text de l’acord. o potser sí i no se n’han sortit, m’agradaria saber-ho.

En aquest immens safareig digital que és facebook ho he reclamat al mur de l’alcalde de Tarragona i al de l’advocat públic del pacte, l’amic –malgrat tot- Xavier Sabaté, que ha escrit –falta inclosa, cosa rara-  “Sí, és públic i pensava que l'havia difòs Presidència. Al final l'acabaré penjant al meu bloc !!”. Però no diu on és públic, ni el penja al bloc, el darrer apunt del qual és un article en què rebutja la rebaixa fiscal a BCN World.

En temps d’exigència de transparència no entenc perquè no podem conèixer el text d’un pacte signat amb tant de teatre i publicitat. En un apunt d’urgència ja vaig dir que preferia parlar sobre el text del pacte i no sobre les informacions publicades, però ho estic tenint molt difícil, i, a més, això porta a malpensar.

De la informació publicada em quedo, ara, amb l’afirmació que això portarà 47 milions d’euros al Camp de Tarragona, i que això és més  “que el pressupost d’enguany per a Tarragona per part de la Generalitat” (font: http://www.tarragona21.com/bcn-world-suposara-una-inversio-en-patrimoni-i-fons-social-de-47-meurs-al-camp-de-tarragona/) . em molesta molt la inconsciència en el tractament de les dades, perquè genera confusió  i debilita la credibilitat del missatge. Home, pels pèls. Les inversions reals –capítol 6- del pressupost consolidat de la Generalitat per al 2014 al Camp de Tarragona són 47.682.340,34 (font: http://www15.gencat.net/ecofin_wpres14/pdf/VOL_P_AIR.pdf) a reserva del que hagi pogut passar en les possibles modificacions de crèdit (que, per cert, seria bo que fossin públiques al mateix nivell que els pressupostos). Però és que, a més, aquests hipotètics 47M€ de BCN World (resultat d’aplicar l’1% als anunciats 4.700M€ d’inversió)  seran en diversos exercicis, i sempre que realment s’inverteixin, cosa que està per veure, de manera que la comparació real hauria de ser amb tots els exercicis.

Comencem malament –o continuem malament- si el pacte és un secret d’estat, i si comencem a fer malabarismes amb els números. Necessitem transparència i rigor.

(foto extreta de www.ara.cat)  

Un apunt d'urgència sobre el pacte CiU-PSC per a BCN World.

Escric aquest apunt tenint només la informació dels mitjans de comunicació, de manera que l'escric amb totes les reserves. Espero poder tenir accés al pacte que avui diumenge han signat al Pretori de Tarragona i al redactat final del projecte de llei, per a tenir més dades. Dic això perquè m'agrada jugar net, i perquè ja han començat a circular tota mena de comentaris equivocats -no sé amb quin grau de mala fe o d'ignorància- com ara que la rebaixa fiscal també és a l'IVA o a l'impost de societats, que no pot ser perquè la Generalitat no té capacitat normativa sobre aquests impostos.

També vull dir d'entrada que la meva posició sobre BCN World s'ha basat, sobretot, en “així no” sobre diverses qüestions:

No a la rebaixa fiscal, almenys d'aquesta magnitud, sense seguretat en la no pèrdua d'ingressos i sense contrapartides clares en la creació de llocs de treball. La rebaixa és efectiva, i la creació de llocs de treball, una expectativa.

No a la perversió del planejament. El planejament territorial i urbanístic és un projecte col·lectiu d'endreça del territori. Ha de ser flexible, però no s'ha de convertir en el simple revestiment tècnic i jurídic per a donar cobertura a decisions de fort impacte territorial -i més enllà dels termes municipals de Vila-seca i de Salou- sense cap limitació i preses al marge del procés democràtic d'ordenació del territori.

No a la manca -o a l'escassetat- de garanties en matèria de blanqueig de capitals, de no accés de menors, de no joc a crèdit, etc.

I no, naturalment, a la pressió feta sobre qualsevol discrepant de BCN World i a la criminalització de tothom que no deia amén a tot de manera acrítica. Així no es construeix una societat democràtica ni es facilita el debat.

En paral·lel, veia possible una opció per al turisme de joc, en unes dimensions i, sobretot, en unes condicions que permetessin ampliar l'oferta turística de la Costa Daurada i captar nous mercats, sense contaminar negativament el conjunt del sector, i amb respecte per una interpretació flexible del planejament urbanístic.

Ara, amb el pacte signat -per cert, una teatralització excessiva, al meu parer, que només s'explica per la necessitat de donar oxigen al partit polític PSC, però inexplicable en un règim parlamentari seriós- haurem de veure com queda tot això. En tot cas, i a partir de les informacions que he pogut llegir, algunes reflexions d'urgència, sobretot referides al camp urbanístic.

Pel que he llegit (aquí) el pacte CiU-PSC preveu que BCN World haurà de respectar el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, el Pla director urbanístic del sistema costaner, el Pla d'espais d'interès natural, i que s'hauran de tenir en compte les reflexions del Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona. També que el futur pla director urbanístic haurà de ser informat pel Consorci del Centre recreatiu i turístic i que el pla haurà de preveure les reserves de sòl per a aprofitament de cessió obligatòria i gratuïta.

Si de veritat és això el que han pactat, si és això el que han aconseguit, a canvi d'empassar-se la rebaixa fiscal, anem ben servits. Han aconseguit que es compleixi la llei, ni més ni menys. O és que abans hi havia butlla per a no respectar cap llei ni cap pla dels existents? O és que no pensaven complir amb les cessions de sòl que marca la llei d'urbanisme? Pactar que una determinada iniciativa -i, a més, fer-ho amb aquest bombo i aquest solemnitat- complirà la llei és, o bé una presa de pèl, o bé el missatge que els qui han pactat això no tenien ni idea de les obligacions que ja tenien -i que continuen tenint- els promotors. Com una gran cosa, amb focs d'artifici, ens diuen que compliran la llei. Mira que bé. I ara es veu que tots hem d'estar molt contents i agraïts. De pena.

En fi, espero conèixer el text del pacte i la llei, que segur que hi haurà més comentaris a fer.

(fotografia extreta de les penjades al facebook de Xavier Sabaté, que espero que no s'enfadi perquè li prengui una foto)

La Vanguardia no accepta crítiques

L'economista Gay de Liébana, un d'aquests mediàtics que fa l'agost amb la crisi, té cada dia un video amb un speech a la Vanguardia. Dimarts, l'speech anava de l'excessiu nombre de lleis a l'estat espanyol, comptant les lleis de les comunitats autònomes. El podeu veure. aquí

Si hi heu donat un cop d'ull, haureu vist que parla de més de cent mil lleis. I, a Catalunya, tantes com 10.173. Clar, això és una animalada, i ja hi ha un comentari que li retreu que ha confós lleis i normes, que és alguna cosa més àmplia. Jo mateix vaig fer un comentari -per als qual cal estar degudament registrat- puntualitzant que, a Catalunya, el Parlament ha aprovat 631 lleis en totes les legislatures, com es pot comprovar fàcilment a la web del Parlament, i com hauria hagut de comprovar si vol que el prenguem per algú seriós.

La qüestió és que el meu comentari no ha sortit publicat. Suposo que com que la correcció no tenia el to llepon que té l'altre comentari que diu més o menys el mateix, no l'han volgut publicar. La Vanguardia no admet crítiques, ja se sap.  

Tarragona no decideix

Què tenen en comú Sabadell, Terrassa, Badalona, Lleida, Girona, Reus....? Que són ciutats mitjanes-grans de Catalunya, ciutats que articulen un territori i exerceixen una capitalitat sobre un espai més gran -no administrativa, sinó real-. Són ciutats que van créixer molt durant la dècada dels seixanta i setanta, amb immigració procedent del sud d'Espanya, immigració que sovint es va encabir en polígons d'habitatges separats de la resta de la ciutat i mancats de serveis, la qual cosa en va dificultar la integració, que, no obstant això, s'ha anat produint més bé que malament a còpia d'anys, d'escola, de generacions i de barreges, com sempre. Són ciutats en espais metropolitans, en un sentit ampli -tampoc no administratiu- amb una configuració social, lingüística, i de pertanyença determinada. En aquesta llista de ciutats amb aquestes característiques hi podria haver perfectament Tarragona, que reuneix totes aquestes característiques. Però no hi és.

I no hi és perquè es una llista de ciutats on hi ha un pacte local per al dret a decidir. A Tarragona, no en tenim. M'agradaria molt estar poc informat, i que algú em digués que sí, que ben aviat es farà públic el pacte local de Tarragona pel dret a decidir. Que hi haurà un espai on les entitats de la ciutat, de tot tipus, podran, si ho volen, adherir-se a aquest pacte i generar activitats de promoció del dret a decidir. Que un grapat de persones significatives, amb una certa autoritat moral, s'hi posaran al davant per a donar exemple i estirar del carro, fent allò que deia Marcel·lí Domingo en el camp de la política: que no s'hi ha d'anar a fer-s'hi un nom, sinó a jugar-s'hi el nom que es tingui.

M'agradaria molt, sobretot, perquè voldria dir que a Tarragona també ens movem per això, i que deixem de mantenir-nos al marge, com sempre, per a poder-nos queixar després i fer el ploricó dient que no ens estimen. Em consta que hi ha uns esforçats voluntaris de l'ANC, i que hi va haver, al seu dia, una de les consultes ciutadanes per la independència, muntada amb més bona voluntat que cap altra cosa. Però, com en tantes altres coses, fetes amb una sabata i una espardenya, amb un xic de carrinclonisme, i sense l'empenta necessària per arrelar i ser un motor.

Se suma, això, a la inexistència d'àmbits de debat d'idees -potser també d'idees?- amb un mínim de modernitat i de visió progressista del món, i que no siguin capelletes personals. A la manca d'una idea de ciutat que vagi més enllà -més enllà no vol dir ignorar-los- d'elements vertebradors d'una part de Tarragona vinculats a la tradició més folklòrica. Potser que ens hi posem, d'una vegada per totes.  

Encara més sobre BCN World

Després de les compareixences de fa tres setmanes, ha tornat el silenci sobre Bcn World. He aprofitat per repassar algunes de les intervencions que no vaig seguir al seu dia, i lamento no haver-ho fet abans d'intervenir al Parlament, perquè he descobert que Xavier Adserà va anunciar el propòsit de fer sis hotels -això ja ho sabíem- de tres mil habitacions cadascun; és a dir, mil més per hotel de les que s'havien anunciat d'entrada.

Sobre això, dues observacions.

La primera és que, evidentment, totes les projeccions que vaig fer sobre edificabilitat, i les subsegüents pel que fa a mobilitat, consum d'aigua, d'energia, etc, s'han de modificar a l'alça. Parlaríem, ara, d'una forquilla d'edificabilitat de 1.552.740 m2/1.822.740 m2. Per la banda alta, suposa gairebé quadruplicar l'edificabilitat prevista ara, de 495.000 m2. I ja vaig dir que les projeccions que vaig fer eren conservadores. Si abans aquella edificabilitat ja em semblava preocupant i, sobretot, l'anul·lació de la cultura del planejament, amb més raó quan encara s'afegeix més llenya al foc.

La segona, és una major desconfiança en la serietat del projecte. Em faig el càrrec que no es pugui avançar i/o concretat tot, però que les places hoteleres hagin augmentat en un cinquanta per cent amb aquesta alegria em fa pensar més en improvisació i deixar-les anar que no en el producte d'un estudi de mercat seriós i un projecte ben encarrilat. Crec que aquestes coses, més enllà de si em semblen bé o malament, s'han de tractar amb serietat, i no és que se'n vegi gaire, per ara, per part dels promotors.