La disposició addicional tercera dels estatuts, com el gat d'Schrödinger

Fa un parell de dies, es van trobar el president del govern espanyol i la presidenta de la Junta d’Andalusia. Pel que van recollir els mitjans de comunicació -si més no els que he vist- la presidenta estava molt satisfeta perquè, entre d'altres coses,  s’hi va refermar el compromís del govern espanyol amb les inversions previstes a la disposició addicional tercera de l’estatut d’autonomia d’Andalusia. 

Una disposició que diu:

“Disposición adicional tercera. Inversiones en Andalucía.

1. El gasto de inversión del Estado con destino a Andalucía deberá garantizar de forma efectiva el equilibrio territorial, en los términos del artículo 138.1 y 2 de la Constitución.

2. La inversión destinada a Andalucía será equivalente al peso de la población andaluza sobre el conjunto del Estado para un período de siete años.

3. Con esta finalidad se constituirá una Comisión integrada por la Administración estatal y autonómica.”

Us sona? Potser us recorda la disposició addicional tercera de l’estatut d’autonomia de Catalunya, que diu:

“DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA. INVERSIONS EN INFRAESTRUCTURES

La inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el Fons de compensació interterritorial, s'ha d'equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l'Estat per un període de set anys. Aquestes inversions poden emprar-se també per a l'alliberament de peatges o la construcció d'autovies alternatives.

A aquest fi, s'ha de constituir una comissió integrada per les administracions estatal, autonòmica i local.”

S’assemblen força, oi? Doncs hi ha una diferència important. La disposició d’Andalusia, té força de llei, i la catalana no. Recordem que l’estatut català va ser recorregut al tribunal constitucional i, en aquest aspecte, sentenciat en el sentit que això no vinculava per res a l’Estat, que és sobirà per a decidir el que vulgui. En canvi, l’estatut andalús no va ser recorregut i, per tant, aquesta disposició no ha estat formalment anul·lada ni interpretada. 

Això és així de tal manera que el qui va ser conseller d’economia i coneixement de la Junta d’Andalusia va publicar un article, el maig de 2017, denunciant l’incompliment de la disposició addicional tercera i reclamant els endarreriments (el podeu veure AQUÍ).

El compromís del president del govern espanyol, doncs -i per això la presidenta andalusa estava molt satisfeta- és que compliran amb el que diu la disposició.

Ep! I la catalana? Ah, se siente… El tribunal constitucional va dir que no, que no hi ha cap obligació. I ja se sap que el govern espanyol compleix escrupolosament la llei, i si la llei -els estatuts d’autonomia són llei- diu que hem de pagar això a la Junta, a complir toquen. Però el tribunal ens va dir que la llei catalana –l’estatut- no calia que el complíssim.

Resum: el mateix article pot ser constitucional o no, segons en quin estatut estigui, com el gat d’Schrödinger, que pot estar viu o no.

Després ens parlen de no sé què d’igualtat, i que no volen que hi hagi privilegis. A cagar a la via, home.