Lula, parar el cop

 

La victòria de Lula en la segona volta de les eleccions presidencials brasileres ha estat una alegria i una dosi d’autoestima per a les esquerres del món, acollonides per la progressió de la ultradreta al món. Brasil no és un país qualsevol, és la gran potència regional a Sud-Amèrica, i un actor internacional influent. Després de l’Argentina, El Salvador, Colòmbia, Xile, Perú... calia un fre i, esperem, un canvi de rumb, que ja veurem -esperem!- si es consolida el proper 3 de novembre als USA.

Aquesta victòria és indiscutiblement de Lula. Ha guanyat una persona, un carisma. I crec que la clau de volta -el tournant- de la victòria va ser el despectiu nom de “nou dits” que li va adreçar Bolsonaro. Més enllà de la indecència del nom, allò va servir per connectar una base popular amb el treballador jove, d’una favela, que feia jornades de nit, en una feina insegura. Com va dir ell mateix, si algú coneixia el món del treball, el món dur, sacrificat, necessitat de sindicalisme i de lluita per a millorar, era ell i no Bolsonaro.

Ara bé, aquesta victòria també deixa coses pendents, i lliçons per aprendre.

Ha guanyat Lula, és a dir, algú que encetarà un quart mandat, i que ja té vuitanta-un anys (avui mateix: Parabens!!!). Ha estat un últim servei de qui, de ben segur, tenia ganes de descansar i de jugar amb els besnets. Moltes gràcies... però toca preparar el relleu, i no es pot perdre ni un minut. No només cal algú capacitat, cal també algú popular, conegut, i amb carisma, i això no s’improvisa. Lula va començar a guanyar aquesta elecció als sindicats i a les successives candidatures fracassades dels anys noranta. Per a la d’aquí quatre anys, no es pot badar.

Lula ha guanyat, també, perquè entre la primera i la segona volta es va mobilitzar gent que s’havia quedat a casa. Van votar més de tres milions d’electors, a la segona volta, que no havien votat a la primera. Primera lliçó: cal sortir de casa i saber discernir el que és important del que no ho és tant. Perquè ens entenguem, el juliol del 2025 el Brasil va sortir del mapa de la fam, on hi ha els països que, segons la FAO, tenen més del 2’5% de la població que passa gana. Ja ho havia fet, quan també governava Lula, però hi va tornar amb el govern de Bolsonaro. Quan algun il·luminat digui allò que no hi ha dretes i esquerres, aquesta notícia ens demostra que sí.

Però allò que crec més important, i que va més enllà del Brasil, és saber com és que tanta gent se sent atreta per la ultradreta. Més enllà de la influència dels algoritmes i tot això. I ens hauria de preocupar, perquè el vot a reacció, el vot per parar el cop, no és suficient ni constitueix cap mena de programa polític.

Potser el cas més extrem és el de l’Argentina. Com es pot comprendre, les meves simpaties per aquella mena de ximpanzé descerebrat que fa de president de l’Argentina són zero, però el fet és que va sortir elegit, i no pels pèls, sinó amb una majoria molt gran. A l’Argentina tenien -de fet, tenen- un panorama polític desastrós, amb una dreta reaccionària i un objecte ideològic no identificat que és el peronisme, que tant pot fer una política neoliberal amb Menem com practicar una retòrica populista i aprofitar una conjuntura favorable per a fer anar la repartidora amb un clientelisme descarat, amb els Kirchner. Cansats d’això, d’haver de triar entre uns reaccionaris i uns demagogs, ambdós corruptes, la gent va fer confiança a algú que deia que acabaria amb tot això, malgrat que finalment es va aliar amb la dreta de tota la vida. Però va poder més el desig de canvi, de fer net, de provar algú nou abans que resignar-se a les misèries i a les corrupcions de sempre. El resultat ja veiem quin és, però no ens equivoquem, això no fa bons el que ja hi havia i són “dels altres”. Que Milei sigui un energumen no vol dir que no calgués fer neteja o que un model clientelar, basat en subsidis mentre la mamella raja (i quan s’acabi, ja veurem) sigui viable.

La dreta -extrema o  no, que a Espanya hi ha poques diferències- ha entès molt bé els conceptes d’hegemonia cultural, i mentre una part de l’esquerra continuï pensant que això va de si es pot dir ellis en lloc d’ells/elles, guanyaran de carrer. Hegemonia cultural no va d’aixó (o només d’això). Va de saber-se apropiat de la idea de canvi i de modernitat, va de saber oferir un futur, en lloc de la resignació de quedar-te com estàs. Quan Podem va representar alguna cosa va ser per això, mentre que ara sembla més una secta ressentida que cap altra cosa, i així li va.

Les esquerres han d’entendre que han de donar respostes a les preocupacions de la gent, i no deixar que algú altre les defineixi, perquè assumir les definicions de l’altre ja és regalar-li el terreny de joc. Recordo que amb el soroll d’una trepa de ximples amb motiu de l’ús de la Ciutat residencial a Tarragona (allò de “vindran els mena!”) jo sempre vaig rebutjar la resposta oficial “no, no en vindran” perquè els comprava el missatge de mena/immigrant = delinqüent, que és el missatge que em sembla perillós, i demanava una resposta diferent -que  naturalment no es va donar- el tipus “i si n’hi ha, què?”. Només cal anar a França per veure què li ha passat a la dreta tradicional després que comencés a compartir relat i llenguatge amb la ultradreta, que aquesta se la va menjar amb patates.

Les esquerres, doncs, han d’assumir les tensions que hi ha al país amb la immigració, per exemple, però no perquè siguin immigrants, sinó perquè, en la immensa majoria, són classes populars -i, molts, pobres; si no, potser no haguessin emigrat- i han de tractar-ho com el que és, un conflicte de classe. Ha de parlar de seguretat perquè, sense seguretat no hi ha llibertat, però sense caure en discursos que la dreta pot presentar ridículament com a “bonistes” (i, per cert, si la dreta no és bonista vol dir que es dolentista?). Les fórmules de sempre, les respostes estereotipades, repetides, no serveixen. I menys quan es fan des de la superioritat moral o la condescendència.

A Brasil han tingut un Lula per parar el cop. Aquí no el tenim, i, a més, amb parar el cop no n’hi ha prou. Ens posarem les piles?