Des que es va anunciar allò de BCN World, ara
fa set anys, he anat escrivint sobre les vicissituds del projecte. Sempre des
d’un cert escepticisme i sentit crític, però intentant no caure en una oposició
frontal, encara que no sé si sempre ho he aconseguit. De fet, sí que estic
convençut d’haver aportat, de vegades, dades i aclariments de temes que solen
ser complicats. I això intentaré ara que, un cop més, i després d’un any de no
dir res, el tema torna a sortir.
Com és públic i notori, el Govern ha anunciat
-bé, de fet no ho ha anunciat, ho ha reconegut, no sé si de grat, a preguntes
d’un diputat- que pensa executar l’opció de compra que va fer al seu dia sobre
els terrenys, propietat de la Caixa, i destinats a l’operació de centres
integrats turístics dins el Centre recreatiu i turístic de Vila-seca i de
Salou. Vaja, el projecte abans conegut com a BCN World.
D’entrada vull dir que m’he sentit una mica
estafat, perquè, quan es saber que existia l’opció de compra, em vaig fer uns
tips d’explicar que es tractava d’això, d’una opció, i en cap cas d’una
obligació, i que no creia que s’executés mai. Vaig analitzar l’opció de compra
en un apunt, que podeu veure AQUÍ.
I ara resulta que sí, que l’INCASOL compra, i
que, a més, ens ho diuen com si fos una cosa d’allò més natural, i ves, perquè
se n’estranyen i perquè pregunten?. Anem a veure si en traiem una mica
l’entrellat.
Com sempre intento fer, he anat a la font,
que, en aquest cas, són les preguntes i respostes parlamentàries. La primera,
de David Cid, de Catalunya en Comú Podem (la podeu veure AQUÍ).
Deixo de banda les consideracions, absolutament legítimes, sobre el projecte
que ha fet el diputat perquè ara no fan al cas, però el que ens interessa -a mi
m’interessa- és una cosa molt concreta: perquè s’executa l’opció de compra?. I deixo també de banda la pregunta que ha fet
al President de la Generalitat la diputada de la CUP Natàlia Sànchez perquè,
tot i tocar el mateix tema, ha incidit més –pregunta i resposta- sobre el
projecte que no pas sobre la compra dels terrenys (la podeu veure AQUÍ).
També –no vull deixar d’anotar-ho- ha
tornat a sortir l’estudi de la URV que diu que hi haurà nosequants milers de
llocs de treball. De veritat ens creiem encara aquestes coses? Cal treure tots
els estudis de part que canten les excel·lències de projectes? Quants llocs de
treball havia de crear Port Aventura quan es deia Anheuser Bush i quan després
es deia Gran Península? Segur que, si busquem bé, hi ha un estudi fet per no sé
qui que diu que Terra Mítica –aquella estafa valenciana- havia de crear milers
de llocs de treball, o el mateix a Marina d’Or, o al parc temàtic Gran Scala,
als Monegros –als Monegros!!!!- i tants d’altres. No fotem, home.
Diverses coses:
1. És una opció. La Generalitat no té cap
obligació de comprar res. No l’ha tinguda mai, i, per tant, si ara ho fa, deu
ser per algun motiu, que el conseller de Territori no ha explicat. Més enllà de
les formes d’una pregunta parlamentària, estaria bé alguna explicació més
concreta.
2. L’afirmació segons la qual «no costarà ni
un euro al contribuent» em sembla molt arriscada, sobretot perquè recordo que
la darrera vegada que vaig sentir una afirmació així de solemne i rotunda, en
seu parlamentària, va ser quan un tal M. Rajoy va dir que el rescat bancari no
costaria ni un cèntim, i resulta que ens ha costat més de quaranta mil milions
d’euros.
3. Per moltes operacions posteriors que hi
pugui haver (més endavant en parlo) compra vol dir desemborsament. Tenint en
compte que estem en pressupostos prorrogats des del 2017, on són aquests 120M€?
En quina partida del pressupost? Sense pressupostos aprovats es poden gastar
120M€ en això però no en altres coses?. Intervenció ho deixa comprar sense
partida, tenint en compte que és una inversió?. Això és important perquè, si la
despesa no està contemplada –i no crec que ho sigui- potser caldrà veure què
diu la llei de Finances públiques de Catalunya:
“Article 39
1. Quan s'ha d'efectuar a càrrec del
pressupost de la Generalitat alguna despesa que no pot ajornar-se fins a
l'exercici següent, i per a la qual no hi ha el crèdit adient o bé el consignat
és insuficient i no ampliable, el conseller o la consellera d'Economia i Finances,
previs els informes de la Direcció General de Pressupostos i Tresor, sotmetrà
al Govern l'acord de trametre al Parlament el corresponent projecte de llei de
concessió d'un crèdit extraordinari en el primer supòsit o d'un suplement de
crèdit en el segon, i s'hi inclourà, necessàriament, la proposta dels recursos
concrets que els han de finançar.”
Faran això per aquest projecte i no per a
inversions en determinats equipaments públics?.
4. Qui hi té interès, en aquests terrenys?.
Aquesta és una bona pregunta. Resulta que ens trobem en una situació peculiar,
des del punt de vista del mercat. Hi ha els agents necessaris -comprador i
venedor- però no sé si hi ha mercat. El comprador, Hard Rock Cafè, només té un
venedor possible, que és la Caixa, perquè el CTI va allí i no en cap altre lloc.
O compra, o no pot fer el negoci, perd la fiança, la llicència, etc. Però el
venedor -la Caixa- també és captiu, perquè només pot vendre a Hard Rock Cafè,
que és qui té la llicència. No hi ha ningú més interessat, en els terrenys,
perquè, sense llicència de casino, no hi pot fer res.
Aleshores, es necessiten l’un a l’altre, i com
a molt, hi pot haver un joc com ara el set i mig: la Caixa pot anar apujant el
preu, però s’arrisca a passar-se i que l’altre llenci la tovallola, i es queda
amb un terrenys que potser valen sobre el paper -al seus llibres és un actiu-
però que no té clients, i si no tens un client, allò no val res. I Hard Rock
Cafè s’arrisca a anar abaixant l’oferta per a collar la Caixa i arribar a un
punt que aquesta consideri que li surt més a compte una renúncia i reiniciar el
projecte. Perquè, no ho oblidem, el PDU està aprovat, i si Hard Rock renuncia,
perd la fiança, però es pot tornar a convocar un concurs, encara que sigui un
merder.
5. Com es podria explicar, doncs, amb aquest
escenari, que s’executi l’opció? Només se m’acut -sense ser malpensat, que si
en fos, segur que se m’acudirien més coses- que, davant d’aquestes tensions, la
Generalitat compra -amb l’opció de compra vigent, la Caixa no pot no vendre- i
immediatament ven pel mateix preu a Hard Rock Cafè, que s’assegura que no li
apujaran el preu. Ara bé, això implica tenir molt ben lligada la segona compra
i el preu, perquè si no és així, qui es queda amb els terrenys i un pam de nas
és la Generalitat, i la Caixa té els 120M€ al calaix i s’ho mira menjant
crispetes.
Està així de lligat? Segur? Per la totalitat
dels terrenys? Perquè això és el que em genera més dubtes, que Hard Rock no
digui «miri, jo amb la parcel·la que necessito, ja faig». I, encara que la
pagui a preu d’or, la Generalitat hauria de participar en la part corresponent de
les despeses d’urbanització, per la part que té (tot i que caldria veure el Pla
de millora urbana que concretava les parcel·les i la posterior reparcel·lació;
un procés, a meu entendre, innecessari amb un sol propietari... a no ser que,
quan el van preveure, pensessin en més d’un. Per cert, com està el PMU? Ja s’ha
aprovat inicialment? Quan se’n farà la informació pública? Això del PMU –i de
les obres d’urbanització, les infraestructures, la parcel·la amb el 15% d’aprofitament
mitjà... tot plegat, matèria per un altre apunt).
6. Aquesta -la seguretat i fluïdesa de la
transacció- seria l’única raó que em faria admetre el paper de la Generalitat,
però continua sense agradar-me. Al capdavall, si resulta que o és així o no hi
ha compra-venda, és un escenari en el qual les parts -Caixa i Hard Rock- es
poden entendre directament (no tenen més remei que fer-ho!) i no cal cap
intermediari. Voldria que fos així.
No deixa de ser sorprenent, però, que s’assumeixi,
es busqui, una interferència tan gran dels poders públics. En una economia de
mercat –i se suposa que ho som- la fixació del preu hauria de ser lliure entre
les parts. La intervenció pública –l’ordenació del sector, la normativa, etc- ja
s’ha produït, i l’acord ha de ser lliure entre les parts. Ja té gràcia que
sigui jo qui parli de principis del liberalisme clàssic a teòrics defensors de
la llibertat econòmica...
7. Ara bé, això no és tot. En la resposta
parlamentària, el conseller ha dit que «el concurs de les llicències diu que el
tenidor de la llicència adquirirà els terrenys, i com ho ha de fer, si no és
amb l’opció de compra que va fer la Generalitat»?. De veritat? Anem-ho a veure.
La Resolució ECO/1345/2014, de 12 de juny, per
la qual s'inicia el concurs públic per obtenir fins a un màxim de sis
autoritzacions per a la instal·lació i l'explotació de casinos de joc en el
centre recreatiu turístic de Vila-seca i Salou, i s'aproven les bases de la
primera fase del concurs diu, al punt 4.2.3, entre els compromisos del
concursant:
«4.2.3 Compromís, d’acord amb el model que
s’adjunta a l’annex 1, de realitzar una inversió mínima inicial per cada
autorització sol·licitada de 300 milions d’euros, referida tant a la
construcció i instal·lacions pròpies de casino de joc i apostes com a les
corresponents a hotels, zones comercials, d’esbarjo i recreació i a qualsevol
altra activitat autoritzada que consideri el projecte del sol·licitant o agrupació
de sol·licitants i que tingui relació directa o indirecta amb el casino de jocs
i apostes.»
El compromís d’inversió inicial, doncs, no
contempla la necessitat de l’adquisició dels terrenys. Fins a cert punt es
podria interpretar que podria haver-hi una cessió de superfície, però em
resulta estrany que no s’exigeixi cap garantia sobre això.
Però més interessant és la Resolució
ECO/1982/2015, de 7 de setembre, per la qual s'aproven les bases i s'obre la
convocatòria del concurs públic per obtenir fins a un màxim de quatre
autoritzacions per a la instal·lació i l'explotació de casinos de joc en el
centre recreatiu turístic de Vila-seca i Salou, entre els sol·licitants
admesos, d'acord amb la Resolució ECO/2633/2014, de 24 de novembre. Diu que,
entre la documentació a aportar pels que optin al concurs, hi ha:
«5.1.11 Document que acredita la
disponibilitat sobre el sòl on s’ubica el CTI per part del sol·licitant. A
aquest efecte, cal aportar la documentació acreditativa del reconeixement del
dret d’accés a la propietat del sòl.»
Ah caram! O sigui, que Hard Rock Cafè, per a
concursar, va haver d’acreditar la disponibilitat sobre el sòl. I com ho va
fer? Va acreditar algun precontracte? Alguna opció de compra (que, d’existir,
hauria d’estar condicionada a la no execució de l’opció de compra prèvia de
l’INCASOL)?. Algun contracte de lloguer o de cessió de drets de superfície?
Alguna cosa devia dir, oi?. O va dir «ja li compraré a la Generalitat»?.
Estaria bé saber-ho.
8. I segur que l’opció de compra és vigent?.
Si és la que vaig comentar a l’apunt citat, podria ser que no. En tot cas, jo
no tinc coneixement de cap opció de compra posterior, amb unes altres
condicions. Si existeix, espero que aquests «llum i taquígrafs» que diu el
conseller ens il·luminin i la puguem veure. Per què podria ser que no? Doncs
perquè hi havia una sèrie de condicions, sobre el contingut del PDU, que no
s’han complert. Ni que sigui amb acord amb la Caixa, si aquest acord no és
explícit, hi hauria elements per a denunciar l’opció, i aleshores el merder
seria considerable. No crec que això passi, però tot plegat ens dóna una idea
de la (poca) serietat formal de tot plegat, malgrat que ens ho vulguin vendre
com una operació perfectament estudiada.
De manera que, si algú vol preguntar més
coses, i ens explica les respostes, tindrà tot el meu agraïment, que el
coneixement sempre és bo.
Ja em pensava que havia tancat aquesta sèrie,
però es veu que no. Aquest és l’apunt número 39 sobre el que va començar essent
BCN World, i que, ara per ara, encara no sabem que serà. Fins al proper episodi
(que n’hi haurà, segur).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada