Ara fa una mica més de deu anys vaig escriure un post sobre la tasca que ja havia fet, en pocs mesos de ser-hi, en Jordi Salvador com a diputat al Congrés espanyol ( AQUÍ). Hi destacava la quantitat, si més no comparada amb la d’algun altre diputat anterior de la mateixa circumscripció (però d’un altre color, molt diferent) però també la varietat, tip de sentir cretins que deien “només sabeu parlar d’independència” (també tip de cretins que diuen que “només heu de parlar d’independència”, que consti).
Ara, octubre de 2026, després d’unes quantes eleccions, de
moltes hores en ple i comissions, de milers de km amb l’AVE amunt i avall, de
matinades fredes a l’andana de l’estació de la Secuita, de cremar uns quants
telèfons amb missatges, converses, difusió en xarxes i més, després d’anar a dotzenes
de llocs per explicar-se, per escoltar, per solidaritzar-se amb moltes causes,
ara, en Jordi deixa l’escó.
L’escó, no la política com ha titulat un mitjà digital. Perquè
conec en Jordi, he tingut el privilegi de treballar amb ell sempre que he
pogut, i sé molt bé que no deixarà la política; si de cas, la política institucional,
la de “càrrec” (que sovint és una càrrega, però això hi ha molta gent que no ho
sap). No deixarà la política perquè som -els homes i dones- zoon politikon, que
deia Aristòtil, i perquè la política per a una mena de gent -la mena d’en Jordi,
per entendre’ns- és compromís i lluita contra
tota mena d’injustícies i de desigualtats. De vegades amb més encert o menys, que
no hi ha ningú perfecte, però sempre amb el mateix esperit de no conformar-se,
de no ajupir el cap. Deia Stéphane Hessel, un diplomàtic, resistent, i pensador
francès, allò de “Indigneu-vos!” un eslògan i un llibre que van fer fortuna en
allò efímer i apassionant que va ser el moviment dels indignats. Potser li hauríem
d’haver fet cas al llibre següent, que es titulava “Comprometeu-vos!”. Perquè
la indignació pot ser la guspira que encén, però si no hi ha el compromís,
acaba essent -i ja s’ha vist- foc d’encenalls.
En Jordi es devia indignar de molt jovenet, em penso, però
també es va comprometre, i continua, indignat i compromès, en moltes coses. Per
això sé que no deixarà la política, una política que no es feta de càrrecs
-però sense cap por a assumir-los si cal- sinó de propostes i d’accions,
petites o grans, amb un objectiu fonamental de llibertat, amb tots els afegits
que li vulgueu posar, perquè la llibertat no s’acaba mai, ni la tenim mai
completa, i sempre hi hem de treballar per obtenir-la, conservar-la, augmentar-la
i compartir-la. I amb una llibertat amb continguts, perquè ser nominament lliure, però no tenir casa, escola, salut o ajuda en les maltenpsades, no és ser lliure.
Ha estat un plaer i un honor tenir-te de diputat. Continuarà
essent un plaer i un honor tenir-te de company de lluites, fins i tot quan
discrepem -perquè això vol dir que tos dos pensem pel nostre compte, ens parlem
i ens escoltem-. Ha estat un plaer i un honor haver-te donat un cop de mà
sempre que ha estat possible, i ho continuarà essent, perquè, n’estic absolutament
convençut, ens continuarem trobant al costat bo de la barricada.
Gràcies per tot, Jordi.
