Més coses sobre el Banc d'Espanya. Ara, amb els informes a la vista

 

La notícia de la retirada del tema del Banc d’Espanya al ple de divendres em va agafar preparant unes notes sobre el contingut dels informes, informes que ja he pogut consultar directament. Com que la retirada és, sembla, temporal, i els informes aporten dades interessants, no deixaré de fer aquestes notes, però també afegiré -demà- algunes reflexions sobre l’actual escenari.

La documentació que he pogut consultat són cinc elements: l’informe patrimonial, l’informe jurídic de secretaria de l’Ajuntament, el protocol entre les diferents administracions, la proposta de resolució d’aprovació del protocol, i la resolució d’alcaldia aprovant aquesta darrera proposta.

Els dos darrers documents no aporten res, són documentació administrativa per la qual es dona formalitat a la resolució que adopta l’Ajuntament en relació al protocol signat entre Ajuntament, Generalitat, Ministeri, Turespaña i Paradores.

El més significatiu és als altres tres.

1. El protocol

El protocol, que ja coneixem a gran trets pels mitjans, presenta només alguns comentaris col·laterals. Comencem per aclarir que un protocol, en les diverses formes que poden acordar diverses administracions, és potser l’escala més baixa. O, dit d’una altra manera, no compromet a gairebé res, i aquest compleix la norma. Després d’una introducció dient que valoren molt Tarragona i el potencial turístic de Tarragona, i tota aquest fum que ja coneixem, diu alguna cosa més.

Per exemple, el punt II ens diu que les parts consideren essencial “promover una oferta hotelera de calidad”. Moltes gràcies per deixar clar que estem parlant d’un hotel. D’una forma concreta d’hotel, com podria ser una casa rural, o un aparthotel, o el que sigui, però un hotel. Un parador? Sí, un hotel dels que es diuen paradors.

El punt VI ens diu que les parts “llevan tiempo trabajando en la posibilidad de implantar un Parador de Turismo en Tarragona, analizando diferentes posibilidades y ubicaciones”. Vaja, és bo saber-ho. Podem conèixer aquestes altres possibilitats i ubicacions? Podem saber amb quins criteris s’han avaluat i, pel que sembla, descartat? Ho dic per poder comparar.

El punt VII, parlant de l’edifici, ens diu que “su importancia reside en la perfecta composición y en el aspecto monumental que otorga a la Rambla Nova.” Hi estic completament d’acord, però em pregunto si incrustar-hi un edifici de quatre (o més) plantes al darrera és compatible amb la “perfecta composición y el aspecto monumental”.

El punt VIII acorda que el bé es traspassi a Turespaña “con el objeto de que pueda afrontar las actuaciones necesarias para la adecuación del edificio para su nuevo uso”. Potser és que soc un tiquismiquis, però aquí es parla de l’adequació de l’edifici, però en cap moment d’una possible ampliació. Tenint en compte les propostes que hem vist a la premsa, és un aspecte que em sembla important d’aclarir. 

El Protocol acaba declarant que les diferents parts faran el que calgui, dins de les seves competències, “para facilitar el cumplimiento de los objetivos previstos en el presente protocolo” que és tan com dir “farem el que podrem” sense comprometre’s a res en concret. Allò que deia dels protocols, que són declaracions d’intencions però poca cosa més.

O no, perquè hi ha una concreció molt important: “De este protocolo no se deriva ningún compromiso ni obligación económica para ninguna de las partes.”. Això té lògica, quan parlem d’un protocol, perquè les obligacions econòmiques ho han de ser per coses concretes, i aquí no n’hi ha cap, però aleshores em pregunto: els vint milions que diuen que s’invertiran, d’on surten?. La xifra, vull dir. Hi ha algun projecte fet, alguna memòria valorada, alguna projecció? Si és així, la podem conèixer? Qui l’ha feta? Amb quins criteris?

I, last but not least. El protocol el signen el Ministre Hereu, el Conseller Samper, l’Alcalde Viñuales, la presidenta de Turespaña Roser Sanchez, i la presidenta de Paradores Raquel Sánchez.

Els tres primers i la darrera són catalans. La quarta és mallorquina i catalanoparlant (ho acabo de comprovar en vídeos seus a youtube). Tots catalanoparlants. Un estat realment compromès amb el plurilingüisme hagués fet el protocol en català, o, almenys, en bilingüe. Seria una demostració de com l’Estat, en totes les seves formes -la Generalitat o l’Ajuntament també són estat- considera el català com una llengua pròpia. Però no, segurament deuen haver pensat que si hi ha un ministre i empreses estatals “ha de ser” en espanyol, perquè el català no els concerneix, això és cosa dels catalans. Gràcies per deixar-ho clar. I si em volen dir que, és clar, el protocol es tramita a Madrid, i els funcionaris d’allí no coneixen el català, gràcies per deixar clar que la llengua dels funcionaris mereix més respecte que la de la ciutadania d'on es tracta el protocol.

2. L’informe de patrimoni

(Patrimoni de l’Ajuntament fa els seus informes interns en espanyol? Aquest sí)

Aquí comencem per saber que les Normes de planejament urbanístic (NPU) que supleixen el POUM anul·lat no incorporen en la seva totalitat els canvis que es van sol·licitar al seu dia en la catalogació del Banc d’Espanya per allotjar el projecte de Rambla Science (allò que es veu que era impossible que s’anomenés Rambla Ciència). En concret, la Comissió territorial de patrimoni demanava “una descripció detallada dels elements que cal preservar i dels elements que són susceptibles de ser modificats per raó del nou ús, en coherència amb la documentació aportada on es detallen les parts del bé que conserven valor patrimonial (façanes exteriors, vestíbul històric monumental, pati d’operacions, lluernari...) i que motiva la descatalogació parcial.” Una petició raonable: saber molt bé què i com es protegeix. (i això em porta a una qüestió col·lateral: el nou POUM tindrà també un nou Catàleg de patrimoni? Convindria...).

Ara bé, segons l’informe, l’acord de la Comissió diu: “El acuerdo de Comisión Territorial de 28.07.2021 establece cuatro elementos o aspectos a preservar: fachadas exteriores, vestíbulo histórico monumental, patio de operaciones o lucernacio y finalment silueta e imagen del edificio (tema que es conforme con los valores de protección de la Rambla Nova).”

“Silueta e imagen del edificio”. Això és compatible amb afegir un cos d’edificació de quatre plantes o més que es pot “menjar” l’edifici protegit?.

 

3. Informe jurídic

Aquest és el més significatiu dels informes. Comencem per dir que l’assumpte de l’informe és “MUTACIÓ DEMANIAL DEL BANC D’ESPANYA A FAVOR DE TURESPAÑA”. Per què és significatiu? Perquè no es planteja si allí hi pot anar o no un parador, sinó que se centra en el mecanisme pel qual es pot traspassar un bé de domini públic (que és inalienable i inembargable) a una altra administració, que això es la mutació demanial.

Gràcies a l’informe, però, podem confirmar millor algunes coses. Ara sabem que la finca té 2.028 m2 (el Cadastre diu 1.980 m2) i que l’edifici ocupa 727 m2, amb un total de 2.681 m2 de sostre. Tenint en compte que el passatge lateral entre la finca i l’edifici de la Rambla Nova 99 fa uns 100 m2, i que el pati entre Rambla Nova i Pau Casals fa uns 300 m2, això vol dir que els jardinets fan amb prou feines uns 900 m2. Feina rai per a encabir-hi 4.000 m2 de sostre en un edifici de 4 pisos -impossible, no hi cap-.

L’informe ens explica amb detall què és i com es regula una mutació demanial. Ens diu que la llei Municipal i de règim local “preveu com a supòsit de mutació demanial quan els béns de domini públic s’afecten a serveis d’altres administracions públiques per destinar-los a un ús o servei públic de la seva competència.” Queda clar, “ús o servei públic”. I administració pública. Podem admetre que Turespaña sigui administració pública -és un organisme autònom- però, clar, si Turespaña ho cedeix a Paradores... això ja no és una administració pública, és una empresa pública. Que és sector públic, però no administració pública. A veure si perdrem la pista del patrimoni públic, ara. I, per cert, Paradores de España, als seus estatuts, preveu operar mitjançant gestió directa i indirecta, tot i que el seu model principal és la gestió directa. A veure a mans de qui acabarà això.

A partir d’aquí, hi ha una extensa justificació de les formalitats de la mutació demanial (qui i com ho aprova, etc).

El següent apartat és l’anomenat Informe urbanístic, que tracta dos aspectes.

Per una banda, la possibilitat que canviï l’ordenació; s’entén que determinacions relatives a les alçades o a les separacions. És a dir, la hipòtesi que s’edifiqui alguna cosa més l’actual. Per això potser caldria -en funció del que es proposi- un pla especial, i es remet al que puguin dir, si cal, els serveis d’urbanisme de l’Ajuntament.

Per altra, el tema de l’ús. I aquí fa una mena de salt mortal. Per una banda, ens recorda que, segons la Normativa de les NPU, “L’assignació d’un ús en els equipaments no consolidats es podrà efectuar d’acord amb l’article 67.1.d) del text refós de la Llei d’urbanisme.” I també que “Per la mutació del tipus d’equipament s’haurà de sol·licitar l’autorització per al canvi d’ús per part de la Corporació Municipal, la qual podrà denegar aquest canvi quan la permanència del servei que s’exercita ho justifiqui, per tal d’evitar l’acreixement de dèficits urbanístics”. Què vol dir tot això?

En el primer cas, la Normativa ens planteja el cas de sòls qualificats d’equipament, de forma genèrica, sense un ús concret, i com es pot acordar destinar-los a un o altre ús. Però, atenció, això és sense modificar la qualificació d’ús. Per això la Normativa preveu l’existència de sòls o d’edificis qualificats d’equipament, de forma genèrica, als quals després s’assignarà un ús concret. I quin ús? Doncs el que sigui, però sempre d’entre els admesos a l’ús d’equipament, perquè aquesta condició d’equipament no canvia. I aquests usos són els regulats a l’article 92.8 de la Normativa de les NPU, i són els següents:

“8. Ús Dotacional i/o equipaments comunitaris. És el que serveix per proveir als ciutadans de l’equipament que fa possible la seva educació, enriquiment cultural, servei sanitari etc. i, per tant, tenen un caràcter comunitari. Als efectes de la seva relació es distingeixen:

a) Administratiu. (T)

Compren les instal·lacions de qualsevol administració pública, destinada a oficines i a qualsevol altre ús no especificat en els apartats següents.

b) Educatiu. (E)

Comprèn els centres d’ensenyament en tots el graus i modalitats així com totes aquelles instal·lacions al servei d’aquests centres, escoles bressol, centres d’idiomes, acadèmies, etc.

c) Universitari. (U)

Comprèn les instal·lacions pròpies de la Universitat

d) Parc tecnològic i de recerca. (PT)

Comprèn les instal·lacions destinades a la investigació, recerca i tecnologia.

e) Esportiu. (D)

És el que es desenvolupa en instal·lacions per a la pràctica de la cultura física i l’esport. Comprèn els espectacles esportius.

f) Residència col·lectiva o comunitària. (RC)

És l’ús que correspon a edificis que es destinen a l’allotjament temporal, de llarga durada, o permanent d’una pluralitat de persones que poden disposar de serveis comuns, com a neteja, menjador, bugaderia, locals per a reunions, esports, etc., com són les residències col·lectives per a la gent gran, per a religiosos, residències d’estudiants, col·legis majors i similars.

g) Cultural. (M)

Inclou centres de conservació i transmissió del coneixement. Galeries d’art, sales d’exposicions, museus, sales de congressos, sales de conferències, centres d’associacions, col·legis professionals, agrupacions, biblioteques, espais destinats a la conservació i/o exposició de restes arqueològiques/paleontològiques, etc.

h) Lleure. (O)

És el referent a les manifestacions comunitàries del lleure, l’esbarjo i del temps lliure no comprès en cap altre ús. Aquest ús inclou els espectacles i les activitats recreatives no contemplades als apartats anteriors.

i) Sanitari–assistencial. (S)

Comprèn la prestació d’assistència mèdica i serveis quirúrgics en règim d’ambulatori o d’hospitalització. S’exclouen els despatxos professionals. També inclou la prestació d’assistència no específicament sanitària a les persones mitjançant serveis socials. Inclou clíniques, dispensaris, consultoris, residències geriàtriques, així com clíniques veterinàries, centres cívics, etc.

j) Religiós. (R)

Comprèn les activitats dels diferents cultes religiosos.

k) Abastament. (A)

Comprèn instal·lacions com mercats i escorxadors públics així com els usos accessoris als mateixos, com comerç, aparcaments (soterrats i en superfície), espais de logística, emmagatzematge, i similars, sempre que siguin de titularitat pública, amb independència de la forma en que es gestioni el servei.

l) Deixalleria. (X)

Correspon als centres de recepció i emmagatzematge, selectius, de residus municipals que no són objecte de recollida domiciliària.

m) Aparcaments. (P)

Comprèn aquelles àrees situades fora de la calçada destinades a l’aparcament de vehicles, sempre que siguin de titularitat pública, amb independència de la forma en que es gestioni el servei.

n) Serveis funeraris. (SF)

Comprèn els tanatoris i els cementiris.

Tanatori: instal·lació per a activitats i serveis propis de la tècnica i/o activitat funerària i els hàbits socials en matèria de serveis funeraris, inclosa la vetlla i incineració de cadàvers.

Cementiri: Correspon als recintes destinats a la inhumació e cadàvers d’acord amb el que estableix la normativa sobre policia sanitària i mortuòria.

o) Monument historicoartístic. (MHA)

Comprèn els previstos a la legislació de protecció del patrimoni històric i cultural.

p) Allotjament dotacional (AD)

Comprèn el que es destina a satisfer les necessitats temporals d'habitació de les persones, en règim d'ús compartit de tots o una part dels elements de l'allotjament amb altres usuaris, o en règim d'ús privatiu d'un habitatge complet, d’acord amb el què preveu el text refós de la Llei d’urbanisme.”

Oi que no hi heu llegit l’hotel? No, és clar, perquè l’hotel és en un altre apartat -és a dir, fora dels equipaments- i es descriu així:

“2. Ús Hoteler. Edifici destinat a allotjament temporal, de curta durada, de transeünts, regentat per un titular diferent del conjunt dels ocupants i que poden disposar de serveis comuns, com a neteja, menjador, bugaderia, locals per a reunions i espectacles, esports, etc., com poden ser els hotels, aparthotels i, en general, els del ram de l’hostaleria.”

I està clar que Turespaña i Paradores parlen d’hotel, recordeu el que diu el protocol: “promover una oferta hotelera de calidad”. Queda clar.

També és important que el canvi es pugui denegar “quan la permanència del servei que s’exercita ho justifiqui, per tal d’evitar l’acreixement de dèficits urbanístics”. En aquest cas ara no hi ha cap equipament. Però la voluntat de la Norma és que la ciutat no perdi equipaments, siguin els existents o, encara més, els possibles en un futur.

I aquí ve el salt mortal. Diu l’informe:

“Com que no estem assignant usos, sinó mutant el tipus d’equipament, només caldrà l’autorització del Consell Plenari.”

No és cert. No està “mutant el tipus d’equipament”, està mutant la titularitat del bé. La titularitat és independent de la qualificació urbanística. Si es vol que no sigui equipament, cal modificar les NPU (i perdre un equipament). I si es vol pretendre que l’hotel és un equipament, no cola. I un hotel de 7.000 m2 no hi cap.

I, francament, si tota l'operació es basa -i l'informe no se n'amaga- en cedir-ho a Turespaña per a fer un hotel... home, una mica sí que està definint (i canviant respecte el que hi havia) l'ús. no fotem. 

4. Addenda

No sé si hi ha més informes. A la premsa se citava, per a reforçar la possibilitat de l’hotel, l’article 147 de la Normativa, però entre els documents que jo he pogut consultar aquesta referència no hi és. Sobre això, m’hi vaig referir AQUÍ i no hi he d’afegir res més. Si hi ha un informe que desenvolupa això, m’agradaria molt veure’l per parlar amb major coneixement de causa (i si diu coses que em convencin en un sentit contrari, amb molt de gust rectificaré).

 

Fins aquí, les notes sobre els informes. No he de variar res del que ja havia dit abans (si hagués calgut, ho hagués fet amb tota tranquil·litat) però m’ha servit per afegir mes raons i mes dades, i veure coses noves. Demà, un altre comentari (aquest ja és prou llarg!) sobre el nou escenari.