Jean Jaurès ha tornat a Montpeller

Aquest estiu he fet una escapada, que tenia pendent de fa temps, a Montpeller. M’agrada visitar ciutats, i encara més si hi ha bones llibreries amb llibres que entengui. Sense haver-ho programat, aquest estiu vaig llegir -també pendent de fa temps- un llibre d’Artur Bladé, L’Exiliada, dietari de la primera etapa del seu exili, que transcorre en gran part a Montpeller. M’ha fet una mica de guia, malgrat els anys passats i els moltíssims canvis a la ciutat. El Peyrou, l’Esplanade (ara parc De Gaulle) la Comedie... això és com era, però poca cosa més.

Vaig tenir curiositat de visitar la plaça Jean Jaurès. El personatge em sembla d’un gran interès, representant d’una esquerra no dogmàtica, profundament democràtica. A més, occità, si no militant, sí exercent: és molt significatiu que els primers mítings als obrers, a Tolosa, els «havia» de fer en occità, perquè si no, els obrers no l’entenien bé... clar que parlem de finals del segle XIX.

El meu interès, però, era per comprovar si s’havia reparat el que explica Bladé a L’Exiliada. Diu Artur Bladé:

«Els estudiants de l’Action Française (monàrquics i feixistoides) amb ganes d’aportar també el seu granet d’arena a la Révolution Nationale han esmicolat, a cops de martell, un petit bust de Jean Jaurès que es dreçava sobre una columna -més aviat modesta- enmig de la plaça que porta -o portava- el seu nom. Pot dir-se, doncs, que és aquesta la segona vegada que el gran pacifista ha estat mort pels violents.»

L’exiliada. pp. 382

Encuriosit, vaig buscar si encara existia la plaça, i comprovar si el petit bust hi havia estat reposat.

La plaça existeix, una plaça no gaire gran, amb edificis del XIX d’aquells eixamples burgesos de la tercera república. Ara és una plaça absolutament atapeïda de terrasses de restaurants de menjar ràpid (com gairebé tot el casc antic de Montpeller, una mica depriment i incòmode, la veritat). A la plaça ja no hi ha la columna amb el petit bust, ha estat substituïda per una estàtua a grandària natural (o gairebé). I a l’estàtua, a més del nom de Jean Jaurès, una cita que diu:

«Copie de la sculpture en marbre installée à Castres en 1924 oeuvre de Gabriel Pech. Bronze realisé par la Fonderie de Bronze Lauregaise. Inaugurée par Georges Fréche deputé-maire de Montpellier le 27 fevrier 1999»

La veritat és que jo hagués vist més adequada una referència a reposar el que el feixisme va destruir, i no una anodina referència a l’autoria material de l’estàtua, i la corresponent llepada al deputé-maire que la va inaugurar. Suposo que tothom té les seves prioritats. Potser abans del 1999 sí que es va reposar la columna i el petit bust, qui sap. Clar que el deputé-maire en qüestió era tot un personatge, anomenat sovint el Le Pen de l’esquerra, i finalment expulsat del partit socialista per unes declaracions racistes. Tot i això, Montpeller és ple de referències a Georges Fréche: avinguda, estàtues, l’estadi de futbol, i plaques als carrers i als equipaments inaugurats en trenta anys d’alcaldia. Em recorda algú, però ara no hi caic...

L’important és que Jean Jaurès ha tornat a Montpeller. Bentrobat sigui.