El dissabte 12 de juny, el diari ARA va
publicar una peça sobre l’IBI, en una secció anomenada les meves finances que
sol estar molt bé, i que analitza temes financers que afecten molt directament
la gent: el preu de l’energia, les assegurances dels vehicles, i coses així.
Em va sembla interessant, però em va alarmar
molt. Hi deia que un dels llocs on l’IBI és més barat és Tarragona, i que,
segons els seus càlculs, el rebut mitjà era de 46€. Com que jo pago IBI a
Tarragona, i el pago per un habitatge que no té res de l’altre món, sé que pago
força més que això, i ho vaig trobar estrany.
El càlcul, extret de l’IDESCAT, es basa en la
base imposable (és a dir, el valor cadastral de totes les unitats del terme
municipal) el nombre d’unitats (i de rebuts) i el total recaptat. Total
recaptat dividit pel nombre de rebuts igual a rebut mitjà.
Clar, això ja presenta alguna debilitat perquè
hi ha llocs, com Tarragona, on el pes de la indústria és important, amb rebuts
molt més alts, i això distorsiona. Per entendre’ns, és com dir que entre en
Bill Gates i jo tenim 40.000 milions de dòlars, però això no vol dir –us ho ben
asseguro!!!!- que en tinguem 20.000 cada un. Però vaja, aquest encara és un
tema menor; la gran quantitat de rebuts mitjans ho pot compensar.
Però, 46€?. De veritat? Per contrastar, Constantí –que no és precisament Mònaco en
termes immobiliaris- tenia un rebut mitjà de més de 2.000€, i el mateix
reportatge ho remarcava com una cosa estranya.
Anem a les fonts, doncs. I ràpidament s’hi
troba l’error, si es vol trobar. Les dades de l’IDESCAT estan mal transcrites
(o la Dirección General del Catastro, que naturalment és a Madrid) les va donar
equivocades.
A Tarragona, la base imposable del 2019 –la
darrera amb dades disponibles- és només un 10% de l’habitual en tots els anys
anteriors; diu que és de 514M€, quan les anteriors són totes per sobre de
5.500M€; és a dir, falta una xifra. Per això el rebut del 2019 és de 46€ i no
de més de 500 com tots els anys anteriors. En canvi a Constantí l’errada de
l’Idescat és al nombre de rebuts, on també manca una xifra –el 2018, 5.536
rebuts; el 2109, 926 rebuts- i per això la quota íntegra es dispara als 2.211€
en lloc dels 300 i escaig dels any anteriors. A la Canonja, tres quarts del
mateix: el nombre de rebuts baixa de 3.900 a 1.900, i la quota es dispara de
344€ a 1.760€. I a Altafulla, el nombre de rebuts passa de 6.557 a 2.272, i per
això la quota passa de 624€ a 1.873€.
Detectat l’error, ho vaig comunicar a l’ARA,
atenent una demanda permanent que tenen per això, i em van respondre molt
ràpidament, admetent l’errada. Per ser exactes, van dir “Malauradament té vostè
tota la raó”. Dimarts 15 va sortir la correcció. A les imatges de més avall, la
pàgina del reportatge, i la correcció (l’he marcada per si no la trobeu).
Vosaltres mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada