Un altre cop (i els que calgui) sobre la Ciutat de repòs i de vacances (i contra el feixisme a Tarragona i arreu)

 

Divendres hi va tornar a haver soroll, al plenari de l’Ajuntament de Tarragona, amb motiu del futur de la Ciutat de repòs i de vacances. Cap novetat: veïns (alguns) de llevant, protestant contra no se sap ben bé què (sí que se sap: contra qualsevol cosa que els suposi -segons ells- menys tranquil·litat) malgrat que la proposta repetida fins a la sacietat és la d’alberg juvenil, com qualsevol de la Xanascat (la xarxa d’albergs de la Generalitat). Que l’alberg -la Ciutat de repòs i de vacances- podrà acollir menors amb necessitats socials?. Naturalment que sí. Com tots els albergs. I amb tot el dret, a veure si pel fet de ser un col·lectiu amb necessitats específiques no hi podran anar? Al contrari, potser encara cal més que hi siguin acollits que no altres col·lectius (missatge, per cert, que sempre trobo a faltar quan es respon a aquesta trepa d’energúmens).

Per si algun despistat pensa que exagero, n’hi ha prou amb llegir un fragment del discurs del portaveu de la plataforma (per cert, un ex-regidor del PP) que diu:

«la decisión de colocar un albergue en nuestra Ciudad Residencial traerá a 550 personas de dudoso comportamiento, vaya, lo que se dice vulgarmente ‘Lo mejor de cada casa’, que traerán, como poco, violencia, robos, ocupación de viviendas, por lo que dejaremos de ser la tranquila y feliz ciudad que todos conocemos».

De moment, la tranquil·litat la trenquen ells, però això és igual, forma part de la llibertat d’expressió, i la defensaré -la llibertat- per a tothom. Les mentides, no. És mentida -és odi- el que diuen. I també és mentida aquest mantra que no els escolten ni els donen informació. Hi ha hagut trobades, més d’una, del Govern i de l’Ajuntament amb el conjunt d’associacions de veïns de Llevant. Que no els diguin el que volen sentir, que no els comprin aquest discurs d’odi, no vol dir que no se’ls hagin escoltat ni els hagin informat.

Però, és clar, es poden sentir envalentits per la condescendència, la complicitat, o la manca de critica d’una part de les forces polítiques de la ciutat. Més enllà de la manca de contundència que ja he expressat moltes vegades, els partits més a la dreta han tingut una actitud benèvola, que, a sobre, ha estat ratificada -per activa (reunió) i per passiva (manca de rebuig)- pel cap de llista del PSC i ex-C’s. Que s’ho pensi bé, el PSC -o el que en queda-: quan s’alimenta el discurs de la ultradreta, qui se’n beneficia és la ultradreta.  

I un tema colateral: que, al mateix plenari, coincideixin en les maneres -les males maneres- aquests propagadors de l’odi i el comitè sindical (no sé si es diu així) de l’empresa de la neteja a Tarragona, hauria de fer pensar els sindicats. Potser hi ha més coses en comú de les que sembla, i, segur, de les que cal.

No anem bé, gens bé.