Actualitzant Hard Rock Cafè (i una mica tip, la veritat).

 

Molts –massa- dies sense dir res de Hard Rock Cafè (abans conegut com a BCN World). Sense dir res perquè no passava res, si més no res públic o res que jo conegués. Però vet aquí que aquestes darreres setmanes hem tingut algunes novetats.

La més sucosa, també per inesperada, aquest informe ambiental que expressava serioses reserves sobre la nova ordenació després de la sentència del TSJC que va tombar el PDU aprovat (de fet, l’ordenació del sector 1). Recordem que de resultes d’aquesta sentència va caldre reformular el sector 1 –els de HRC- per a ressituar la zona verda. Aleshores, una primera reacció –no sé si oficial o no- des del departament de Territori va ser dir que no passava res, que era un petit reajustament i ja està. Vaig publicar un parell d’apunts   AQUÍ i   AQUÍ expressant els meus dubtes, i crec que la naturalesa de l’informe ambiental d’ara referma que ens trobem, en bona mesura, amb un PDU nou (que, de fet, ja era objecte de modificació abans de la sentència). I això em recorda que, quan es va acordar aquesta modificació primera, prèvia a la sentència, un membre de la Comissió de Territori de Catalunya ja va expressar els seus dubtes, en el sentit que potser enlloc d’una modificació estàvem parlant d’una revisió –amb els tràmits que això suposa-. No sé que pensarà ara, però em sembla clar que, a cada intent d’arreglar, es va fent un PDU més diferent.

Ara bé, cal no confondre les coses. L’informe no fa referència només al canvi en les zones verdes, aquest va ser un canvi sobrevingut i que certament ha obligat a ressituar moltes coses, però s’afegia a canvis en el PDU que ja estaven en marxa, i aquests a iniciativa del mateix Govern. Canvis que feien referència, per exemple, al disseny de les infraestructures viàries, que és com dir a l’estructura del PDU.

I és que la tramitació ha estat accidentada, certament, però la majoria de les vegades a iniciativa del mateix Govern. Recordem que la primera versió del PDU fou aprovada inicialment dues vegades, el setembre de 2015 i el juny de 2016, amb les corresponents informacions públiques. No per obstacles per part de qui s’hi oposa, amb tota legitimitat (com també és legítim no oposar-s’hi i estar-hi d’acord) sinó per l’evidència que hi havia coses a corregir. I un cop aprovat definitivament, el març de 2020 –és a dir, tres anys després- el Govern inicia la modificació del PDU, abans de la sentència del TSJC, és a dir, per iniciativa pròpia i, segurament, a demanda de les parts. Recordem que, en paral·lel, s’ha fet el concurs per a la llicència de casino, i ara ja hi ha un operador en ferm, amb un projecte més concret –de sis teòrics casinos, segons la llei, ara en tenim només un- i el PDU s’hi ajusta. Un procediment que no m’acaba de fer el pes –com he anat posant de manifest al llarg dels molts apunts- però que, en tot cas, no és imputable a qui discrepa d’aquest projecte.

Però això, un procés administratiu complex, farragós –per cert, no l’únic que ho és, i això ens ho hauríem de fer mirar- no és excusa per a intervencions fora de lloc, i directament, basades en mentides. Sé que tenen un recorregut molt curt, però em sembla que tenim dret a exigir que l’oposició –legítima, això em sembla molt clar- no es pot basar en exageracions o directament en mentides, perquè aleshores perd credibilitat, fins i tot en allò en què objectivament podria tenir raó.

Així, la diputada de la CUP Laia Estrada, en una moció parlamentària recent, afirma que el PDU se salta l’avaluació ambiental –no és cert, com estem veient ara mateix- que Hard Rock Cafè pagarà a terminis –no és cert- o que el Govern va anar a buscar un nou inversor quan Eurovegas va plegar; més aviat es va convocar un concurs, i s’hi van presentar tres.

Però a la mentida s’hi afegeix el diputat dels Comuns, Marc Parés, que fa una pirueta verbal per allargar el tema, i diu “això va començar el 2010 per pal·liar la crisi del 2008”. A veure, la primera notícia d’això que ara coneixem per HRC la vam tenir al setembre del 2012, no al 2010. L’antecedent, Eurovegas, va començar a remenar la cua per aquí el febrer de 2011. Ja comencem a escurçar uns quants anys. Després, per disparar contra el pianista, acusa el govern actual d’haver votat la llei que rebaixava la fiscalitat dels casinos. Vaja, una pena que la llei en qüestió –la 6/2014, de modificació de la llei de centres recreatius i turístics- fos aprovada... amb el vot en contra d’ERC, l’actual govern, que és contra qui anaven els trets. Més coses? Afirma que l’Incasol compra els terrenys, quan Eurovegas plega –parèntesi: que pleguessin aquests fantasmes em sembla que és una de les millors notícies, i senyal que es va començar a posar ordre en tot plegat-. No, l’Incasol no ha comprat res; té una opció de compra, però opció no vol dir comprar.

En fi, que l’oposició és legitima –això no ho discutiré mai- però és més legítima si es basa en realitats. I que consti que algunes de les prevencions o crítiques que fan –sobre model de desenvolupament, sobre el procediment seguit- les comparteixo parcialment.

Però si hem de lamentar –jo ho lamento, perquè crec que perverteixen el debat- aquestes posicions apocalíptiques, em semblen igualment penoses les intervencions catastrofistes del sempre vehement alcalde de Salou, que dispara contra tot i contra tothom. Sembla mentida que sigui alcalde de fa anys, i desconegui –o pretengui desconèixer- com es fan les coses. Demana –no, exigeix- a la Generalitat que tiri endavant amb els tràmits. Vaja, jo diria que això és el que està fent! O és que per a Pere Granados “tirar endavant amb els tràmits” equival a saltar-se les normes? Si hi ha un informe ambiental preceptiu, i és negatiu, toca complir el que diu (que no és blanc o negre, com tothom que llegeixi l’informe pot veure). Que potser a Salou, quan un informe preceptiu és negatiu, se’l salten?. Menys exigències i menys acusar la gent de qualsevol cosa. I menys fer l’article dient que HRC és una mena de salvació eterna. HRC pot fer coses bé i malament, com tothom, i ja veurem, i cadascú haurà de complir la part que li toca. Encara hi ha molt recorregut; recordem que l’antecedent semblant –que no igual- que és Port Aventura no ha fet tot el que deia que faria quan es va iniciar, i, a la vegada, que ha tingut efectes positius i negatius. Keep calm.

Sempre ens queda la possibilitat de tancar els hooligans pro i contra, i que es barallin. Mentre, la responsabilitat –llegiu Max Weber, i allò de l’ètica de la responsabilitat- aconsella anar fent les coses bé (que, coincideixo, podrien ser més àgils, però a tot arreu, no només aquí) i continuar la tasca d’endreça, de posar ordre, i d’ajustar a la realitat que s’ha anat fent tots aquests anys, encara que ni els uns ni els altres ho reconeguin.

I, a més, vull que tot això s’acabi perquè porto deu anys escrivint sobre això, i ja em cansa una mica, la veritat.