Els habitatges del Ministeri de Defensa

 

 

Un dels tristos privilegis de l’edat, i d’haver fet unes quantes coses, és que tens batalletes per explicar. Arran de la indecent subhasta d’ofertes d’habitatges que estem veient, hi ha alguna cosa que vull explicar.

Ara mateix el president del govern espanyol ha promès 20.000 habitatges en sòls del Ministeri de Defensa. Deixo de banda que, quan sento una promesa quantificada així –la que sigui i de qui sigui- sempre penso en allò dels 800.000 llocs de treball que va prometre el PSOE l’any 1982 (spoiler: no hi van ser). Doncs el mateix, ara, amb l’habitatge (o el 2011: el PP prometent tres milions de llocs de treball).

Això dels habitatge en sòl del Ministeri de Defensa, a Tarragona, té la seva història. A mitjans dels anys noranta, es va acordar la cessió de part dels terrenys de l’avinguda Catalunya, on ara hi ha el campus Catalunya de la URV. Els ocupava el regiment d’infanteria Badajoz 26. El tracte amb l’ajuntament –aleshores governat per Joan-Miquel Nadal, amb majoria absoluta- va consistir en la cessió de part de la finca, que al seu torn seria cedida a la URV, i en la requalificació de la resta per a habitatges.

Aleshores jo tenia més activitat política a la ciutat, i vam impulsar una proposta que una part significativa d’aquest sòl requalificat fos reservat a habitatge protegit, especialment per a joves. Es va presentar una proposició no de llei al Congrés de Diputats, en aquest sentit... i la majoria del Congrés –majoria absoluta del PSOE- la va rebutjar (recordo perfectament el paperot d’estrassa del diputat socialista que va “argumentar” el rebuig de la proposició).

Calia compensar el Ministeri de Defensa amb aquesta requalificació?. A veure, l’exèrcit va obtenir aquells terrenys, els anys quaranta, cedits per l’Ajuntament de Tarragona, a canvi de la caserna que ocupava l’antic convent de Santa Clara, on ara hi ha la plaça Jacint Verdaguer. A la vegada, aquesta caserna la van obtenir en el procés de desamortització del 1837. O sigui, que no els va costar un duro. L’exèrcit, a la ciutat de Tarragona, no ha pagat per aquestes casernes, però per la darrera en va treure un bon rendiment econòmic. Va cedir uns terrenys que els havia cedit la ciutat, però va exigir una requalificació milionària... d’uns terrenys que també els havien cedit, i sense fer el més mínim gest (i l’Ajuntament tampoc no ho va exigir) per reservar sòl per habitatge protegit.

De manera que la credibilitat que em mereix aquest anunci d’ara és tirant a baixa. Com la dels 800.000 llocs de treball, de fet.

(imatge: el ccampus Catalunya i, al fons, els habitatges en qüestió)