L’Ajuntament de
Barcelona (pel que sembla, per decret d’alcaldia) ha decidit trencar relacions
amb Tel Aviv, amb qui estava agermanada. Diu Ada Colau que per petició d’un centenar
d’entitats, i per la tradició solidària de Barcelona.
Em sembla una decisió
estúpida. No per una militància sionista acrítica, com de vegades veiem pels
diaris. És estúpida perquè confon país i govern. A mi em sembla molt criticable
la política que segueix el govern israelià -i que és àmpliament aprovada per la
ciutadania israeliana, pel que es veu- envers la comunitat palestina. I soc
solidari amb la gent palestina, que crec que estan essent maltractats, però soc
molt menys -per no dir gens- solidari amb Hezbollah -perquè estic en contra de
la violència- o amb l’OLP, en la mesura que governa l’Autoritat Palestina, que és
un niu de corrupció.
Però distingeixo molt
bé entre uns i altres. Defenso -i ho faig- l’existència de l’estat d’Israel, i
la conveniència, la necessitat, d’un estat palestí, que forçosament hauran de conviure (i, per
tant, el millor és que ho facin pacíficament) i això al marge dels governs que
ara tinguin. Les relacions que es trenquen -que també caldria saber quines són,
més enllà del protocol; i veuríem el grau de teatre i propaganda de la decisió de
l’alcaldessa de Barcelona- ho són amb la ciutat de Tel Aviv. Vol dir això que fa
responsable l’Ajuntament de Tel Aviv de la política d’assetjament envers la població
palestina?. Podem fer responsables els palestins del que fa Hezbollah? O potser caldria deixar d'utilitzar els palestins -igui com a objectius, sigui com a víctimes- de les maniobres polítiques d'uns i altres?.
Fem algunes analogies.
Imaginem que Tel Aviv hagués trencat relacions amb Barcelona en protesta d’alguna
política del govern espanyol (del PP o del més progressista de la història, això
és igual). Els esgarips municipals (amb raó) haguessin estat considerables.
O un altre: Barcelona
està agermanada amb Sant Petersburg. Hi trencarà relacions en protesta amb el
que està fent l’estat rus a Ucraïna? O és que hi ha atacs i morts de primera i
de segona, i agermanaments de primera i de segona?.
El que és més llastimós
és que aquesta propaganda ridícula d’Ada Colau té crèdit en una part important
de la societat, en molts casos legítimament indignada contra bombardejos i
atacs de l’estat d’Israel contra la població palestina. Jo també, però no indignat
contra “Israel” en bloc, on també hi ha gent -poca, amb problemes per a expressar-se- que no dona suport a aquests atacs. També és llastimós, això que ha fet Ada Colau, perquè això dona combustible a reaccions
histèriques, com ara l’acusació d’antisemites als qui critiquem determinades accions d’Israel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada