Demà i
demà passat (5 i 6 de juliol) té lloc a Tarragona el CiberÀgora,
una trobada promoguda per l’Ajuntament de Tarragona i amb la
participació –de tipus divers- de la URV i d’algunes empreses. I
el motiu és el debat –sempre benvingut- sobre el concepte d’smart
city i la indissimulada voluntat de l’Ajuntament per a portar
Tarragona cap aquí.
Aquesta
voluntat, expressada de manera explícita pel mateix alcalde
Tarragona, i per altres membres del seu govern, va començar a
quallar a partir del projecte de jardí vertical de la Tabacalera,
on, entre jardí, pantalla gegant –per a veure la
Roja, per exemple- i alguna
cosa més, hi vam gastar un milió i mig d’euros del Plan E. I des
d’aleshores, hi ha una veritable fal·lera per fer de Tarragona
smart city. Tant és així que fa unes setmanes, un article més o
menys crític amb això va ser animosament contestat per un tècnic
municipal –no per cap membre del govern- poc menys que acusant els
crítics de reaccionaris i d’oposar-se al progrés i a la
modernitat.
Anem a
pams. D’entrada, vull dir que em sembla saludable el debat sobre
quines i aplicacions tecnològiques podem utilitzar i com per a
millorar la gestió de la ciutat. El primer semàfor que es va
instal·lar en una ciutat per a regular el trànsit devia ser vist
com un objecte extraterrestre, i avui no sabríem passar-ne. Crec que
hi ha moltes possibilitats, en les noves tecnologies, per a fer més
eficient la gestió de les ciutats. Al capdavall, els SIG, ja
habituals en molts ajuntaments –no en el de Tarragona, almenys com
caldria- són de la mateixa família.
Per
tant, crec que Tarragona fa bé de voler anar per aquest camí,
almenys de manera general. Però, a la vegada, tinc unes quantes
prevencions.
D’entrada,
crec que hi ha una sobrevaloració de les aplicacions de les noves
tecnologies, de manera general. No sé fins a quin punt pròpia de
l’interès d’empreses productores per a vendre –per exemple,
unes quantes de les participants a la CiberAgora- o si és producte
de la novetat. Exactament de la mateixa manera que fa uns anys,
tothom es posava a fer agendes 21 com a bojos, per alegria de les
consultores ambientals.
Aquest
enlluernament tecnològic ha estat magistralment tractat per .José
Fariñas al seu blog, en un excel·lent –i treballadíssim, com
tots els seus- post al qual em remeto
http://elblogdefarina.blogspot.com.es/2012/01/smart-cities-los-inventos-del-tbo.html
Però
aquestes serien reflexions amb caràcter general, i m'agradaria
cenyir-me més al cas de Tarragona. A la qual són també són
d'aplicació, és clar, però hi ha més coses a dir. Suposem -com a
especulació- que sí, que aquestes tecnologies i procediments
resulten tremendament eficaços en la millora de la gestió dels
serveis urbans, que ens permeten enormes estalvis immediats en
consums energètics, i que podem millorar els fluxos de trànsit, la
capacitat de les clavegueres, la distribució d'aigua, etc. Ho podem
aplicar a Tarragona?
Doncs en
tinc seriosos dubtes, per diverses raons:
Per una
qüestió de cultura de gestió. No vull desqualificar, en bloc, tot
el personal de l'Ajuntament de Tarragona ni la seva capacitat
d'aprendre coses noves, però em conec prou part del personal del que
a priori li tocaria funcionar més amb això, i, sobretot, em conec
l'estructura -si se'n pot dir així- de la casa, i també la manera
d'entendre-la i de dirigir-la. I això amb caràcter transversal, és
a dir, tant pel que fa a funcionaris com a governs, de tots els
colors. Amb les excepcions que calgui -que n'hi ha a tot arreu- hi ha
una enorme manca de visió de ciutat, i encara més dels instruments
i organització bàsics d'una administració municipal moderna. Ja he
dit abans que no hi ha un SIG com cal, però també caldria dir que
la comunicació entre departaments és nul·la, que ningú pensa i
treballa en les necessitats a quinze anys vista, que impera el curt
termini i el “això no ho hem fet mai” o el “això sempre ho
hem fet així” com a normes de funcionament. I també el tret per
elevació, l'intent de corregir deficiències fent -sobre el paper-
projectes ambiciosíssims que, a l'hora de la veritat, topen amb una
maquinària feta de compartiments estancs on cadascú s'ha construït
la parcel·la de feina que li ve de gust, sense criteris racionals, i
sempre amb les portes preparades per a expulsar qualsevol cosa que no
agrada (o que no se sap fer, o que no es vol fer) cap a un altre
compartiment.
Per una
qüestió de prioritats. Em temo que a Tarragona ens falta molt, a
l'Ajuntament i a la ciutat, per a treure tot el suc possible a
determinades aplicacions. Com he dit abans, encara ni hi ha un SIG en
condicions, la informació sobre la realitat de la ciutat
-urbanística, econòmica, social, etc- és fragmentada i
insuficient, quan existeix, que no sol passar. Però, a més, no hi
ha cap cultura de llarg termini, i algunes coses es fan perquè toca
fer-les, però sense més transcendència, com ara el pla estratègic
Tarragona 1999 o el recent Tarragona 2022 -em sembla que es deia
així- que no va ser més que un altre exercici de cara a la galeria
i de cap utilitat. Fins i tot en infraestructures bàsiques estem
molt lluny d'on hauríem de ser. Si passegeu per Tarragona quan plou
-una d'aquestes pluges mediterrànies, de tipus torrencial, que són
les que ens toquen- veureu com ràpidament la ciutat s'entolla, en
alguns llocs -tots, coneguts- amb un cert volum. Però no tenim
dipòsits pluvials per a regular-ho, ni hem redimensionat i refet
bona part de la xarxa de clavegueres. Una aplicació intel·ligent
-perdó, smart- potser ens podrà dir quin volum cal recollir i a on,
però si no tenim on fer-ho, no ens servirà de res. Tenim, doncs,
unes altres prioritats, com segurament ja les teníem en lloc de fer
un jardí vertical -algú va comptar la despesa necessària per al
manteniment? Això és despesa corrent....- i encara més una
pantalla gegant, i m'és igual si és per veure la vermella, la
selecció catalana o el concurs de castells.
En
definitiva, doncs, crec que hi ha unes altres prioritats, inclosa
l'adquisició d'una cultura de ciutat que malauradament encara no
tenim. Altrament, és com si, sabent que hi ha problemes d'habitatge
social, ens plantegéssim si les cases a fer han de ser domòtiques.
Està molt bé que hi hagi cases domòtiques, però potser que
comencem, simplement, per tenir cases. Els experiments, amb gasosa. I
si algú té ganes d'experimentar amb joguines noves, que no les
pagui la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada