Una mica tip, d’aquest joc de despropòsits. Absolutament d’acord
amb la protesta contínua per la injusta detenció i presó dels
presos polítics, i per la persecució dels exiliats. Amb llaç groc,
o el que sigui. I això des de la ciutadania fins a les institucions.
Ara bé, que es faci un torcebraç amb la pancarta que penja al Palau
de la Generalitat, fins a posar en risc la presidència de la
Generalitat, em sembla un excés. La presidència s’ha de jugar amb
coses amb més contingut. Si hi ha d’haver desobediència -i entenc
que n’hi ha i n’hi haurà d’haver, que això va per llarg- hem
de mesurar bé quan, com i a què es desobeeix. Hi ha d’haver una
certa proporció en el que es fa i el que es vol obtenir, i mesurar
bé les forces, tant les pròpies com les de l’adversari. I ara
mateix, anar a l’enfrontament per una pancarta, per molt simbòlica
que sigui (fins al nassos, dels símbols!!!!) em sembla una
criaturada i una fugida cap endavant. És moment de fer política,
molta política, i no de matar mosques a canonades (i això si les
matem, que està per veure).
Fastiguejat d’aquest
soi-disant Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (tres mentides
en quatre paraules: ni és superior, ni fa justícia, ni és de
Catalunya). De veritat no té res més important per fer que donar
credibilitat i seriositat a les denúncies d’un grupuscle de
policies que fa tuf de claveguera d’estat? De veritat pensa que
aquest és un afer transcendental, al qual han d’ocupar hores,
personal, i recursos?
Llastimosament gens
sorprès del silenci còmplice de les esquerres no catalanes (i
d’algunes nominalment catalanes també) davant d’un altre atac a
la llibertat d’expressió i a una millor entesa entre institucions.
Els pregons sobre diàleg, la Manuela Carmena els hauria de fer a
Madrid i no aquí, i deixar-se d’aquesta superioritat condescendent
perdonavides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada