... le jour de gloire est arrivé!

 

Poc em podia pensar ahir, quan feia especulacions sobre el resultat de les eleccions a França, que ens trobaríem amb la sorpresa d'una victòria del Front Popular, i que RN quedés relegat a tercera força a l'Assemblea. Passat  l'immens alleujament, i la diversió de veure les cares estupefactes de la militància de RN quan es van fer públics els sondejos i van veure que el govern se'ls escapava de la punta dels dits (per ara!) toca fer algunes reflexions.

El Front Popular ha guanyat, en tant que té més escons que ningú, però no ha arrasat. De fet, si mirem el resultat del 2022, les forces que ara s'han aplegat al FP van treure el 31,6% , i ara han tret el 31,5%. Amb una participació molt més alta, és cert, prop de 20 punts més. Han mobilitzat més gent, però pesen el mateix. I pel que fa al proper govern, reitero el que vaig escriure ahir sobre la intel·ligència tàctica del PCF de l'any 36, que sembla que la França Insubmisa -o potser Mélenchon, ras i curt- no sembla tenir.

En aquesta segona volta, hi ha hagut 1.192.784 vots en blanc i 395.565 vots nuls. Més d'un 5,5% dels electors que han votat no han volgut fer-ho per ningú en concret.

Com ha passat altre cops, el RN no guanya vots. A la primera volta va tenir 10.647.914 vots; a la segona, 10.110.034. Si tenim en compte que 71 circumscripcions ja van quedar resoltes a la primera volta, i ara no votaven, no ha crescut.

Macron ha perdut... d'aquella manera. És cert que perd més de 9 punts respecte el 2022, però es queda amb un 29,4% a la segona volta, molt a prop del 31,5% del FP. Que en aquest percentatge hi ha vots prestats de l'esquerra? Sí, és clar. També hi deu haver uns quants -menys, segur- vots macronistes als resultats del FP.

En fi, que hi hauria molts números a fer, de resultes del sistema electoral francès, però ja es veu que algú hauria de tirar menys coets (i entenc l'eufòria d'ahir, i la comparteixo, que consti) i assumir que electoralment França està en tres blocs, cadascun dels quals, a més, també plural. Poc a poc i bona lletra.

Per la resta, potser hauríem de revisar alguns estats d'ànim. És cert que, a Europa, està creixent la presència de l'extrema dreta, i això és preocupant. Però, sense caure en cofoismes, hi ha motius d'un relatiu optimisme. A Polònia, se'ls van treure de sobre -pels pèls, però ho van fer-; a Espanya, també van quedar frenats... per ara; a la Gran Bretanya també (però allí la relativitat de la victòria  real és molt més gran; que els escons no ens impedeixin veure els vots). Ara a França, a l'últim moment. Hi ha elements per a un cert optimisme.

Caldrà, però, que l'esquerra aprengui unes quantes lliçons: no es pot voler ser d'esquerres i fer polítiques descafeïnades, i menys encara comprant marcs mentals de la dreta; a la vegada -i encara que sembli contradictori amb el que acabo d'escriure- no es poden prometre duros a quatre pessetes. La propaganda del FP -els rètols magnífics de molts dissenyadors- era desbordant, però caldrà molt d'esforç per redreçar la destrossa d'anys i anys de liberalisme mal entès -perquè hi ha elements del liberalisme necessaris- i cal recuperar una cultura d'esquerres que no sigui aquesta arrogància i superioritat morals que tenim. L'esquerra, a França, no pot pretendre governar com si tingués la majoria absoluta, de la mateixa manera que Macron i el que queda del macronisme, sigui el que sigui això, ha de triar cap a on mira, si cap a la dreta -que són els incombustibles (i majoritàriament amorals) Republicans i el RN, o és capaç de trobar un espai compartit amb el FP, que no pot ser tot el FP, però no pot ser només un FP anecdòtic o decoratiu.

Caldrà molta cintura. Si se'n surten, si no generen falses expectatives, a la vegada que hi ha un canvi significatiu, si saben entendre el malestar i donar solucions que desmuntin les demagògies de la ultradreta, potser aquesta amenaça del RN al Govern -una amenaça real fins diumenge a les 8 del vespre- no passarà de ser un malson que no es repetirà. Si fracassen, el RN s'assegura la presidència de la República i la majoria absoluta a l'Assemblea el 2027. Poca broma, i no val a badar.