Un cop més amb el projecte de la Ciutat de repòs i de
vacances de Tarragona, i un cop més contra el racisme, especialment contra el
racisme banal.
Resulta que el pintoresc –per no dir impresentable- cap de
llista del PSC, i ex-cap de llista (dos cops) d’aquell residu polític tòxic que
es diu Ciutadans ha repetit l’oposició al projecte de la Ciutat de repòs,
abonant, un cop més, el discurs nauseabund del racisme 2.0 d’alguns veïns de
Llevant, i degudament acompanyat pels palmeros de VOX i PP, del “perill” que hi
hagi menors no acompanyats (és a dir, menors d’edat tutelats per la Direcció
general de la Infància i l’Adolescència de la Generalitat).
Sempre he parlat de PSC amb un cert respecte, i es pot comprovar
en aquest blog. No he volgut fer mai la barroeria política antisocialista d’una
part de l’independentisme o del sobiranisme. Té, el PSC, uns orígens i una
trajectòria dins la tradició democràtica i catalanista que no tenen uns altres
partits no sobiranistes (quan no d’un espanyolisme furibund); hi tinc amics i
coneguts, gent a qui estimo i respecto. Però, francament, m’ho posen cada cop
més difícil.
I especialment a Tarragona ciutat, on s’han deixat abduir –no
sé amb quin grau de voluntat i de satisfacció- per l’escòria taronja. Hom diria
que no és que hagin fitxat un ex-polític, és que és tot un espai polític –el de
la demagògia, la bronca, el mal estil, la toxicitat- que ha mudat de la camisa
al to vermell corporatiu del PSC. No és que uns ex-C’s s’hagin fet socialistes,
és el PSC que s’ha fet Ciutadà. Francament, costa de saber qui ha fitxat per
qui.
Perquè, a més, en aquesta deriva cap a la demagògia i cap al
racisme banal (com si hi pogués haver un racisme banal!) ara sembla que també
volen fitxar una regidora ex-C’s de carnet, que no d’estil ni pensament (si és
que se’n pot dir pensament). Volen fitxar –i en un lloc pretès de sortida-
aquella regidoria que va excretar una altra sèrie d’impertinències i imbecil·litats
sobre aquest tema. I no en calent, en un micròfon, no: en un article a la
premsa.
Ja sabem com són, i el PSC també sabia com eren quan els va
fitxar. A què juga? A cavalcar el tigre? Ja sabem que això no pot ser.
Però també m’emprenya (perquè estic molt emprenyat, es nota
oi?) que el discurs en contra, molt majoritàriament es limita a dir que no, que
la Ciutat de Repòs serà un alberg més de la Xanascat. I això és veritat, entre
altres coses perquè mai ningú ha pretès que tot, els centenars de places que
tindrà, es dediqui íntegrament i tot el temps a centre de menors necessitats d’atenció
(que això és el més important, que necessiten atenció, i que se’ls en dona). Això
és el que pretenen dir aquests personatges –no sabem si tot el PSC de
Tarragona- i no és cert.
Però el que jo trobo a faltar, i ho he expressat molts cops,
és una altra resposta, molt més clara: i si a la Ciutat de Repòs també -no
només, tot i que també serviria si només- hi ha aquests col·lectius, què
passa?. Algun problema? Fer altrament, limitar-se a dir que no, que no hi
seran, és comprar implícitament el discurs que sí, que aquests col·lectius són
molestos, o perillosos, i que millor lluny. I és aquest el discurs feixista que
cal tallar d’arrel. El discurs del “jo no soc racista, però...”. Si no el
tallem d’arrel, sense contemplacions, el feixisme guanya.
Aquests dies he acabat de llegir “Tots els colors del negre”,
de Jordi Borràs. Un document impressionant sobre l’extrema dreta a Catalunya i
a Europa, esfereïdor, apassionant. Un document que ens alerta com l’extrema
dreta va col·locant el seu missatge, i com va guanyant quan sectors polítics
aparentment més respectables, sense les formes –uniformes, violència- de la
merda feixista va assumint l’agenda i llenguatge i del feixisme.
No badem, amb el feixisme, encara que no ho sembli, que es presenti
amb versió 2.0. Si la seva manera de “pensar”, la seva visió del món, va
calant, si es produeix el que a França van anomenar la lepenització dels
esperits, guanyen. I si el feixisme guanya, nosaltres hi perdem, i molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada