l'atreviment de la ignorància

 

El Més Tarragona d’avui inclou un article d’opinió, signat per Jordi Sánchez –que no conec- que, amb el títol “Barcelona, l’urbanisme expansiu i la seva governança” fa un recorregut sobre algunes fites de l’urbanisme barceloní. El podeu veure AQUÍ.

Sempre és interessant que ens il·lustrin sobre aquests temes. La llàstima és que denota un gran desconeixement de moltes coses, i això desmereix molt l’article.

Així, afirma, referint-se a la governança: “hem tingut períodes (República) de Consells Comarcals i Vegueries”. Ni una cosa ni l’altra. Amb prou feines un mapa –aquest sí, amb comarques i vegueries- vigent durant la guerra, i que mai no va tenir caràcter de govern local. De Consells comarcals, ni se’n parlava.

També que el Pla general metropolità tenia un “Àmbit que integrava l'anterior Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona a un total de 27 municipis”. Exactament a l’inrevés: l’àmbit de la Corporació Metropolitana de Barcelona –que així es deia- recollia el del PGM, i aquest, al seu torn, es basava en el “Plan de ordenación de Barcelona y su zona de influencia” de 1953, amb un àmbit decidit des del ministerio de Vivienda de l’època.

Més coses. Ens diu que, el 2010, el Parlament aprova “la Llei 31/2010, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona augmentada a 36 municipis” i això és veritat, però no ens ha dit que abans, el 1987, el Parlament va aprovar la dissolució de la Corporació Metropolitana de Barcelona –que havia creat un decret-llei del 1974- i la seva substitució per dues entitats metropolitanes (Medi ambient i serveis hidràulics, i Transports) amb àmbits diferents. La nova entitat metropolitana del 2010 és la suma de les dues anteriors (per a desgràcia de Vallirana, que ha quedat despenjada, tot i les seves demandes d’integrar-s’hi).

També ens diu que “Es parla d'una nova ampliació de l'AMB, que estaria formada pels límits de l'arc format per Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, Sant Sadurní, Vilafranca i Vilanova i la Geltrú, i deixaria fora el Baix Penedès”. Doncs ho deu parlar ell a la sobretaula de diumenge, perquè d’això no en parla ningú. Una altra cosa són els mecanismes de planificació (per exemple, el Pla estratègic metropolità) o el mateix pla territorial parcial metropolità, que sí té aquest abast, però en cap cas una ampliació de l’AMB.

I, per acabar-ho d’adobar, es queixa de la paralització de les àrees residencials estratègiques. Una paralització fruit de la crisi (i que les ARE van arribar deu anys tard, això també) i, molt sovint, fruit de les demandes de molts ajuntaments, que són els que demanen deixar-les sense efecte. Però si vol reclamar, pot començar per les ARE encara vigents: a Tarragona, les de Pou Boronat i de Sant Salvador; dos sectors amb planejament derivat aprovat, que esperen que algú les engegui.

I, de passada, que s’informi millor abans d’escriure. Hi sortirem tots guanyant.