Mira que porto anys a la universitat, i encara
topo amb l’absurditat de la burocràcia. No és que em sorprengui –a aquestes
alçades, poques coses em sorprenen, d’això- però cada cop que passen torno a
pensar que no, que no pot ser.
Sóc professor associat, una categoria coneguda
per ser l’último mono acadèmic. Em contracten cada curs, de setembre a agost. Això
vol dir que cada any he de signar el contracte de cada curs. Fins aquí, cap
problema.
O no. Sabent que el període laboral per al
qual estic contractat –no només jo, suposo que tots els associats- comença l’1
de setembre, resulta que rebo la comunicació per a signar físicament el
contracte a finals de novembre, i en llocs i hores impossibles per a qui, com
jo –i crec que uns quants associats més- compagina la docència amb el treball.
Finalment –i gràcies a la bona voluntat de molta gent de la URV, que consti- el
gener vaig poder signar el contracte... quan ja havia acabat el meu curs (tinc
una assignatura de setembre a desembre).
I la setmana passada vaig rebre, per correu
certificat i acusament de rebut, la còpia del contracte signada per la URV. Quan
ja fa cinc mesos que he acabat la feina. I això tenint en compte que el
contracte –que, repeteixo, és per a un any- té una clàusula que diu “S’estableix
un període prova de sis mesos”. És a dir, que acabo abans la feina que el període
de prova!!!! (i si no passo la prova... què passa amb el curs? És vàlida la
qualificació que he fet als alumnes?).
Ja sé que hi ha molts contractes –o sigui,
molts associats; o sigui molta docència precària- i això deu costar de gestionar.
I també estic segur que s’han seguit escrupolosament totes les passes legals
necessàries, però em pregunto si no seria possible fer-ho més simple i més
àgil. Sempre m’ha sobtat que pugui confirmar la meva declaració de renda per
telèfon, i, en canvi, que coses com aquestes no tinguin més recorregut
electrònic. I encara gràcies que no he hagut de presentar (per enèsima
vegada...) una còpia del DNI....
(imatge robada –sí, ho confesso- del blog El
salmon contracorriente, d’un magnífic post sobre el mateix tema, molt millor que
el meu; el podeu llegir AQUÍ
)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada