El Banc d'Espanya: la retirada

 

Es diu que una retirada a temps és una victòria. L’alcalde de Tarragona va fer una retirada, divendres passat, amb el projecte del parador al Banc d’Espanya, però no estic segur que sigui una victòria. Va evitar una derrota, és cert, però això no sempre és una victòria. Però en tot cas això serien qüestions més personals o de partit, i aquí m’interessen més les qüestions ciutadanes, perquè la victòria, les victòries que jo vull, les vull per a la meva ciutat i la seva gent.

A més, la retirada és parcial, perquè ja ens han dit que el tema torna després de les eleccions generals del novembre. Tornarà igual, o aprofitarem -tothom- aquestes setmanes per tal que, al desembre, es debati millor i sobre més coses? En tinc els meus dubtes.

En tot cas, la referència electoral va ser adduïda per l’Alcalde, quan va fer referència que algunes decisions podien estar mediatitzades per interessos electorals i no pels interessos de la ciutat. Sobre interessos electorals en parlaré després, però una mica tip de considerar que, quan es fa el que jo penso, és bo per a la ciutat, i, si no, és per càlcul electoral i, a més “de fora” (aix! Uix!).

Jo no sé perquè JxC (que és a qui es referia) ha fet el que ha fet. Això, si de cas, ja ens ho dirà JxC o el mateix alcalde si és que hi havia pactat alguna cosa. Però les objeccions o crítiques a l’operació Parador poden tenir -de fet, les tenen- unes altres motivacions. Jo mateix -encara que no compti per res i només em representi a mi mateix- he estat crític, amb raons exposades clarament, que poden ser compartides o no, i poden ser legítimament discutides, faltaria més, però no tenen res de càlculs electorals extratarragonins. Per acabar-ho d’adobar, el primer apunt que vaig escriure aquí sobre aquest tema data del 3 de setembre, i les eleccions no es van convocar fins al 5 d’octubre. De manera que menys excuses de mal pagador, sr. Alcalde.

Diu l’Alcalde que vol un debat “serè, net i transparent”. No puc estar-hi més d’acord, i des d’aquest modest blog d’estar per casa m’hi sumo amb entusiasme. Espero que tinguem tots els elements necessaris per a fer un debat “serè, net i transparent”. Començant, és clar, per tota la informació.

Quines altres ubicacions i alternatives havien estudiat i perquè foren rebutjades? A veure si resulta que alguna d’aquestes genera més consens.

Deixarem de vincular la conveniència d’un parador a Tarragona amb el fet que hagi d’anar al Banc d’Espanya? És molt molest que, quan es plantegen dubtes, objeccions o critiques, de forma raonada -i legítimament discutible, només faltaria- a la proposta de parador al Banc d’Espanya això es tradueixi en “no vols que hi hagi un parador a Tarragona”. Deixant de banda que no voler un parador a Tarragona és perfectament legítim, són dues qüestions diferents. Els xantatges emocionals fora, si us plau. A veure si ara hi haurà tarragonins bons i tarragonins dolents en funció d’això.

Jo també estic tip de situacions d’abandonament i desús a Tarragona, siguin banc d’Espanya, Savinosa (bé, de la Savinosa ja en vaig parlar AQUÍ) o el que sigui. Però això no vol dir que hagi d’acceptar qualsevol cosa, i menys amb aquesta actitud de Bienvenido Mr Marshall. Potser el que ens passa és que tenim moltes ocurrències i pocs projectes, i és que els projectes demanen una fase de maduració i de preparació que sembla que ens molesta. I també assumir que algú ho ha de pagar, i si són coses per a la ciutat, som els primers candidats. Imaginar és gratis, sobretot si també t’imagines que ho pagarà algú altre. Abans de començar a proposar, cal haver estudiat molt bé què suposa -en tràmits, en col·laboracions, en finançament de la inversió, en despesa corrent per a fer-ho funcionar- allò que volem proposar.

Que haguem arribat fins aquí, amb promeses de vint milions d’inversió (xifra que no sabem d’on surt, per ara) i amb uns dibuixos de pare desconegut amb edificis aquí i allà, sense fer cas a les capacitats del sòl, sense una explicació creïble de la compatibilitat urbanística del que es proposa, tot això ja es senyal que les coses no s’han fet bé. Debatrem de manera “serena, neta i transparent” sobre tot això?.

Debatrem sobre el que representa aquesta administració del patrimoni de la ciutat? M’agradaria recordar que després dels Jocs del 2018 es va fer també una mutació demanial, en aquest cas del sòl on se situava el pavelló d’esports, i a favor de la Generalitat. L’aleshores oposició socialista (i altres) va posar el crit al cel, dient que es despatrimonialitzava Tarragona. I això que es tractava de regularitzar la titularitat del sòl, que continuava en mans públiques, i on ja hi havia un pavelló esportiu (és a dir, que no s’hi podia fer res!). És a dir,  sempre equipament, i sempre públic, i la gestió del pavelló és en mans de l’Ajuntament. I això d’ara, sobre un bé que es va obtenir a canvi d’un solar valorat en prop de 3 milions d’euros, i per a fer-hi un hotel, que no un equipament, és un bon negoci? Apa, home! Es veu que hi ha mutacions demanials de primera i de segona.

Debatrem sobre qui ha encarregat -si és que ho ha fet algú- a qui, com i perquè aquests dibuixos amb edificis impossibles als jardinets? Debatrem sobre si volem o no un edifici de quatre o més plantes ocupant la meitat o més dels jardinets? I, si no ocupa res de tot això ni té aquestes alçades, ja ens explicaran on pensen posar 59 habitacions (per cert, que siguin exactament 59 i no 50 o 60, que és més rodó, vol dir que el projecte està tan avançat? De veritat, sense saber ni si tindrien el sòl? I qui l’ha encomanat (i pagat) aquest projecte?

Debatrem sobre les necessitats de mobilitat i d’aparcament d’un parador a la confluència de dues vies de gran intensitat de circulació rodada com són la Rambla Nova i el carrer Pau Casals? Què hi diu, sobre això, el pla local de mobilitat?.

Debatrem sobre com s’han de fer les coses, amb serietat, amb arguments sòlids en lloc del “sortir del pas i anar tirant?

L’Alcalde ha dit que volia treure això del debat electoral. Més aviat hauria d’haver dit que ho volia treure del debat aquestes eleccions generals del mes vinent, perquè tinc la impressió que tot plegat té molt d’electoral, però de les eleccions municipals.

L’Alcalde ha pensat que podia fer bullir l’olla, presentar-se com el gran solucionador dels problemes pendents, fer la representació de la signatura del protocol, com si fos la signatura de la declaració d’independència (bé, això ja sabem que no) o similar i quan, més endavant, comencessin a sortir totes les coses mal resoltes, que sortiran, ja serà culpa d’un altre -d’un govern PP/VOX potser?- a qui donar les culpes, o, si no arriba a arrencar aquí, com sembla que passa, serà culpa d’aquests mal tarragonins, que posen pals a les rodes. I, amb tot això, mitja campanya electoral per a les properes municipals, que el victimisme tarragoní sempre mola. No li fa res que això sigui dolent per a la salut democràtica de la ciutat, que hi guanyaria molt més amb un debat “seré, net i transparent” de veritat i no amb aquestes argúcies de baixa categoria, que juguen amb la bona fe de bona part de la ciutat, que voldria que un edifici com aquest tingués un ús, i veure que la ciutat avança en termes d’equipament públic i de qualitat de vida col·lectiva i no posant el patrimoni públic al servei d’un negoci, per molt públic que sigui aquest negoci. El conjunt de la ciutadania no hi guanya gaire perquè Paradores faci caixa amb el que hauria de ser un bé al servei de tothom. I fer jocs de mans per fer creure el contrari, només per interès electoral -per molt tarragoní que sigui- és no jugar net, i la ciutat no s’ho mereix.