dimarts, 27 de novembre del 2018

Qui mana a Tarragona, o la demografia recreativa del Diari de Tarragona

El Diari de Tarragona (DdT, per sigles, compartides amb una antiga publicació de serietat similar) ha publicat un dels seus exercicis de victimisme tarragoní i reivindicació de la Tarragona provinciana. L’exercici es presenta amb el títol “El poder en Tarragona está en la sombra” i pretén ser una anàlisi de qui mana a la ciutat.

Com era d’esperar, venint de qui ve, és una llepada en tota regla als poders que agraden al DdT: Església, Port, Diputació, Química, Santa Tecla... i de passada menystenir l’Ajuntament i la Generalitat (Ai uix! Barcelona! Ecs!). Res de nou, doncs.

Però el reportatge té una perla boníssima. Una de les fonts anònimes, fidelment reproduïda pel DdT, explica els motius de la debilitat de la societat civil, i diu:

“La represión en Tarragona durante la guerra del francés fue tan cruenta que después de la contienda apenas quedaron en la ciudad 300 personas. La ciudad se repobló con gentes llegadas de fuera. Hablamos de apenas 200 años, cuatro generaciones”

Genial!. Ja sé que el DdT pot argüir que no és collita pròpia, però vaja, si ho reprodueix, doncs alguna responsabilitat té. No crec que hagués reproduït una declaració que digués que a Tarragona manen els extraterrestres o alguna cosa així, per molt que pugui ser versemblant.

A veure, deixem de banda –que no és poc- això que a Tarragona van quedar 300 persones. Una lectura del volum corresponent al segle XIX de la Història de Tarragona, que és obra d’un professional rigorós i solvent com és Salvador-Joan Rovira, ens permet veure que les coses van anar de manera molt diferent.

El que és espaterrant és això que la ciutat “se repobló con gentes de fuera”. Ah, vaja, vol dir que el tarragonisme és genètic? Que va a l’ADN i, clar, una espècie diferent no el porta?. I en 200 anys, només. Quants anys es necessiten per a ser tarragoní? Jo ja he assumit que els tarragonins pata negra no em consideraran mai tarragoní –no hi he nascut  i només fa cinquanta anys que hi visc- però els que van venir fa dos-cents anys tampoc?.

I 200 anys, quatre generacions? Potser sí que hi ha un tarragonisme genètic, però deu ser en termes de longevitat i de lentitud en la reproducció. Si cada generació són cinquanta anys...


En fi, que aquesta és la premsa –part de la premsa- que tenim a Tarragona. Potser això també ajuda a entendre la debilitat de la societat civil tarragonina. Si més no, d’una certa societat civil, perquè a la ciutat hi ha molts més noms a tenir en compte, encara que el DdT no ho vulgui saber perquè no diuen el que els agrada sentir. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada