Fa un parell de dies va morir la Pepa
Batalla, una històrica militant d'ERC de Barcelona. Jo l'havia
tractada relativament poc, però sabia qui era, la saludava, i la
tenia present com una més d'aquell grapat de persones que van
aguantar quan era difícil fer-ho. Després en vaig conèixer millor
la biografia, a través d'un llibre sobre les dones d'Esquerra. A
grans trets, ho podeu veure aquí.
Quan en vaig saber la notícia, i vaig
rellegir aquestes dades biogràfiques, vaig pensar que la Pepa
Batalla, segons en MVL, devia ser una “burguesa conservadora”.
Això, o no la va conèixer -diu que no va conèixer cap nacionalista
català- i això deu ser el més probable. Quan ets un escriptor
becat per l'agència literària Balcells per dedicar-te a escriure no
tens temps, ni ganes, ni ocasió, de conèixer una treballadora del
tèxtil, mare soltera quan això era un estigma, i que repartia octavetes o corria davant dels grisos.
Va ser un honor poder conèixer i tractar la Pepa, i li devem -a ella i a moltes Pepes, i a molts Peps- molt de que som ara. Ha mort veient, més a prop que mai, la Catalunya que va somiar i per la que va lluitar. Descansi en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada