divendres, 2 d’octubre del 2020

Més notes a partir de la sentència, i quatre números sobre què pot passar

 



Després del xoc de la sentència, comencen a sortir les propostes de com arreglar el PDU. Un amic ben relacionat amb el departament de Territori em comentava que, segons fonts del departament “Simplement algú és va equivocar innecessàriament  i qualificant com a zona verda, espais que no podien ser-ho, amb la voluntat d’adquirir-los com a sistemes, quan no hi havia cap necessitat perquè les zones verdes previstes depassen de llarg els estàndards mínims legalment exigits per llei. Es corregirà i ja està.”

Jo vaig manifestar les meves reserves, sobretot perquè, en aquells moments, no podia consultar el PDU. Avui, a la Vanguardia, la sempre solvent Sara Sans ja ens diu que la cosa anirà per la correcció del PDU, i que un any de tramitació no el treu ningú. I ara ja he pogut consultar el PDU i fer quatre números. A veure si em sé explicar.

El sector 1 –els dels casinos, per entendre’ns- del PDU, com tots els sectors, té l’obligació de fer unes reserves d’espais lliures i d’equipaments, que són un mínim del 10% i un 5% respectivament de l’àmbit del sector. Com que el Sector 1 té una superfície de 1.017.110 m2, això vol dir uns mínims de 101.711 m2 d’espais lliures i 50.855 m2 d’equipaments.

L’actual ordenació del sector –la que la sentència ha tombat- preveu unes reserves d’espais lliures de 211.772 m2, un 20.8%, i de 151.749 m2 d’equipaments, un 14.9%, de manera que depassa sobradament els mínims.

Però recordem que el motiu de la sentència és la ubicació d’aquests espais. Al plànol adjunt ho podem veure:



L’espai de color verd correspon a l’espai lliure i el de color blau als equipaments. I la línia vermella/morada (no sé ben bé) mig trencada que hi ha de l’extrem dret a baix fins a la banda esquerra a dalt és la línia d’Anàlisi Quantitatiu del Risc.

Com podem veure, gairebé tots aquests 356.000 m2 (espais lliures + equipaments) se situen dins de la zona de risc, com diu la sentència, al punt 7 de l’apartat 6.4 (el subratllat és meu):

“7: Portades totes aquestes consideracions al cas que ens ocupa, no podrem arribar a cap altra conclusió que no sigui de la constatar que el gruix dels espais lliures i dels equipaments públics del Sector 1 del PDU-CRT, haurien estat situats en una zona de risc d’accidents greus provinents de la indústria química; i això últim, en contravenció de la normativa que acabem d’analitzar; la qual cosa hauria portat el PDU-CRT a intentar salvar aquesta contradicció a través d’unes mesures de seguretat (moltes d’elles de dubtosa factibilitat) incompatibles amb la funcionalitat que legalment han de satisfer els espais concernits.”

Vol dir que només serien admissibles els espais que, al plànol anterior, he marcat amb una vora negra, i que, sense haver pogut fer-ne una mesura exacta, són d’uns 10.000 m2 d’espai lliure i d’uns 22.000 m2 d’equipament (si algú en pot obtenir la dada exacta, millor).

És a dir, que l’operació de recol·locació de sistemes d’espais lliures i d’equipaments suposa introduir, a la resta del sector, prop de 108.000 m2 (90.000 d’espais lliures i 28.000 d’equipaments) per arribar als mínims establerts, i això s’haurà de fer, forçosament, en detriment de la resta del sector, perquè als sòls inclosos a la zona de risc no s’hi podrà posar res. I això admetent aquests 32.000 m2 ja existents que quedarien amb una posició residual i que podrien ser, doncs, igualment discutibles en termes de funcionalitat.

És a dir, que si mantenim les reserves del sistema hidràulic, només ho podem treure del viari (251.313 m2) o, més probable, de les zones amb aprofitament (383.707 m2). Si fem un repartiment desigual (reduir 38.000 m2 de viari i 70.000 m2 de zones) voldrà dir que haurem reduït les zones amb aprofitament en un 18%. Amb el que això comporta sobre la disposició de l’edificabilitat.

Clar, això ens porta a fer algunes preguntes. Fins a quin punt podem parlar de modificació i no de revisió del PDU? Valen el mateix els terrenys amb aquestes diferències? Com s’haurà de refer l’ordenació de l’edificació? Reduint espais lliures entre edificacions? Augmentant alçades?. Una reordenació d'aquesta magnitud no suposa refer totes les previsions en matèria d'infraestructures, de mobilitat, de costos, etc?.

Crec que aquesta sentència és una oportunitat per reconduir diverses coses. D’entrada, per a congelar l’esperpèntica compravenda i, sobretot, les lleonines condicions imposades per la Caixa per a la venda, i algunes de HRC per a la compra. Però sobretot per a continuar la tendència d’aterratge del projecte a unes magnituds i condicions més realistes. Ja he manifestat altres cops que és un error voler mantenir les actituds inicials, de rebuig o de suport entusiasta, quan el projecte actual ja és molt diferent –més concret i més ajustat- que les fantasmades inicials. Ara ja només hi ha llicència per a un casino, i HRC sembla que només tingui interès en la primera fase, i la resta, si de cas, ja veurem. Podem aprofitar l’ocasió per a cenyir-ho tot a aquesta primera fase? Segons el contracte de compravenda, això seria un sòl d’uns 250.000 m2 com a màxim, amb un sostre d’uns 150.000 m2. Redissenyar tota l’operació cap aquestes magnituds, especialment les infraestructures necessàries, em semblaria un exercici de realisme important, i segurament estaríem parlant d’alguna cosa molt més viable que no els 830.000 m2 de sostre previstos.

En fi, que continuarà. Com els serials o el culebrons.

 

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada