l'11 de setembre a Tarragona

La commemoració de la Diada a Tarragona , la commemoració institucional, és d’un dinamisme, d’un nervi, d’una emoció, absolutament descriptibles. Un format d’acte idèntic des de fa almenys trenta anys, amb unes paraules de l’alcalde, ofrenes florals, i cant de la senyera i els segadors, i pilars, i fins l’any que ve. Si només fos això, no hi perdria ni un minut escrivint, però enguany -que l’acte ha estat exactament com sempre- sí em ve de gust anotar alguna cosa.

Sabut és, perquè no paren de donat la tabarra amb tot això, que el PP i Ciudadanos -tanto monta, monta tanto- i, de vegades, però no se sap mai, el PSC, es desmarquen de la Diada, amb l’acusació que es dirigeix només a la meitat de Catalunya, i que és un acte independentista, i tot això. Amb aquests antecedents, doncs, tenia curiositat per saber què farien a Tarragona, perquè resulta que, per una banda, el PP és partit de govern, amb un pacte amb el PSC, i si l’acte és institucional -i ho és- vol dir que també convoca el PP. I un acte tan descafeïnat com el que fa trenta anys que es fa a Tarragona no pot incomodar ningú que s'incomodi amb reivindicacions nacionals. 

Ho endevineu? No han aparegut, ni els uns ni els altres. Com que no els conec ben bé, i podria ser que alguna cara se m’hagués escapat, ho he consultat a gent més experta en el personal polític local, i m’ho han confirmat (però si vaig confós, no tindré cap problema en rectificar; la veritat per endavant).

Entenc que els incomodin els actes convocats per l’ANC i Òmnium Cultural -que poden convocar amb els lemes i intencions que els doni la gana, només faltaria- i fins i tot amb el discurs reivindicatiu del president de la Generalitat, però no és aquest el cas perquè, com he dit, l’acte a Tarragona té un to reivindicatiu sota mínims, i, a més, convoca l’Ajuntament, del qual formen part, i alguns fins i tot hi governen.

Això no només revela l’absoluta incoherència d’aquest posicionament. També, per part dels dos, però sobretot del PP, un inexistent capteniment institucional. Vaig aprendre, de dos personatges extraordinaris en valor cívic, Jordi Carbonell i Enric Lluch, uns exemples de comportament en aquest sentit. Jordi Carbonell, que en posar-se dret en una reunió, quan un progre (que ara deu ser «ciutadà del món») deia «jo pel Pujol no m’aixeco» va respondre «jo pel president de la Generalitat sí». Enric Lluch que, crític com era amb el govern de CiU, quan va ser cridat a la comissió Roca deia «si el govern del meu país em demana, hi seré».

L’Ajuntament de Tarragona és el meu Ajuntament, i l’alcalde, el meu alcalde, malgrat que no l’hagi votat mai. I he de dir que, enguany, el seu discurs ha estat molt correcte, gens sectari, i es veia molt treballat i mesurat, i això em fa pensar que deu haver canviat -no sé si només avui, espero que no- de redactor, que bona falta feia. Jo hagués fet, de ser alcalde -Déu me’n lliuri- un discurs més reivindicatiu, però entenc que Josep-Fèlix Ballesteros no l’hagi fet, i no li ho retrec. Perquè és l’alcalde legítimament elegit, i t’has d’aguantar si no és dels teus, no pensa exactament com tu, i no diu el que voldries que digués, que per això té la majoria. De la mateixa manera que, si ets tu qui la tens, la majoria, i governes, fas el teu discurs, i els altres s’han d’aguantar. Se’n diu democràcia.

Resumint: un acte institucional, en la línia del que ells mateixos, el duet fantàstic, diu que han de ser aquests actes, però tampoc no hi eren. I és que el que els molesta no és -que també- el to reivindicatiu. El que els molesta més és qualsevol indici de la consideració nacional catalana, es digui escola, mossos, tv3, Diada, o el que sigui.

Però el dia no s’acaba aquí. Després de l’acte institucional, hi ha hagut la ja tradicional ofrena al monument a Salvador Allende. Estic molt content que, a Tarragona, això sigui una tradició. Fins i tot per qüestions personals -vaig començar a interessar-me per això de la política, en sentit ampli, amb el cop d’estat xilè, i després va venir el 25 d’abril... i ja no he parat- Xile i Allende els tinc molt presents. I qui hi havia en aquest acte? Sorpresa! Dos regidors de Ciudadanos (o sigui, que sí que eren a Tarragona) que han assistit a un acte que segurament no deu convèncer tot Catalunya, un acte que, per cert, no tenia cap bandera espanyola (la xilena, la catalana i la tarragonina) i que també ha acabat amb himnes nacionals cantats. No sé si han cantat o no els Segadors, no m’hi he fixat, però sé que tots hem escoltat amb el respecte degut l’himne xilè. Per cert, obra d’un català, Ramon Carnicer Batlle, fill de Tàrrega, exiliat a Londres i perseguit per liberal. Quines coses. Les expressions de «nacionalisme» (paraula que no m’agrada gens, però ja ens entenem) xilenes són respectables; les catalanes, pel que es veu, no. Encara que siguin exactament les mateixes. El que s’ha d’aguantar....