Àrea metropolitana del Camp de Tarragona. Consorci 2.0?

 

El procés per a la formació de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona comença a presentar trets pintorescos, per dir-ne alguna cosa. Aquests dies s’està votant, als plens dels municipis que formen l’anomenat grup impulsor (però no a Vila-seca?) l’adhesió a una associació de municipis, juntament amb els estatuts de l’associació. Això, l’associació, és el que ha donat de sí, per ara, el que es va iniciar poc després de les eleccions municipals del 2023.

És això un petit pas per al municipi però un gran pas per a l’àrea metropolitana? Em sembla que no. L’associació, les associacions d’ens locals, poden fer el que poden fer, que no és gran cosa des del punt de vista executiu, i no sé si això que s’ha fet és el que necessitàvem, perquè té tota la pinta -a mi m’ho sembla- de fugida cap endavant. Després en parlarem.

El procés d’aprovació, però, s’ha vist sorprès per una demanda, a Tarragona, sobre la composició del govern de l’associació, en la qual es demanava vot ponderat, atenent la disparitat de població entre Tarragona (141.151 habitants) i la Canonja, el més petit (5.943 habitants). El regidor que defensava el vot ponderat argüia els exemples de “Barcelona, Sevilla o Tòquio” (recollit al Més Tarragona de 22 d’octubre). Al Diari de Tarragona de 21 d’octubre diu “Algo así no ocurre ni en el Àrea Metropolitana de Barcelona, Bilbao, Valencia”.    

Segur? A veure...

Per començar, a Bilbao, a Sevilla i a València no ho fan de cap manera perquè no hi ha cap àrea metropolitana constituïda. De fet, la de Barcelona és l’única àrea metropolitana de l’estat espanyol. Això no vol dir que no tinguin instruments sectorials -per exemple en mobilitat- però no són àrees metropolitanes. Aquí ja tenim l’ATM, i no la prenem per una àrea metropolitana. Si en vol saber més, li recomano la lectura de “Metrópolis sin gobierno. La anomalía española en Europa”, un volum coordinat per Mariona Tomás, on podrà aprendre moltes coses, que llegir no fa mal.

A Tòquio... Home, l’àrea metropolitana extensa de Tòquio té uns 35 milions d’habitants, hi ha comparacions impossibles, però vaja, si ens cenyim a l’administrativa, que és el que toca, l’assembla metropolitana té 127 membres, elegits per sufragi universal -com el governador de l’àrea- en 42 districtes, dels quals 23 corresponen als barris especials de Tòquio-municipi, 18 al conjunt de ciutats i vil·les de l’àrea, i 1 a les illes exteriors. No tinc el desglossat d’habitants per districte, però si tenim en compte que el conjunt dels 23 barris especials té al voltant de 9,5 milions d’habitants, i el districte de les illes en té uns 25.000, ja es veu que molta correspondència no hi és. No sé si la relació és 1 a 25, com el que s’argüeix entre Tarragona i la Canonja (de fet, 1 a 23,75, però no ens discutirem per això) però com que la relació de població és de 1 a 380, i només hi ha 126 escons (assumint que a les illes nomes n’hi ha un) sabem que Tòquio és molt més generós amb les illes que Tarragona amb la Canonja, segons aquesta proposta.

I a Barcelona? A l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Consell Metropolità té 90 membres, 25 dels quals corresponen a Barcelona. La Palma de Cervelló, el municipi menys poblat de l’AMB, amb 3.000 habitants, té un conseller. La relació, doncs, és de 1 a 25, i si ponderem la població, és de 1 a 546. Vol dir això que la representació de la Palma és.. vaja! 21,4 vegades més gran que la de Barcelona! Gairebé com la de la Canonja!

Però tot això és trivial, perquè el que és veritablement significatiu és, per una banda, el desconeixement del que és el fet metropolità, i, per l’altra, les expectatives que sembla que genera aquesta associació.

Sobre el fet metropolità, ho he dit i escrit molts cops: no és un acte voluntari, discrecional; no és una decisió de dir “ara serem metropolitans”. És la constatació d’unes dinàmiques territorials específiques que es donen en un determinat lloc, que generen un espai nou que supera els inicials i que ha de ser contemplat, entès, gestionat, com un tot. En aquesta tessitura, tot el que funcioni amb el paradigma de “que hay de lo mio” és no entendre absolutament res. I així estem.

Però és que el que tindrem ara no és cap àrea metropolitana, ara ja entesa com a expressió institucional d’aquest espai. El que tindrem és una associació de municipis, res menys, però tampoc res més. I res més perquè aquestes associacions poden fer el que poden fer, que és més aviat poca cosa, si ens remetem a la norma que els regula (decret 110/1996, pel qual es regula el règim de les organitzacions associatives dels ens locals de Catalunya i el registre corresponent) que ens deixa ben clar (article 4.3) que:

“4.3 Les associacions no poden tenir per finalitat la gestió dels serveis dels ens locals que agrupen i aquests no poden delegar-hi l'exercici d'aquesta competència, tot això sens perjudici del suport que les associacions poden prestar a l'activitat dels ens locals associats.”

De fet, la lectura dels estatuts de l’associació és molt il·lustrativa al respecte. Quina és la finalitat de l’associació? Una cosa com (article 2 dels estatuts):

“L’Associació es concep com una plataforma institucional de promoció dels interessos comuns dels municipis de l’àmbit metropolità del Camp de Tarragona i en especial per a la generació de visió metropolitana compartida, orientada a la construcció progressiva d’un espai metropolità del Camp de Tarragona.

Es configura com un espai de consens, de formulació estratègica i d’impuls de projectes transformadors supramunicipals, capaç d’articular dinàmiques col·laboratives entre municipis i altres agents del territori.”

Si l’espai metropolità encara s’ha de construir, anem bé, sobretot perqupe sembla que ja té uns “interessos comuns”. Però si a més és “un espai de consens” encara anem millor, pel que sembla.

I és que, a l’hora de concretar, els estatuts són una magnífica mostra d’aquella langue de bois, de l’idiolecte tecnocràtic, progre, pseudomodern que no vol dir absolutament res. Diu que té com a objectius generals (article 3.1):

“Generar consensos i visió compartida: constituir un espai on definir conjuntament prioritats i objectius metropolitans, superant els límits administratius individuals, de cadascun dels ens locals que en formen part”

Un pensa que el primer consens -som una àrea metropolitana?- hauria de ser previ, però es veu que no, que les àrees metropolitanes són com els vestits, que vas al sastre i te’ls fan a mida.

Per a fer això -i sis coses més, igual d’indefinides- l’associació podrà:

Formular estratègies metropolitanes de planificació integradora.
Articular processos de participació públic-privada.
Crear comissions temàtiques i sectorials.
Actuar com a interlocutor institucional únic davant d’altres administracions.
Canalitzar l’impuls i la gestió compartida de projectes innovadors i transformadors.
Identificar i optar a fons autonòmics, estatals i europeus.
Coordinar-se amb altres instruments metropolitans.
Crear espais de treball conjunt amb els socis fundadors.

-    Deixo de banda això de la planificació integradora, que em sembla molt divertit. Tot plegat, però, soroll i fer bullir l’olla. I que ningú s’entusiasmi amb això de “actuar com a interlocutor institucional únic”. Serà únic en el sentit que serà l’únic que pot parlar en nom de l’Associació, però com que, a l’hora de decidir, qui mana és cada ajuntament, qui hagi de convenir coses ja té molt clar amb qui ha de parlar.

Encara hi ha un article més divertit, en aquesta línia de fer volar coloms, que és el dels valors, entre els quals un que diu:

“Un dels pilars fonamentals de l’associació és la capacitat per generar confiança, cooperació entre municipis, institucions i actors econòmics, i de construir una governança oberta, participativa i corresponsable.”

Tenint en compte com s’hi està arribant, no sé si és massa cert, això.

Però vaja, que tota aquesta retòrica no fa mal. El que ja és més preocupant és que l’associació es planteja, pel que fa a l’àmbit territorial (article 8):

“L’àmbit territorial d’actuació és el conjunt del territori del Camp de Tarragona”.

De veritat? No s’ha entès res? Per molt que l’associació no sigui l’àrea metropolitana -i això hauria de quedar molt i molt clar- s’estan generant unes expectatives irreals. Per començar, com he dit a bastament, metropolità és una forma de funcionar d’una part del territori, no una decisió discrecional. No decidim, en un ple, que ara serem metropolitans. Deixar-ho així d’obert pot provocar que a Senan, Camp de Tarragona, decideixin que ho volen ser (no ho faran perquè són gent sensata). De veritat ens creuríem que Senan és metropolità?. Clar, això és una exageració, però a l’àmbit prefigurat per a l’estratègia metropolitana (en vaig parlar  AQUÍ) hi havia els Garidells, un poble de 190 habitants, la metropolitaneïtat del qual em sembla molt discutible.

Sense parlar que això pot generar una pretesa protoàrea metropolitana discontínua, plena de forats, dels que no s’hi vulguin apuntar, que seria una veritable raresa, per  no dir una incongruència.

I a què recorda tot això? Sí, a un antecedent de fa vint anys, el Consorci del Camp de Tarragona i la seva àrea d’influència. El Consorci tenia una ambició, no sé si modesta o menys ampul·losa, que deia:

“es constitueix a fi i efecte de col·laborar i cooperar en el disseny, planificació i control d’un model de desenvolupament del Camp de Tarragona i la seva àrea d’influència, útil, sostenible i adaptable a les necessitats dels seus ciutadans”.

A l’hora de la veritat, però, ja sabem com va anar. Una mica de fer bullir l’olla, i para de comptar. Això sí, abastant tots els municipis i consells comarcals del Camp de Tarragona, amb Baix Penedès inclòs. Una indefinició territorial -perquè al Camp de Tarragona hi ha realitats i necessitats molt diverses- i d’objectius que el va fer naufragar al cap de pocs anys.

Ara, sembla, tindrem associació en lloc de Consorci, però amb la mateixa indefinició territorial i vaguetat de funcions. I, això sí, amb molta parafernàlia. Secretaria, tresoreria, comissionat, comissions assessores, comissions de treball...

(Per cert, que el mateix article (27.5) parla de “Direcció Tècnica” i de “Gerència” com si fossin una sola cosa. Seria bo que es decidissin)

I és que, de fa temps, a això de l’àrea metropolitana hi estem abocant totes les demandes històriques, tots els dèficits, totes les esperances, totes les frustracions, tots els desitjos -confessables i no- al marge que realment corresponguin al que realment és una àrea metropolitana. Ja ho vam fer també amb el Consorci. Tindrem ara un Consorci 2.0?