dilluns, 27 de juny del 2011

llei electoral a Catalunya

La consellera encarregada de la matèria ha avançat la hipòtesi d’una llei electoral en la qual s’elegeixi un diputat per comarca o per districte en el cas de Barcelona ciutat. La proposta no és nova, ha sortit altres cops, i ve complementada amb una referència –de moment no un compromís- al sistema alemany de doble vot, un per districte i a la persona, i un per estat –aquí per vegueria? O general?- i a una llista.

Aquesta proposta, però, té trampa. El sistema alemany és força bo, perquè combina l’elecció directa –i, per tant, el possible lligam personal de l’electe amb la circumscripció- i la possibilitat de recollir la presència de minories. A tall d’exemple, fins ara els verds  o els liberals alemanys no solien tenir elegits per districte, però això no els impedia tenir presència al Parlament, a condició de superar el 5% de vots (o tres mandats directes). La trampa, si traslladéssim aquest sistema a Catalunya, tal com sembla haver-lo plantejat el Govern en aquest globus sonda, està en les circumscripcions. Pretendre que l’actual mapa comarcal pot servir de mapa electoral es un veritable despropòsit, a la vista de la disparitat demogràfica de les comarques. Impossible de corregir ni tan sols amb els escons addicionals del sistema alemanys (que, per cert, han de ser reformats per ordre del Tribunal constitucional, per injustos; potser allí el tribunal és alguna cosa seriosa).

Em permetré la vanitat de l’autocita, però això ja ho vaig explicar en un article a la Vanguardia aqui. Als principals sistemes amb circumscripcions uninominals, ja siguin a una volta –Gran Bretanya- a dues voltes –França- o amb doble vot –Alemanya- les circumscripcions solen ser equilibrades, i periòdicament es van adaptant a les variacions, en un dels exercicis més complicats i més proclius a martingales, és clar. D’aquí ve la tradició del gerrymandrisme, i qui en vulgui saber més, que vagi a l’oracle de la wikipedia.

De manera que, per molt que se’ns vulgui fer passar com un avenç, i aprofitar que la indignació ha posat el tema sobre la taula, això seria realment un retrocés en representativitat. A no ser que reformuléssim a fons el mapa comarcal, que bona falta fa, o, directament, féssim un mapa estrictament electoral. En continuarem parlant, espero.

2 comentaris:

  1. Robert,
    Molt d'acord amb la teva entrada.
    Però la diferent població dels districtes no és l'únic defecte democràtic d'aquesta proposta, el més preocupant és que el Parlament seria menys proporcional i menys representatiu. CiU i PSC podrien arribar a un cert acord en incrementar els districtes fins a 67, a tots dos els hi convè tendir al bipartidisme. Des de la desfeta del PSUC i la desaparició d'UCD, tot els diputats de districte en totes les eleccions haurien estat per a CiU o PSC.
    Però encara aniria més enllà? Quin sentit tenen els "diputats de proximitat" mentre hi hagi disciplina de vot dins dels partits? Sobretot en un país petit com el nostre. Si vius a la Seu d'Urgell, que preferiries? triar si el teu diputat comarcal és del PSC o de CiU o tenir un representant d'ERC o ICV encara que sigui de Tarragona o del Vallès? A més, encara que hi hagi dues urnes, quanta gent votarà diferent a la comarca i a la llista de vegueria o nacional?
    El sistema electoral espanyol (i per tant el català) tenen un vici d'origen: teòricament es vota una cambra de representants, però en realitat la campanya és presidencialista. Qui vota el cap de llista de Lleida? A la pràctica es vota Mas o Montilla.
    Els sistemes de districtes uninominals guanyen cert sentit a mesura que els diputats tenen llibertat de vot al Congrés i, encara més, si es vota separadament el President i el Legislatiu, com el model americà.
    Malgrat tot, tot sistema electoral, com més majoritari i menys proporcional no fa més que empobrir la democràcia, en el sentit que a l'hora de votar és té menys opcions per triar una opció que, encara que minoritària, s'aproximi més al pensament del votant.
    Personalment, crec que molts més ciutadans es senten representats pel fet de tenir un diputat de PP, ERC, ICV, SI o C's, que no per tenir un diputat de la seva comarca, però podent triar només entre CiU o PSC.
    El sistema electoral català actual no és ideal, ni molt menys, però és força proporcional i representatiu. És una gran sort tenir fins a set grups representats al Parlament. Tot pinta que, una vegada més, la reforma serà per anar a pitjor, tot per interès partidista i no de país.

    ResponElimina
  2. Tampoc no pretenc esgotar el debat amb aquest tema. En tot cas, crec que hem de fer l'esforç, tots plegats, d'intentar analitzar les propostes de llei electoral per elles mateixes, i no en funció del resultat previsible per aplicació de resultats anteriors, o de tendències. Això seria com donar per inamovibles els resultats electorals. I la qualitat democràtica té també -no només- molt a veure amb la qualitat humana de les persones electes (que pot ser millor si la pre-selecció, l'elecció a ser candidat, també és molt més democràtica, és clar).

    ResponElimina