Ens ha deixat, molt més prompte del que calia, en Joan Raga.
Sé que ara, el 2025, aquest nom no dirà gran cosa a molta gent de Tarragona, i
és que han passat molts anys. Joan Raga va ser un dels molts xiquets
valencians, provinents de la Universitat laboral de Xest, que van fer cap a la laboral de Tarragona, a estudiar el
batxillerat. Era -que dur, el verb en passat- una molt bona persona, lleial,
noble. Allí el vaig conèixer i tractar, devia ser el curs 75/76, i ens vam fer
bons amics. Però en Joan Raga feia més coses, era un dels més entusiastes
membres del grup de teatre de la laboral -em sembla que es deia grup de teatre Lluís
Vives- comandat per Arturo Benítez, un home savi, pencaire, i entusiasta del
teatre. Vaig veure en Joan a l’escena en molts muntatges -La excepción y la
regla, de Brecht, algun Casona...- però recordo una actuació espaterrant, magnífica,
electritzant, del Calígula de Camus que ell protagonitzava.
Després... el temps fa el que vol, i ens fa perdre’ns de
vista. Fins que aquest safareig universal que és -o era- facebook ens va permetre
saber l’un de l’altre. Així vaig saber que s’havia instal·lat a Vila-real, i
que es dedicava professionalment al teatre, amb la companyia Scura Plats, de
teatre al carrer. Que estava absolutament lliurat al combat per la cultura, per
la cultura del país i de la gent, i una cultura popular i divertida, gens solemnial
o encarcarada, però no per això menys seriosa. Sempre vaig pensar que potser
algun cop els contractarien a Tarragona i podria reveure’l, ara ja sense
aquella frondosa i rinxolada cabellera rossa. Ara ja no podrà ser.
Joan, una abraçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada