dilluns, 3 de juny del 2019

Burocràcia universitària, un nou episodi



Mira que porto anys a la universitat, i encara topo amb l’absurditat de la burocràcia. No és que em sorprengui –a aquestes alçades, poques coses em sorprenen, d’això- però cada cop que passen torno a pensar que no, que no pot ser.

Sóc professor associat, una categoria coneguda per ser l’último mono acadèmic. Em contracten cada curs, de setembre a agost. Això vol dir que cada any he de signar el contracte de cada curs. Fins aquí, cap problema.

O no. Sabent que el període laboral per al qual estic contractat –no només jo, suposo que tots els associats- comença l’1 de setembre, resulta que rebo la comunicació per a signar físicament el contracte a finals de novembre, i en llocs i hores impossibles per a qui, com jo –i crec que uns quants associats més- compagina la docència amb el treball. Finalment –i gràcies a la bona voluntat de molta gent de la URV, que consti- el gener vaig poder signar el contracte... quan ja havia acabat el meu curs (tinc una assignatura de setembre a desembre).

I la setmana passada vaig rebre, per correu certificat i acusament de rebut, la còpia del contracte signada per la URV. Quan ja fa cinc mesos que he acabat la feina. I això tenint en compte que el contracte –que, repeteixo, és per a un any- té una clàusula que diu “S’estableix un període prova de sis mesos”. És a dir, que acabo abans la feina que el període de prova!!!! (i si no passo la prova... què passa amb el curs? És vàlida la qualificació que he fet als alumnes?).

Ja sé que hi ha molts contractes –o sigui, molts associats; o sigui molta docència precària- i això deu costar de gestionar. I també estic segur que s’han seguit escrupolosament totes les passes legals necessàries, però em pregunto si no seria possible fer-ho més simple i més àgil. Sempre m’ha sobtat que pugui confirmar la meva declaració de renda per telèfon, i, en canvi, que coses com aquestes no tinguin més recorregut electrònic. I encara gràcies que no he hagut de presentar (per enèsima vegada...) una còpia del DNI....

(imatge robada –sí, ho confesso- del blog El salmon contracorriente, d’un magnífic post sobre el mateix tema, molt millor que el meu; el podeu llegir  AQUÍ )


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada