M’assabento que el passat dijous ens va deixar en Joaquim
Margalef. Falsetà, economista, persona amb criteri i amb opinió independent.
El vaig conèixer -quanta gent interessant vaig conèixer allí!-
al Servei territorial d’urbanisme, ara fa quaranta-i-tants anys. Ell era membre
de la Ponència tècnica de la Comissió d’urbanisme de la Generalitat, em sembla
que representant la Cambra de comerç. No és que tinguéssim molt de tracte, jo
aleshores era un mindundi, però sempre em va tractar amb cordialitat.
Ens vam anar veient una mica, després, perquè jo vaig
tractar -ja llicenciat, i fent feinetes- amb el servei d’estudis de la Cambra,
el seu espai. El recordo de públic en una xerrada d’aquelles sobre el concert
econòmic que fèiem a principis dels noranta, i no devia dir cap animalada, perquè
no em va fer cap comentari.
Més endavant, amb els governs Maragall i Montilla, va ser
director dels serveis de Territori, i sé que va tenir algun gest amable amb
papers que jo havia fet. Membre ara de la Comissió d’urbanisme, aquest cop
representant el Col·legi d’economistes, sé que solia ser una de les poques veus
crítiques amb alguns temes, com a ànima lliure que era. I darrerament, ell ja
retirat a Falset, ens havíem vist algun cop. Va tenir l’amabilitat d’elogiar
alguns dels meus articles i entrevistes sobre allò de Hard Rock Cafe, i sobre l’àrea
metropolitana -de fet, vam compartir un programa de ràdio sobre Hard Rock, i
estàvem molt d’acord- i, tot i que
havíem fet algun cafè, sempre ens dèiem allò de “quedem un dia per dinar i
xerrem”, que ja no podrà ser.
En una de les trobades, em va fer a mans “La vida de Adán”,
una mena de novel·la/memòries, un llibre amè, on vaig conèixer molt del Falset
i del Reus dels anys cinquanta i seixanta, i també divertidíssim quan arriba
als anys vuitanta i següents, que jo vaig conèixer, amb molta tafaneria amable
i mordaç sobre episodis i gents de Tarragona que no anomena pel nom però que,
per als iniciats, és perfectament identificable.
Li devem una mirada experta, crítica, sàvia, sobre l’economia
al Camp de Tarragona. Els informes que anava fent, des de la Cambra o des de la
URV, on era professor, són un bon exemple d’informació útil -si es vol fer
servir, és clar- per a repensar aquest tros de món i prendre decisions sobre
què fer per a un altre futur.
Una persona amb coses a dir, compromesa, i lliure. Que la
terra et sigui lleu, Joaquim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada