Després del xoc de la sentència, comencen a
sortir les propostes de com arreglar el PDU. Un amic ben relacionat amb el
departament de Territori em comentava que, segons fonts del departament “Simplement
algú és va equivocar innecessàriament i
qualificant com a zona verda, espais que no podien ser-ho, amb la voluntat d’adquirir-los
com a sistemes, quan no hi havia cap necessitat perquè les zones verdes
previstes depassen de llarg els estàndards mínims legalment exigits per llei.
Es corregirà i ja està.”
Jo vaig manifestar les meves reserves,
sobretot perquè, en aquells moments, no podia consultar el PDU. Avui, a la
Vanguardia, la sempre solvent Sara Sans ja ens diu que la cosa anirà per la
correcció del PDU, i que un any de tramitació no el treu ningú. I ara ja he pogut
consultar el PDU i fer quatre números. A veure si em sé explicar.
El sector 1 –els dels casinos, per entendre’ns-
del PDU, com tots els sectors, té l’obligació de fer unes reserves d’espais
lliures i d’equipaments, que són un mínim del 10% i un 5% respectivament de l’àmbit
del sector. Com que el Sector 1 té una superfície de 1.017.110 m2, això vol dir
uns mínims de 101.711 m2 d’espais lliures i 50.855 m2 d’equipaments.
L’actual ordenació del sector –la que la
sentència ha tombat- preveu unes reserves d’espais lliures de 211.772 m2, un
20.8%, i de 151.749 m2 d’equipaments, un 14.9%, de manera que depassa
sobradament els mínims.
Però recordem que el motiu de la sentència és
la ubicació d’aquests espais. Al plànol adjunt ho podem veure:
L’espai de color verd correspon a l’espai
lliure i el de color blau als equipaments. I la línia vermella/morada (no sé
ben bé) mig trencada que hi ha de l’extrem dret a baix fins a la banda esquerra
a dalt és la línia d’Anàlisi Quantitatiu del Risc.
Com podem veure, gairebé tots aquests 356.000
m2 (espais lliures + equipaments) se situen dins de la zona de risc, com diu la
sentència, al punt 7 de l’apartat 6.4 (el subratllat és meu):
“7: Portades totes aquestes consideracions al
cas que ens ocupa, no podrem arribar a cap altra conclusió que no sigui de la
constatar que el gruix dels espais lliures i dels equipaments públics del
Sector 1 del PDU-CRT, haurien estat situats en una zona de risc d’accidents greus
provinents de la indústria química; i això últim, en contravenció de la normativa
que acabem d’analitzar; la qual cosa hauria portat el PDU-CRT a intentar salvar
aquesta contradicció a través d’unes mesures de seguretat (moltes d’elles de
dubtosa factibilitat) incompatibles amb la funcionalitat que legalment han de
satisfer els espais concernits.”
Vol dir que només serien admissibles els
espais que, al plànol anterior, he marcat amb una vora negra, i que, sense haver
pogut fer-ne una mesura exacta, són d’uns 10.000 m2 d’espai lliure i d’uns
22.000 m2 d’equipament (si algú en pot obtenir la dada exacta, millor).
És a dir, que l’operació de recol·locació de
sistemes d’espais lliures i d’equipaments suposa introduir, a la resta del
sector, prop de 108.000 m2 (90.000 d’espais lliures i 28.000 d’equipaments) per
arribar als mínims establerts, i això s’haurà de fer, forçosament, en detriment
de la resta del sector, perquè als sòls inclosos a la zona de risc no s’hi
podrà posar res. I això admetent aquests 32.000 m2 ja existents que quedarien
amb una posició residual i que podrien ser, doncs, igualment discutibles en
termes de funcionalitat.
És a dir, que si mantenim les reserves del sistema
hidràulic, només ho podem treure del viari (251.313 m2) o, més probable, de les
zones amb aprofitament (383.707 m2). Si fem un repartiment desigual (reduir 38.000 m2
de viari i 70.000 m2 de zones) voldrà dir que haurem reduït les zones amb
aprofitament en un 18%. Amb el que això comporta sobre la disposició de l’edificabilitat.
Clar, això ens porta a fer algunes preguntes. Fins
a quin punt podem parlar de modificació i no de revisió del PDU? Valen el
mateix els terrenys amb aquestes diferències? Com s’haurà de refer l’ordenació
de l’edificació? Reduint espais lliures entre edificacions? Augmentant
alçades?. Una reordenació d'aquesta magnitud no suposa refer totes les previsions en matèria d'infraestructures, de mobilitat, de costos, etc?.
Crec que aquesta sentència és una oportunitat
per reconduir diverses coses. D’entrada, per a congelar l’esperpèntica compravenda
i, sobretot, les lleonines condicions imposades per la Caixa per a la venda, i
algunes de HRC per a la compra. Però sobretot per a continuar la tendència d’aterratge
del projecte a unes magnituds i condicions més realistes. Ja he manifestat
altres cops que és un error voler mantenir les actituds inicials, de rebuig o
de suport entusiasta, quan el projecte actual ja és molt diferent –més concret
i més ajustat- que les fantasmades inicials. Ara ja només hi ha llicència per a
un casino, i HRC sembla que només tingui interès en la primera fase, i la
resta, si de cas, ja veurem. Podem aprofitar l’ocasió per a cenyir-ho tot a
aquesta primera fase? Segons el contracte de compravenda, això seria un sòl d’uns
250.000 m2 com a màxim, amb un sostre d’uns 150.000 m2. Redissenyar tota l’operació
cap aquestes magnituds, especialment les infraestructures necessàries, em
semblaria un exercici de realisme important, i segurament estaríem parlant d’alguna
cosa molt més viable que no els 830.000 m2 de sostre previstos.
En fi, que continuarà. Com els serials o el culebrons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada