diumenge, 4 de novembre del 2018

el Vallès metropolità


Ahir, el diari ARA ens informava  -ho podeu veure AQUÍque hi ha moviments d'organització territorial, ara al Vallès. Així, en singular, i no vallesos, perquè el que ara es proposa -no sé amb quin grau de serietat ni de precisió- és una nova àrea metropolitana, que comprengui Vallès oriental i occidental, independent -en la part que pertoca- de l'àrea metropolitana de Barcelona.

La proposta és agosarada, i suggereix molts comentaris, d'ordre divers.

D'entrada, tinguem en compte que la proposta no és del tot nova. Sí que ho és en la formulació, però no en el plantejament. Ja fa temps que existeix aquest -moviment? Plataforma?- de Fem Vallès, i ja havia llençat diverses propostes en aquest sentit, com ara una única comarca, o bé la creació d'una autoritat única del transport vallesà. Algunes referències, molt interessants, AQUÍ. De fet, pel que he pogut veure, el tema del transport és una peça bàsica de les seves propostes, amb idees que, sense que en tingui un coneixement profund, em semblen molt interessants (i, encara, un apunt: quina enveja de veure gent que es mou i fa propostes així! Al Camp de Tarragona hi ha, és cert, la plataforma pel transport públic, però em sembla que està molt lluny encara del que fa i del ressò que té el Fem Vallès).

Aquella proposta de comarca única va quedar en no-res. No hi havia interès per parts dels actuals consells comarcals, alguns municipis no ho veien bé, i suposo -no ho sé- que el Govern deuria arrufar el nas, mig per la immensa por al canvis territorials, mig pel temor a tenir una comarca de més d'un milió d'habitants.

Aquesta darrera raó ens posa de ple en el debat comarcal en conjunt -l'organització territorial és un sistema- i en la incongruència que suposa un model que iguala formalment realitats de 4.000 habitants -l'Alta Ribagorça- i una altra comarca -a més del Barcelonès- de més d'un milió. Ja es veu que això grinyola.

La nova proposta es planteja en clau metropolitana, però, de fet, presenta els mateixos problemes, i algun més. Perquè no es diu què passaria amb els consells comarcals existents. Es mantindrien, dins de la nova àrea metropolitana? No tindria massa sentit, sobretot ara que sembla que finalment s'abordarà la supressió del consell comarcal del Barcelonès.

Una nova àrea metropolitana ens posa més qüestions. Té sentit separar els municipis vallesans que ara són dins l'AMB? Quins són els límits de l'AMB? Sant Cugat del Vallès és més metropolità que Rubí i que Cerdanyola del Vallès, i per això és dins l’AMB i els altres dos no hi són? Pensem que l'antecedent immediat eren dues entitats metropolitanes, de transport i de medi ambient, amb àmbits diferents, i més abans la Corporació metropolitana de Barcelona, que es corresponia a l'àmbit del Pla general metropolità, i aquest... a la comarca urbanística de Barcelona creada pel Ministerio de la vivienda franquista l'any 1953 (males llengües diuen que l’àmbit fou improvisat la nit abans per un parell de funcionaris). És a dir, que mai no s'ha fet un exercici de delimitació metropolitana des de zero. Afortunadament, és clar, perquè encara estaríem discutint, amb les dotzenes de possibilitats i de mètodes.

El que posa de manifest la proposta vallesana és la naturalesa també metropolitana -potser diferent, però també metropolitana- de la regió barcelonina, una naturalesa ja reconeguda en diversos documents -per exemple, el mateix pla territorial metropolità de Barcelona-. I, és clar, la dificultat de posar un límit en allò que formalment és una dinàmica, molt fluctuant en el temps i en l’espai.

Ara bé, això implica una institucionalització? No necessàriament. Hi ha, al món, diverses solucions a tenir en compte, solucions que ens remetrien, en part, a experiències passades, com ara un ens -local, metropolità, agència especialitzada...- específicament centrat en el transport. Enlloc no està escrit que hi ha d’haver un únic i òptim àmbit per a l’urbanisme, el transport, el medi ambient....

Ens podríem preguntar també sobre l'absoluta necessitat de compartiments estancs en termes de planificació i gestió, o la capacitat d'integrar xarxes i mirades policèntriques. Molt a dir.

Per altra banda, però, el mapa proposat és molt suggerent, si el posem en relació amb més propostes. Pensem en l'anunciada supressió del Consell comarcal del Barcelonès. I en la proposta al seu dia de la comarca de Montserrat, que corresponia precisament a la part del Baix Llobregat no inclosa a l'AMB (excepció feta de Vallirana, que incomprensiblement no és a l'AMB, malgrat haver-ho demanat unes quantes vegades, tot i que el mapa de l’ARA la posa dins). En vaig parlar en  AQUEST APUNT. La combinació de les tres coses -Vallès, Montserrat, no consell comarcal del Barcelonès- deixa en un sol àmbit una nova AMB amb el Barcelonès i la resta del Baix Llobregat, sense confusions amb consells comarcals que comparteixen part del seu àmbit.

Seria aquesta una solució viable? No ho tinc clar del tot, però tindria algunes virtuts. Per una banda, evitar superposicions que no fan més que complicar les coses. Per l'altra, introduir elements diferenciats per a territoris -i, per tant, realitats i problemes- diferents. Ara, cal ser conscients que això suposa una concepció radicalment diferent de l’organització territorial, més flexible. Suposa també superar uns àmbits molt arrelats en la consciència col·lectiva, encara que no es corresponen a la realitat territorial actual sinó a la de fa vuitanta anys.

A més, té la virtut d’obrir -o d’ajudar a obrir- el debat sobre més àrees metropolitanes a Catalunya, i això, al Camp de Tarragona, amb aquesta pretensió de ser la segona àrea, ens hauria d’interessar. I, al capdavall, ser la tercera tampoc no és un problema, que això no és una competició.

(imatge extreta del diari ARA, que espero que no s'enfadin)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada