Estem d'aniversari!

 

Avui, 21 d’octubre, fa setze anys que vaig començar aquest blog. Han passat moltes coses, entre les quals que els blogs han passat de moda, suposo que per això que llegir un text una mica llarg ja és impossible, i només tenen recorregut el tuits o les imatges curtes i ràpides de tiktoks i similars. Però m’és igual, perquè jo també estic passat de moda i ja no em ve d’aquí. Hi ha poques -per no dir cap- tribunes on dir el que penses, on mullar-te sobre el que passa, o per a deixar constància d’un fet, d’un pensament, o d’una sensació. I en aquesta, el blog, sé segur que podré dir el que em dona la gana.

Quan vaig començar, tampoc no sabia massa què volia, però em vaig proposar intentar no parlar massa de temes relacionats amb l’ordenació del territori, en un sentit ampli, sobretot per no monopolitzar el blog, perquè amb això en tindria per no callar mai, i, a més, aleshores tenia columna al Punt sobre aquests temes (i sempre vaig poder dir el que volia, que consti) però ha estat inevitable, perquè passen coses, perquè aquestes coses m’interessen, i perquè crec que hi tinc coses a dir. Això ha fet que hagi dedicat prop d’una seixantena d’apunts al BCN World/Hard Rock Cafe, amb ganes d’escriure el darrer apunt deixant constància de la mort definitiva del projecte. I d’acabar el llibre que tinc empantanegat, on refonc, completo i poso ordre en tot el que vaig dir al blog.

Dos grans grups més d’apunts serien els de llibres -hauria d’haver-ne fet una categoria- i els obituaris. Suposo que aquests darrers són una trista conseqüència de l’edat: se’m moren amics, coneguts i saludats, i també desapareix gent, d’arreu del món, que per una raó o altre m’han interessat. Són apunts, de vegades, molt difícils de fer, quan em toquen de prop.

Els apunts de llibres, en canvi, son molt agraïts. M’agrada molt llegir, i m’agrada parlar -bé, escriure- dels llibres que llegeixo i que m’agraden. M’he de retenir, perquè escriuria de tot el que llegeixo (si un llibre m’avorreix, el deixo estar; si l’he acabat, és perquè m’ha interessat).

També he fet apunts polítics, perquè m’interessa el que passa, però aquests per motius diferents dels llibres, és a dir, amb poc entusiasme i, sovint, amb un punt de cabreig perquè, francament, el panorama -i ja fa anys, d’això- no és per tirar coets. No he corregit mai res, em semblaria una traïció. Si vaig fer algun vaticini i la vaig cagar, cagat està, i ho he d’assumir. Però també tinc la satisfacció d’haver escrit algunes coses que, vuit o deu anys després, s’aguanten perfectament.

Durant la pamdèmia -que lluny que sembla, això!- i ja que estàvem tancats a casa, vaig fer l’exercici de fer un apunt diari. Des d’aquells dies -van ser vuitanta apunts seguits—tinc molt més respecte per qui publica una columna diària, ara que sé l’esforç que representa.

Té ressò, el que escric aquí? Si ho he de comptar pels comentaris que deixa la gent, no gaire (com us costa, eh?). N’hi ha una norantena, amb 633 entrades fetes. Tenint en compte els que tenen més d’un comentari, no crec que arribi a un deu per cent.

Una altra manera de comptar-ho seria amb les visites, excloses les meves. Quan escric això, en porto 308.499. Són moltes? En catorze anys, això serien unes 19.000 visites per any, i unes 50 visites diàries, però em sembla que hi ha trampa (no meva!) perquè, aquest darrer mes, em diu que he tingut més de seixanta mil visites, que seria una cinquena part del total, i ni fart de vi em crec que desperti tant d’interès. Intueixo -però no ho puc assegurar- que alguna cosa hi deu tenir a veure el boom de la IA, que necessita textos per alimentar-se. No sé pas si en traurà gaire profit, del que hi ha aquí, però mai se sap. A més, les ubicacions principals de les visites són els EEUU, Espanya, i Singapur, Vietnam, Hong-Kong, Rússia... massa cosmopolitisme, em sembla. Granges de boots? Potser sí, però no sé quin interès hi poden tenir.

L’apunt més llegit és el que vaig escriure en memòria de l’enyorat Lluís Miquel, un bon amic tarragoní, amb gairebé 2.900 visites. En Lluís Miquel es mereix això i més, si serveix perquè el tinguem present, però em temo que també té una explicació, i és que el va compartir, al facebook -ja ho he dit que soc passat de moda, oi?- el president Pere Aragonès, també un bon amic però amb moltes més connexions, i d’aquí deu venir.

De la resta d’apunts més visitats, de tot: la Budellera -un projecte urbanístic de Tarragona- apunts polítics, l’Anella Olímpica de Tarragona (on deu haver quedat aquella fantasmada de Santa Gadea SA?) algun dels molts apunts sobre BCN World, i també -aquest em fa una especial emoció- el que vaig escriure pel centenari del meu pare.

Té senti continuar escrivint? De vegades m’ho pregunto, i crec que sí, i no tant per la repercussió que pugui tenir, que ja he dit que em sembla que és molt poqueta, sinó per l’exercici de disciplina mental que suposa posar les coses per escrit, i, en funció del tipus d’apunt, obligar-te a cercar dades per a reforçar el que dic. Això, posar dades, és una manera de fer que sempre he intentat seguir, per no fer un blog de cunyat, i també ho vaig aprendre del meu model del blog, que és -ai! Era....- el de José Fariña (el podeu veure AQUÍ) un pou de ciència, amè, elegant, ben escrit, molt documentat, amb profusió de referencies i enllaços. Sé que no li arribo ni a la sola de la sabata, però és el que m’agradaria fer.

Continuarà, això? No veig perquè no. Suposo que de la manera un pèl desordenada, amb alts i baixos, com fins ara. Tampoc no vull ser-ne esclau. Això sí, sempre amb el compromís de no fer trampa i de ser seriós en el que escric; com ja he dit, res de cunyat.

Gràcies per les lectures, qui les hagi fetes. Si deixeu comentaris, es pot fer alguna mena de diàleg, que sempre és millor que aquests monòlegs meus. I, si  no, tal dia farà un any.