divendres, 12 de febrer del 2016

BCN World: una mica de serietat

El projecte abans conegut com a BCN World (i que ara no té nom) s’ha convertit en tema estrella per uns dies. Tot, per l’ocurrència del President de la Generalitat de parlar sobre la possibilitat d’una consulta.

La bola de neu no s’ha fet esperar, i a partir de convertir el comentari en una proposta en ferm, s’ha generat tota mena de reaccions: des de l’extensió de la hipotètica consulta a tot Catalunya, fins a les similituds amb unes altres consultes.

És possible sotmetre a consulta un projecte com el del BCN W (i a falta de nom, mantinguem aquest)?. Doncs, depèn. Depèn de què sigui realment BCN W, que segurament no és ni la imatge que molta gent s’ha creat, ni el que alguns militants –a favor o en contra- en van venent.

Cada cop que sento o llegeixo que BCN W és una mena de compendi de les set plagues d’Egipte i dels quatre genets de l’Apocalipsi tot en un tinc un rampell de desconfiança tan gran com quan em diuen que serà la salvació del sector, l’anul·lació de l’atur, i una mena de regne de Xauxa per a tothom. No fotem, home.

Necessitem informació més detallada, més concreta, més raonada, sobre què es vol fer al CRT. Necessitem contrastar-la amb el que es pot fer ara, per a saber si hi sortim guanyant o si paga la pena el cost que tingui. Necessitem més dades sobre pla de negoci i expectatives, i que aquestes dades siguin raonables i serioses. M’agradaria recordar que el paper –ara el power point- ho aguanta tot, i gràcies a això van ser possibles nyaps com els de Marina d’Or, a Orpesa del Mar, o gairebé possibles com el fiasco de Gran Scala a Aragó o el Reino de Don Quijote a Ciudad Real. Uns projectes –n’hi ha més- que també havien de crear milers de llocs de treball i que es presentaven com molt sòlidament estudiats i plantejats (llegiu “De eurodisney a eurovegas. Un paseo por la geografia de la fantasia y la especulación” de Fernando Abad, i ho veureu).

I amb tot això seria possible, recomanable, una consulta? Doncs en tinc molts dubtes. Per una banda, hi ha la complexitat de la qüestió, que demanaria –si hi hagués consulta- una llarga i minuciosa fase d’informació prèvia, no de publicitat i menys de propaganda, a la qual no estem massa avesats. També, com ja s’ha suscitat, saber a qui es consulta: només a Vila-seca i a Salou? Això seria obviar que els efectes –l’impacte econòmic i territorial, el consum de recursos- tenen un radi molt més ampli (i aquí ens sortiria de nou la ciutat real, l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona, i fins i tot podríem parlar de si cal reconsiderar la fiscalitat territorial, i més coses). Estendre la consulta a tot Catalunya? Segur? Prefereixo considerar-ho una maniobra de distracció sense més transcendència....

Però la qüestió real és si cal consultar-ho, i com. I malgrat la conveniència –gairebé la necessitat, sinó la urgència- d’aprofundir en la democràcia directa, no tinc clar que un tema així hagi de ser objecte de consulta, si entenem consulta com a sotmetre’l a votació.

Anem a pams. Les institucions han de funcionar i han d’assumir responsabilitats. L’ordenació del territori, l’assignació d’usos i la forma amb que aquests usos funcionen al territori, l’ordenació dels recursos, és una feina que pertoca al govern. En un procés que té els seus fonaments en les decisions parlamentàries, com a representants del poble, i amb mecanismes que garanteixin la participació, mecanismes que són manifestament millorables, i sobre els quals hi ha bibliografia abundant (vegeu, per exemple, aquest document del CADS o aquest article o  els treballs de Joan Subirats).

Però el Govern, els governs, no poden eludir la seva responsabilitat i traspassar-la a la població només pel pànic a decidir o per la por a deixar pèls a la gatera. L’admirat Pierre Méndes-France deia allò de “Gouverner c’est choisir” i si no vols decidir, en allò que et toca, no t’hi posis.

Potser ara el que trobem a faltar és haver debatut –més enllà del Parlament, si és que s’ha fet- un model turístic, o el model territorial que volem per al Camp de Tarragona. I em refereixo a debats de veritat, amb dades rigoroses, amb contrast d’opcions possibles i avaluació d’avantatges i inconvenients, amb la lucidesa de saber que no hi ha solucions perfectes que convinguin absolutament a tothom, sinó compromisos i concessions mútues per a generar escenaris que perjudiquin als menys. Si aquests deures els haguéssim fet, i si la participació –la participació seriosa- fos un hàbit i no una anècdota, ara veuríem les coses d’una altra manera.

I parlo de participació i no de consulta, perquè s’ha instal·lat la idea que cal fer una mena de referèndum del tipus BCN W sí o no. Crec que estem simplificant en excés les formes de consulta, i no hauríem de deixar de banda els debats públics, enquestes, sessions sobre temes específics –recordo una sessió organitzada per cinc col·legis professionals on es van tractar temes concrets de BCN W amb molt d’interès- i altres mètodes, no excloents entre ells, que ens permetrien copsar molt millor l’opinió de la gent. A condició, sempre, que hi hagi a l’abast informació seriosa i suficient, i que tot el procés sigui transparent.  

I un apunt sobre informació: ara fa uns dies, un dels operadors interessats, Hard Rock, va dir que estava disposat a invertir-hi 2.500 M€. Em sembla que aquí hi ha ganes de pressió, o simple postureig. Vegem:

Els costos d’urbanització de l’àrea del CTI –els centres turístics integrats, on van els quatre casinos+hotels+zona comercial- estan estimats en 200 M€ (dades de l’estudi econòmic i financer del Pla director urbanístic del CRT). El mateix estudi fa una estimació dels costos de construcció dels diferents usos ponderats en 2.235€/m2. Com que el sector CTI  té, per ara, un sostre de 1.000.000 m2 els números són fàcils, 200 + 2.235 + 110 (els costos d’adquisició del sòl, segons l’opció de compra Incasol-la Caixa; però segur que ara la Caixa els voldrà vendre més cars) = 2.545 M€.

Ara bé, això és per la totalitat del sector CTI, però Hard Rock és un operador. Que se sàpiga, ara hi ha tres operadors interessats, i, a més, el PDU preveu quatre parcel·les, amb un CTI cadascuna, perquè al moment de la redacció encara hi havia quatre operadors interessats.

Un sol operador està disposat a invertir la totalitat? Han pujat els costos? No hi ha més operadors? O han deixat anar una xifra impressionant per a fer això, impressionar i pressionar?

No és aquesta la mena d’informació que necessitem i que ens mereixem per a decidir, i menys si es vol fer per consulta. Necessitem una mica més de serietat.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada