Sens dubte la novetat principal del Govern és el Conseller de Cultura per la seva procedència. La pirueta1 de Ferran Mascarell, que al matí era candidat a candidat a l'Alcaldia de Barcelona pel PSC, i a la tarda Conseller en un Govern de CiU és tota una novetat en l'escena política catalana. Hem vist més casos de supervivència político-governamental, però no a aquesta alçada.
Aquest canvi ha propiciat respostes dures, especialment de l'aparell més aparell del PSC, però també comentaris favorables a la permeabilitat ideològica, i, per extensió, a la transversalitat com a element desitjable en política, amb exemples dels EUA, on la col·laboració demòcrata-republicana no és un fet aïllat, encara que sigui estrany.
Comparteixo, en part, les opinions del blocaire Jordi Salvat (http://salvat.blogspot.com/2010/12/calen-mes-mascarells.html) tot i que crec que ens falten moltes coses perquè aquests moviments siguin menys estranys. Als exemples que posa -i deixant de banda la compartida devoció per The west wing, que alguna cosa hi té a veure- veiem que es tracta de sistemes polítics en els quals es voten persones i no partits, i, per tant, les persones s'han d'esforçar en tenir un perfil propi, i això facilita la comunicació. I la pregunta, doncs, és perquè no tenim llistes obertes?
Més enllà de l'habitual -i segurament ben dirigida- crítica a l'aparell dels partits, de vegades em pregunto si tenim una societat preparada per aquest salt. Sovint interpretem les actituds electorals -el vot, l'abstenció, el vot en blanc- des d'un punt de vista racional, producte de la reflexió. I em temo que oblidem que, en molts casos, simplement hi ha desinterès o passotisme. I no desinterès a causa dels polítics -allò de la desafecció- sinó producte de la ignorància. Similar a aquell vot que es basa en una imatge estereotipada i que no té ni idea del que proposa la força política a la qual es vota.
Vol dir això que no hem d'anar cap a llistes obertes -i hi ha més d'un tipus de llista oberta, no ho oblidem- i, per extensió, de sistema electoral? Al contrari. La democràcia només s'aprèn exercint-la. Però siguem conscients que això també implica deures a l'electorat. És molt còmode abominar de partits polítics -tots són iguals, són una merda...- sense assumir les pròpies responsabilitats.
I, amb tot això, Mascarell serà una escletxa per on començar a canviar? Molt em temo que no, que no va més enllà d'una molt hàbil maniobra política d'Artur Mas per a desconcertar encara més el PSC. I significatiu -i, per a mi, desencoratjador- que això es produeixi amb la Cultura, signe del pes que té la Cultura per al nou Govern. No ho han fet amb carteres de pes, com economia, governació, o política territorial. I, a la vegada, Mascarell pot dir que no ha canviat d'idees, però el Govern és col·legiat i solidari, i, per molt socialdemòcrata que sigui, haurà d'assumir moltes coses. Quan el Govern aprovi el projecte de llei que suprimeixi l'impost de successions, o les possibles -cada cop més, i potser inevitables, però això mereix un altre comentari- retallades de serveis, ho haurà d'assumir si us plau per força. Veurem el que dura. Potser un nou escenari, després de les eleccions espanyoles del 2012, propiciarà un tomb a la dreta. Aleshores arribarà allò d'agrair els serveis prestats...
1Pirueta: figura en què el dansaire o el gimnasta fa una volta o mitja volta sobre una sola cama, que fa d'eix, i sense canviar de lloc. DIEC (el subratllat és meu)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada