L’arranjament de la situació del Palau d’Esports de Tarragona no és un tema que originaria un apunt aquí. Per una banda, perquè hi vaig tenir un certa -molt poca, la veritat- implicació professional, i no m’agrada barrejar temes; per l’altra, perquè em molesten igualment els triomfalismes i les malastrugances que envolten aquestes qüestions.
Però, vaja, que és tan ximple el que s’hi diu, que hi vull ficar cullerada.
D’entrada, el que s’ha fet ara és arreglar una cosa que es va fer malament al seu dia. L’acord entre administracions per a una obra complexa com aquesta ha d’estar ben fet d’entrada perquè, si no, passa el que ha passat, que després has d’arreglar el que no vas fer bé. Es pot estar en desacord amb aquesta manera de fer -un cedeix el sòl, i l’altre construeix- però el que no es pot fer és ignorar-la. Puc entendre que, d’entrada, per la urgència dels Jocs i la imperiosa necessitat de construir, es tirés pel dret, però mentre es construïa es podia haver anar arreglant, i no deixar-ho tot per després. I, per cert, el Palau no és l’únic nyap que tenim a Tarragona en aquestes condicions; si ara s’hi han posat, podrien aprofitar i arreglar més coses.
Però l’estupefacció ve d’aquesta queixa (de fet, exigència aprovada pel Ple!) que la Generalitat escatima alguna cosa. De veritat? A veure, més enllà que, pel sembla, aquí no hi havia res concretat i confirmat per escrit amb tots els ets i uts -i així anem- es genera la imatge que la Generalitat ens ha estafat, i això no és cert. Recordo que fa un temps, en una de les tantes tribulacions del Palau, un regidor de l’oposició va dir -referint-se a la demanda que se cedís el sòl per a poder formalitzar l’operació- que la Generalitat «quiere que le regalemos el Palau». El Palau que ha construït i pagat la Generalitat???? Com podria mai l’Ajuntament regalar el que no és seu????. I un altre regidor, aquest del Govern, va dir que, en aquestes circumstàncies, «davant del centralisme de Barcelona m’hi trobaran sempre en contra».
Ens hem tornat bojos o què?. Algú d’aquests elements -o qui sigui- em pot dir en quantes ciutats més de Catalunya la Generalitat ha construït -i cedit la gestió a l’Ajuntament- un Palau d’Esports per un import de 18 milions d’euros?. Ja contesto jo: en cap. Francament, si hi hagués més ofertes a fer equipaments d’aquest tipus per a la ciutat, a condició de cedir el sòl i de completar una part, jo hi signaria ara mateix. I no comparem l’efectiva inversió de la Generalitat i l’efectiva aportació de l’Estat als Jocs.
I d’això de cedir sòl, en podríem parlar molt. El Campus Catalunya de la URV és on hi havia l’antiga caserna de l’exèrcit (del regiment Badajoz 26, per ser exactes) uns terrenys cedits a l’exèrcit, els anys 40, a canvi de l’antiga caserna situada al convent de Santa Clara, el que avui és la plaça Verdaguer. Quan l’exèrcit va cedir aquests terrenys de l’avinguda Catalunya -que no li havien costat res; el convent el van obtenir a la desamortització de Mendizabal l’any 1837- se’n va reservar una part oportunament requalificada on ara hi ha uns quants centenars d’habitatges i va fer uns quants calerons (per cert, aleshores algú va proposar que una part significativa d’aquests habitatges fossin protegits i destinats a gent jove; ni cas, ni el govern municipal, ni el govern de l’Estat).
Seria interessant conèixer tot el patrimoni públic de sòl de la ciutat, per a què serveix, i qui en fa què. Hi hauria sorpreses.
(imatge extreta del web de l'Ajuntament de Tarragona, que espero que no em persegueixi pels drets d'autor)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada